On cal signar, 'Expansión', per rebre els càstigs de Madrid?

Se suposa que els diaris econòmics són més cars –com a mínim en relació amb el gruix de notícies que donen– perquè la seva compra proporciona al lector coneixements que li permeten governar-se millor en l’àmbit empresarial i inversor. Hi ha més retorn crematístic, en teoria. Però Espanya és una singularitat també en aquest aspecte: les capçaleres de color salmó s’han apuntat amb total alegria (o sia, inconsciència) al mateix periodisme sentimental i atrinxerat que és avui dia la premsa de Madrid.

Expansión publicava fa alguns dies un article on venia a dir que Sánchez maltractava Madrid en favor de Catalunya. Era un de tants articles que busquen excitar el greuge comparatiu per alimentar el victimisme habitual, mentre se li fa massatge a Díaz Ayuso. Un article de Leandre Ibar, a l’ARA, detallava per què no era cert: en realitat, l'Estat ha invertit més de 1.300 milions d'euros més a Madrid que a Catalunya. En aquest cas, el rotatiu s’agafava a les xifres pressupostades: les famoses lluvias de millones que algun diari català també havia venut en anys anteriors. Però, ai las, resulta que el paper té molta fibra, però és poc nutritiu. I aleshores te’n vas a la crua realitat de l’obra pública efectivament realitzada i et cau l’ànima als peus. Una altra cosa que també cau: la notícia explicant-ho als diaris econòmics d’estat. És l’enèsima construcció falsa, com la de la Catalunya pidolaire, sense relatar mai com l’infrafinançament aboca a haver de demanar un crèdit. Que jo sàpiga, els pobres no tornen l’euro-por-favor, mentre que el FLA –fins a nou avís– és, com deia l’acudit dolent, de Huelva: "De huelva con intereses", més exactament. I, mentrestant, també la premsa econòmica s’afegeix a la festa del descrèdit, la que ens farà preguntar a tots plegats com és que a Espanya la confiança amb el (presumpte) quart poder passa ja pel soterrani.