La caiguda més impactant de Javier Cámara

BarcelonaAquest diumenge s'estrena la tercera temporada de Venga Juan (HBO Max), la sèrie que ressegueix aventures i desventures de Juan Carrasco, un polític oportunista, trepa, egoista, sense escrúpols i amb unes ambicions clarament desmesurades respecte a les seves aptituds. Javier Cámara, que llueix amb brillantor en un paper pel qual semblava predestinat, protagonitza les incursions d'aquest aspirant a president que ha començat a omplir un buit històric de la comèdia espanyola, el de la sàtira política en la ficció televisiva.

Qui s'acosti a la trilogia de Juan Carrasco es toparà amb un petit percentatge de joc polític. La sèrie, produïda per 100 Balas - Mediapro, no va d'això: no s'hi tracten ideologies, pactes de govern ni disputes parlamentàries. El focus està posat en l'estudi de la gent que s'hi dedica: "Ens interessava imaginar com reacciona una persona relativament corrent a la fiscalització que viu el polític. Intentem esbrinar com es porta que es faci popular un mem que el ridiculitza o que mig país se'n rigui d'ell i l'odiï", explica Diego San José, guionista i creador de la sèrie.

En la nova entrega d'episodis s'ha repetit intencionalitat –està escrita com si fos l'última temporada, com ja va succeir a les dues primeres–, però canvia el tipus d'arrencada: el protagonista de Venga Juan comença vivint el seu paradís particular. Quina seria la vida somiada per un polític espanyol de la seva esbiaixada moralitat? Entrar en les portes giratòries per col·locar-se en una assessoria d'una empresa de gas, guanyar molts diners, estar acabat de divorciar, relacionar-se amb diverses amants, tenir una flamant cabellera acabada d'estrenar i residir en una urbanització de luxe amb veïns famosos. A partir d'aquí tot va cap avall. "Volíem que la caiguda fos impactant, la definitiva: que acabés en un pou venint de molt amunt. Que tot li anés bé d'inici per després treure-l'hi, que és tot el contrari de les altres temporades, que sempre comencen amb ell al fang", diu San José, que ha sigut guionista de pel·lícules tan populars com Ocho apellidos vascos, No controles o Superlópez.

Un dels punts forts de la sèrie és la importància dels secundaris, fet especialment rellevant si tenim en compte l'enorme pes del personatge de Javier Cámara. En les interpretacions de María Pujalte, Adam Jezierski o Esty Quesada, majestuosa en la segona entrega, anomenada Vota Juan, recau la responsabilitat de mirar amb els ulls de la persona corrent els disbarats als quals s'enfronta Carrasco. Una mena de camarilla familiar que apareix com un nucli d'autodefensa i d'amor enmig dels desgavells constants que provoca l'ambiciós polític. És en aquest entorn, entre psicodèlic i irònic, on se sustenta el dia a dia del Juan, que tot i això no dubtaria a renunciar a qualsevol d'ells per una engruna més de pa.

Oasi polític

Del Vaya semanita, Polònia i El Intermedio, al Papus, El Jueves o les pel·lícules de Berlanga. I continuant amb la cultura popular de les xirigotes del carnaval de Cadis. La sàtira política té una gran tradició a l'Estat, per nombre, qualitat i acceptació, però es torna un oasi quan parlem de ficcions audiovisuals televisives. Molt lluny de la producció britànica, que entorn de la BBC ha facturat productes tan potents com Sí, ministre o l'esplendorosa The thick of it, sèrie de culte absolut creada per Armando Iannucci. Tot i compartir gènere i temàtica amb la trilogia de Juan Carrasco, l'anglesa queda lluny en la forma: "Iannucci és capaç d'escriure sis acudits en la mateixa escena que per si sols serien el millor de tota la comèdia espanyola. Nosaltres hem anat fugint d'aquests referents, perquè si la trama ens portava a fer plorar, ho hem fet", explica el creador de Venga Juan.

¿Aquest serà el títol que inaugurarà una fornada de comèdies amb regust polític a l'Estat? Està per veure. De moment les recreacions caricaturitzades sobre com funciona la política a casa nostra són, pràcticament, una anècdota. Hi ha alguns exemples, com en el personatge d'Enrique Pastor a La que se avecina, regidor municipal que conviu amb afers relacionats amb la corrupció, el tràfic d'influències i l'especulació, però són generalment escassos. Vota Juan és una entrada ideal al gènere, ja que traspassa línies que fins ara han sigut vermelles i ho aconsegueix sense provocar gratuïtament. La seva caricatura s'insereix perfectament en la narrativa: aquí s'hi veuen polítics esnifant cocaïna, visitant prostíbuls i aprofitant-se sense miraments de víctimes del terrorisme. Però també hi ha l'altra cara, mostrant la crueltat de l'opinió pública, la soledat i la traïció.

És aquesta visió tan crua i poc amable la que ha allunyat la sèrie de Javier Cámara d'un èxit global, tot i ser un producte que la crítica adora. "Avui dia si parlem de comèdia tens dues opcions a escollir: o molts diners o molta llibertat. Jo em quedo amb el segon renunciant al pressupost", explica Diego San José, que deixa un últim titular abans d'acabar la conversa: "Venga Juan és una sèrie que havia de navegar en un vaixell petit però molt lliure".