El CAC demana 137 milions més per a la Corporació
L’organisme presenta el ‘Llibre blanc de l’audiovisual’, amb més de 100 propostes per al sector
BarcelonaLa partida dels pressupostos de la Generalitat destinada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’hauria d’incrementar en 137 milions d’euros anuals. És una de les mesures que proposa el Llibre blanc de l’audiovisual a Catalunya, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i presentat ahir al Parlament pel president de l’organisme, Roger Loppacher. D’aquesta manera, l’aportació pública a la Corporació se situaria en 50 euros per habitant i any -ara és de 31,6-, una xifra equiparable a la de la resta de mitjans públics de països europeus de dimensions similars a Catalunya, és a dir, d’entre 5 i 10 milions d’habitants.
Aquest increment, que el CAC proposa que s’apliqui de forma progressiva al llarg dels pròxims quatre anys, suposaria augmentar en prop del 60% el pressupost actual de la CCMA, que en el projecte de comptes per al 2017 té reservada una partida de 236 milions, una xifra molt similar a la dels quatre exercicis anteriors malgrat que el director de TV3, Jaume Peral, va demanar al novembre 19 milions extres per poder dissenyar una graella “competitiva”. La proposta del CAC, molt més ambiciosa, implicaria situar l’aportació pública a la Corporació per sobre dels 370 milions d’euros anuals. La consellera de Presidència, Neus Munté, present també a l’acte d’ahir, va fixar com un dels objectius de l’executiu “garantir un finançament adequat” dels mitjans públics i va explicitar el seu “compromís” d’incrementar progressivament l’aportació a la CCMA per “acostar-se a la mitjana europea”.
Loppacher va precisar que la proposta del CAC és que aquests nous recursos vagin a parar “de forma molt majoritària” a continguts, una reivindicació que va en la línia del manifest signat la setmana passada per onze associacions del sector audiovisual català que, entre altres coses, demanava més diners perquè TV3 pogués comprar programes i sèries al sector privat. En aquest sentit, el Llibre blanc assenyala diversos àmbits preferents d’inversió, entre els quals destaca la ficció -amb voluntat de poder vendre sèries a l’estranger, emmirallant-se en l’exitós model danès-; els drets de les principals competicions esportives -o, com a mínim, els resums- per garantir-ne la difusió en català; els programes destinats als infants i joves, i un servei de notícies “amb el mandat d’informar internacionalment en diverses llengües el públic d’altres països interessat en Catalunya”.
“Netflix a la catalana”
Una altra de les propostes estrella que apareixen al Llibre blanc és la creació del que Loppacher va definir com un “Netflix a la catalana”, és a dir, una plataforma de distribució a través d’internet de continguts produïts a Catalunya. La proposta del CAC és que aquest servei sigui gestionat per la Corporació, però que estigui obert també a la resta d’operadors del país -públics i privats-, als mitjans locals, a les productores i als usuaris que generin els seus propis continguts. La idea és similar al BritBox, la plataforma per exportar sèries britàniques que tenen previst posar en marxa aquest trimestre les dues principals cadenes del Regne Unit, la pública BBC i la privada ITV.
Altres línies d’actuació recollides al document són la creació d’un laboratori de captació de talent, la potenciació de la col·laboració entre el sector públic i el privat -també de la resta de territoris de parla catalana- i la implementació de mesures per incentivar l’ús del català als mitjans d’àmbit estatal. En total, el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya proposa 135 accions concretes que es podrien dur a terme per “donar resposta als importants reptes que té plantejats el sector”, segons Loppacher. Per fer-ne el seguiment caldria crear una comissió on hi hagués representats el Parlament, el Govern, el CAC i la indústria.
Altres propostes del 'Llibre blanc'
Ràdios il·legals
En l’àmbit radiofònic, el CAC assenyala com un problema greu l’existència d’emissores sense llicència (se’n tenen comptabilitzades 127, un 12% més que fa 10 anys) i demana crear una taula de coordinació entre totes les administracions implicades que tingui capacitat de suspendre aquestes emissions de manera cautelar i immediata.
Televisió local
Dels 96 canals de TDT locals que es van preveure fa 10 anys, actualment només en funcionen 50. “Cal fer un mapa de la TDT local radicalment nou”, afirma Roger Loppacher. D’altra banda, en aquest mateix àmbit, el Llibre blanc suggereix desenvolupar el Servei XAL, és a dir, una plataforma que ofereixi continguts a les televisions de proximitat, en la línia del que fa actualment La Xarxa. Segons Loppacher, aquest servei hauria de ser una “marca de prestigi que garantís una programació de caràcter local i de qualitat”.
Òrgan regulador
El CAC es vol convertir en una autoritat “convergent”, amb competències també sobre comunicacions electròniques i telecomunicacions. Es tracta d’un model similar al del regulador britànic, que li permetria actuar també sobre els “continguts il·lícits que existeixen a la xarxa i perjudiquen greument els menors”, segons Loppacher.
