La plataforma 3Cat ha sacsejat el panorama comunicatiu català i cal confiar que ho ha fet a fi de bé: el desplaçament de consum de la televisió lineal a l’streaming és imparable, així que els mitjans públics nacionals necessiten posicionar-se en aquest terreny ultracompetitiu de manera ferma i inequívoca. ¿Està funcionant la nova plataforma? Impossible de saber, perquè la Corporació encara no dona dades sistemàtiques, més enllà de les que tria discrecionalment i que, esclar, afavoreixen el relat en positiu.
S’ha de dir que, certament, hi ha dificultats metodològiques que necessiten un debat profund. Quin és l’estàndard de dada? Les visualitzacions d’un contingut? Els minuts? Els diferents dispositius que s’hi han connectat? A més, no hi ha un estàndard al sector –que és tremendament opac, en contraposició als raigs X dels audímetres a la televisió tradicional–, així que els responsables de la plataforma tenen por de despullar els seus números mentre tota la seva competència els utilitza estratègicament. S’entenen aquestes prevencions, però la CCMA és un ens públic, a diferència de Netflix i companyia, i tres mesos després d’arrencar el 3Cat els periodistes no podem explicar a la ciutadania quin rendiment està obtenint aquest servei en streaming a canvi dels 30 milions que s’hi han invertit. No s’hi val donar només les xifres de l’èxit, si no es poden encarar amb les dades del que no ha funcionat. La CCMA ha fet grans passos en transparència en els últims quinze anys, però amb el 3Cat ha retrocedit i torna a una opacitat injustificable que impedeix avaluar aquest esforç important fet amb els diners de tothom. Fins que no trobi una manera de ser fiscalitzada, la història d’èxit que es ven sobre la plataforma –i que molts desitgem– serà una qüestió de fe.
