Brussel·les, amb les 'telecos' europees contra Silicon Valley

Les operadores europees de telecomunicacions porten anys queixant-se que les grans empreses d’internet, les anomenades big tech, fan servir les xarxes europees i guanyen molts diners sense aportar pràcticament ni un cèntim, mentre les operadores han d’invertir constantment en el cablejat i els equips de telecomunicacions per atendre el creixement del trànsit de dades, generat precisament per les grans plataformes digitals. Els especialistes del sector ho consideren un procés totalment asimètric de contribució a la connectivitat digital.

Ara sembla que aquestes demandes reiterades de les operadores europees seran escoltades. Si més no, això es desprèn de les declaracions de Margrethe Vestager, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea. Dilluns passat, durant una conferència de premsa on va donar a conèixer que la Comissió Europea investiga Apple sobre el caràcter tancat del sistema Apple Pay de pagament, va deixar caure a l'agència Reuters: “Hi ha un tema que haurem de considerar amb molta atenció, que és el de la contribució justa a les xarxes de telecomunicacions”.

El mateix dia, i no pot ser casualitat, l'ETNO, associació-lobi que aplega la majoria dels operadors europeus, feia públic un llarg informe, titulat Europe's internet ecosystem, on s’assegura que “els gegants digitals no contribueixen de manera lleial al desplegament de les xarxes de telecomunicacions, malgrat que generen uns costos relacionats amb les xarxes [de les operadores europees de telecomunicacions] de desenes de milers de milions d’euros”.

Reblant el clau, l’informe elaborat per la consultora Axon Partners per encàrrec de l’ETNO precisa que aquesta pràctica, sobretot dels anomenats GAFA (Google, Amazon, Facebook [ara Meta] i Apple), així com la plataforma de streaming Netflix, “redueix la capacitat d’aconseguir els objectius de connectivitat europeus previstos per al 2030 i bloquejar els seus beneficis socioeconòmics”, que inclouen un creixement de 72.000 milions d’euros del PIB, la creació addicional de 840.000 llocs de treball fins al 2025 i una retallada de les emissions de CO₂.

Aquesta vegada no sembla que la crida d'ETNO hagi de caure en l’oblit. Dimecres passat, Thierry Breton, comissari d’Indústria i mà dreta de Vestager, deia a Twitter: “Un grapat d’actors ocupen més del 50% de l’amplada de banda mundial [d’internet]; ha arribat l’hora de reorganitzar la remuneració justa de les xarxes”. I afegia: “Serà una de les principals tasques del nostre espai digital, després de la DSA i DMA”, les lleis de serveis i mercats digitals aprovades per la Unió Europea durant els dos últims mesos i que haurien d’entrar en vigor l’any que ve.

Segons l’informe de l’ETNO, les telecos europees han invertit en els darrers deu anys uns 500.000 milions d’euros en xarxes fixes i mòbils, mentre que “els sis primers gegants digitals han generat al voltant del 55% de tot el tràfic” sobre aquestes xarxes, malgrat haver aportat poc o res per desenvolupar-les a nivell estatal.

Mercat d’internet ‘desequilibrat’

Les operadores europees veuen actualment impossible recuperar aquests costos per culpa del poder de negociació asimètric que afavoreix les grans tecnològiques, i a sobre no hi ha una regulació justa. En essència, els mercats del trànsit d’internet estan desequilibrats. A més, segons un informe de Frontier Economics citat al de l’ETNO, "només el trànsit que mouen els gegants d’internet podria generar uns costos afegits de 15.000 milions d’euros, o de 36.000 milions si es consideren tots els factors".

L’ETNO considera urgent una intervenció regulatòria específica que resolgui el greu desequilibri del trànsit d’internet i aprofiti les oportunitats socioeconòmiques que representa per als ciutadans i les empreses d’Europa. Això es podria fer dins del marc dels principis d’un internet obert a Europa, i assegurant a tots els consumidors que podran gaudir de l’accés a xarxes de més qualitat. Estaria, a més, dins de l’esperit de la nova llei de mercats digitals (DMA) i d’altres lleis vigents a la Unió Europea.

La idea no és precisament nova, però ara sembla que es vol obligar que els gegants d’internet (en la seva gran majoria, dels EUA) contribueixin a finançar les xarxes europees. Com és de suposar, les big tech hi estan frontalment en contra. Netflix, un dels grans assenyalats per l’informe, no ha fet comentaris oficials però recorda que cada any inverteix uns 1.000 milions de dòlars en servidors que reparteixen i alleugereixen el trànsit que generen les sèries i pel·lícules que emet.

Els gegants digitals tenen el seu propi grup de pressió, la CCIA, que argumenta que les operadores ja les paguem els internautes. I posa com a exemple el que passaria si les empreses energètiques volguessin cobrar als fabricants de rentadores una taxa per l’electricitat que consumeixen. Fins ara, les autoritats americanes i europees han rebutjat aquest concepte, recorda la CCIA.

Per si no hi hagués prou obstacles a les pretensions de les operadores, els defensors de l’accés lliure a internet i els debats sobre la directiva de drets d’autor i la remuneració a les empreses periodístiques també s’hi oposen. Per no parlar de la neutralitat de les xarxes, el principi segons el qual tot el contingut és tractat de la mateixa manera. Els que s’oposen a aplicar més regulació opinen que si s’obligués les tecnològiques a establir acords comercials, no trigarien gaire a reclamar en contraprestació la preferència en velocitat i accés, i posarien a la cua els altres proveïdors de serveis digitals.

Les dificultats d’obligar els gegants d’internet a pagar per l’ús de les xarxes europees són evidents. Però a Vestager, que hauria de ser la responsable d’aplicar-ho, tampoc no li vindrà de nou: està acostumada a entomar dossiers gairebé impossibles, i se’n va sortint.

L’objectiu més recent de Vestager i Breton és Apple, a qui volen obligar a obrir la connectivitat NFC dels iPhones més enllà del seu sistema de pagament Apple Pay i a adoptar el connector estàndard USB-C en els carregadors de mòbil. L’empresa es defensa dient que els seus sistemes propietaris són més segurs, però és evident que els fa menys compatibles.

Els nombrosos fronts legals que la Comissió Europea té oberts contra Apple i altres tecnològiques com Google, Facebook, Amazon i Microsoft per diferents motius podrien ser peccata minuta comparats amb el que es vol obrir ara. Tot i això, les noves directives DSA i DMA que la Comissió Europea tindrà aviat a l’abast són dues armes legals poderoses, amb una capacitat sancionadora ex ante molt important.