Sobre el cafè i la inflació de contingut

Al fil dels titulars de ciència d’El Español que comentàvem a l’últim Pareu màquines, una cosa graciosa és que si agafes un tema concret pots trobar articles que diuen una cosa i la contrària. Per exemple, una peça es titula “L’aliment dels bars a Espanya que et dona gairebé dos anys de vida extra si el consumeixes sovint: la troballa científica”, i parla del cafè. Però una mica més avall de l’scroll un pot trobar aquest altre titular: “Aquest és el cafè que augmenta el risc de càncer però se serveix diàriament a Espanya: el truc per reconèixer-lo segons els experts”. En què quedem? Aleshores trobem aquest altre article: “Això és el que passa al teu organisme si prens cafè sense sucre a Espanya cada matí”, que parla de nou dels beneficis d’aquesta infusió. Però al cap d’unes notícies topem amb “Soc nutricionista i aquest és el motiu pel qual has d’evitar el cafè després de menjar: s’ignora a Espanya”. En fi, la llista és infinita: “Això és el que passa als espanyols que beuen cafè cada dia de l’any”, “Aquests són els bacteris que ingerim amb cada tassa de cafè: el gran estudi de les màquines d’hospital”. I així ad nauseam. No passen gaires setmanes que es publica algun article sobre el cafè, perquè és un article quotidià que puntua alt a les cerques de Google. I si afegeixes la cua “a Espanya” també ajuda a un millor posicionament. Són peces escrites pensant no en el lector sinó en els resultats de cerca. És el mateix que passa amb les notícies de Mercadona: en molts casos s’escriuen només perquè atrauen trànsit, per algun caprici de l’algoritme.

El problema és l’abús (en el periodisme i en el consum de cafè). Els mitjans que treballen per a Google acaben provocant una inflació de contingut banal que satura el lector. I la cosa va a més: caldrà prendre molta til·la, més que cafè, aquest 2025.