El CAC considera que Losantos va incitar a l'odi quan va parlar de fer esclatar cerveseries de Baviera

BarcelonaEl Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) creu que Federico Jiménez Losantos va incitar a l'odi i a la violència contra els ciutadans alemanys quan va parlar de prendre com a "ostatges" els "200.000" alemanys que viuen a les Balears i va insinuar que les cerveseries de Baviera podrien "començar a esclatar". Losantos va fer aquestes declaracions durant el programa que presenta a l'emissora EsRadio, 'Es la mañana de Federico', el dia 6 d'abril, arran de la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein de rebutjar la imputació per rebel·lió de Carles Puigdemont.

El CAC ha analitzat d'ofici aquesta emissió, durant la qual el periodista "va afirmar que els assassinats comesos en el passat per la banda terrorista GAL «van funcionar extraordinàriament bé» per influir en la justícia d’un estat tercer" i "va proposar explícitament i de manera emfàtica dues accions violentes, que qualifica de 'fechorías', contra persones d’una nacionalitat concreta, l’alemanya". A més, va afirmar que a Alemanya existeix "racisme" contra Espanya i va qualificar de 'nazirojo' el jutge que havia pres la decisió.

Segons el Consell, aquests missatges "proposen explícitament accions de violència contra persones per raó de la pertinença a un col·lectiu social, que en aquest cas es defineix per la nacionalitat", i per tant contenen "un missatge d’odi que seria contrari a la convivència, atès que tindrien per finalitat desencadenar un reflex emocional d’hostilitat envers Alemanya i els seus ciutadans, incitant a l’odi contra ells tot proposant la realització d’accions violentes i, per tant, incitant a aquesta violència".

El CAC remarca que aquesta actuació es podria considerar com una infracció "molt greu" de la llei de comunicació audiovisual. L'acord (aprovat amb cinc vots a favor i un en contra, de Daniel Sirera, que creu que l'organisme no té competències per analitzar EsRadio, que no té cap llicència a Catalunya tot i que es pot sentir a través d'internet) serà traslladat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè emprengui les mesures que consideri oportunes.

Polítics exiliats

D'altra banda, el CAC ha avalat que TV3 pugui fer servir la paraula 'exili' per parlar de la situació en què es troben els polítics catalans que van decidir anar-se'n a l'estranger per evitar ser jutjats a Espanya. Després que diversos programes de TV3 informessin que Marta Rovira havia marxat a l'exili, el 23 de març, el CAC va rebre diverses queixes, totes amb el mateix contingut, referides a aquesta qüestió.

Basant-se en les definicions del terme 'exili' que ofereix el diccionari de l'IEC ("expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics") i el de la RAE ("separació d'una persona de la terra en què viu" i "expatriació, generalment per motius polítics"), el Consell arriba a la conclusió que l'ús d'aquesta paraula "no contravé els principis de veracitat i rigor informatiu ni els d’imparcialitat, neutralitat i pluralisme de la informació", ja que "s'encabeix en les definicions" que en fan l'IEC i la RAE. A més, el CAC destaca que "també s’estan utilitzant altres fórmules de la narració periodística per referir-se a aquest mateix concepte".

Aquest acord s'ha aprovat gràcies al vot de qualitat del president, ja que tres dels consellers s'hi han oposat i han emès vots particulars. D'una banda, Daniel Sirera creu que l'ús del terme 'exili' està "mancat de rigor", ja que transmet "un missatge confús davant el qual l’espectador pot arribar a la conclusió falsa que, en efecte, existeix o ha existit un legítim Govern a l’exili i que hi ha persecució política dels consellers". De l'altra, Eva Parera i Carme Figueras argumenten que "definir amb el terme 'exiliats' aquelles persones que han optat per abandonar el país per no respondre, en qualitat d’investigats, a uns procediments judicials incoats amb totes les garanties processals pròpies d’un estat de dret, banalitza el concepte d’exili i aquells que veritablement l’han patit o encara el pateixen". "Resulta evident –afegeixen– que els mitjans públics no han d’adoptar com a propi el vocabulari i els termes utilitzats per un sector, en aquest cas l’independentista, ja que, en aquest cas, deixen de ser mitjans neutrals i imparcials".

L'editorial de Terribas

Un tercer acord adoptat pel CAC fa referència a 'La portada' de Mònica Terribas a 'El matí de Catalunya Ràdio' del 26 de març, l'endemà de la detenció i l'empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya. Diverses denúncies idèntiques van criticar que la periodista havia vulnerat els principis de neutralitat, imparcialitat i pluralisme en aquell editorial.

El Consell constata que Terribas va incorporar "elements valoratius" en aquella secció, fet que encaixa amb la definició que el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fa dels sumaris radiofònics, i afegeix que "no se’n desprèn una presa de posicionament del programa, de manera que no s’hi introdueix cap element que pugui contravenir la imparcialitat, la neutralitat i el pluralisme informatiu".

L'acord, doncs, dona el seu vistiplau a aquell editorial, però alhora "recorda a la CCMA la importància que se cenyeixi escrupolosament a les previsions del llibre d'estil i que delimiti clarament els elements que són interpretacions o valoracions professionals de les opinions personals".

Novament, Daniel Sirera ha emès un vot particular contra aquest acord (aprovat per la resta de consellers) perquè considera que "l'al·legat" de Terribas "trenca el principi de neutralitat informativa, ja que l’exposició informativa serveix de cobertura per sotmetre a una crítica negativa determinades institucions i formacions polítiques (en concret, el govern d’Espanya i la majoria parlamentària que li dona suport)", a les quals, diu Sirera, culpa de fets com la detenció de Puigdemont, les euroordres contra els consellers o les protestes ciutadanes. Segons ell, "el contingut d’aquest discurs no és, de cap manera, neutre, sinó que reflecteix, tot ell, una invectiva de to partidista, obertament crítica i reprovatòria, que s’aboca sobre el govern d’Espanya i els partits que li donen suport".