El botxí dels diaris ara vol salvar el periodisme
Hi va haver un moment en el qual el 40% de la facturació dels diaris, als Estats Units, provenia dels petits anuncis. I hi va haver un moment, molt poc després, que tota aquesta facturació va migrar a la xarxa. El principal responsable de l’èxode va ser Craig Newmark, creador de la web Craigslist, la més important d’Amèrica dedicada als anuncis classificats. Des de pisos fins a relacions, passant per feines. Un estudi xifrava en 5.000 milions de dòlars l’impacte negatiu d’aquesta web en el compte de resultats del sector de la premsa. Avui, però, l’impacte d’aquesta plataforma d’intercanvis ha minvat considerablement i són diferents aplicacions les que es reparteixen el sector de l’economia col·laborativa i els seus lucratius derivats.
Aquest dimecres, la New York Public Radio anunciava que havia rebut un regal de 2,5 milions de dòlars de Newmark, per poder ampliar la redacció. Segons explica el New York Times, en el que portem d’any aquest exprogramador de la IBM ja ha donat més de 50 milions de dòlars a diverses organitzacions periodístiques. La més important és la de 20 milions feta a la Facultat de Periodisme de la CUNY, que li reportarà, a banda de desgravacions fiscals, una placa amb el nom en un lloc d’honor de la universitat.
A diferència d’altres inversors de vanitat -com es coneix aquells que posen diners esperant un retorn més en intangibles que no pas en diners-, Newmark no busca intervenir en l’operativa dels mitjans als quals ajuda. “No soc dels paios que volen posseir un poder de gestió. Ajudo, deixo via lliure i em mantinc on deixi via lliure. Aquesta és la meva força”. Assegura que no es considera responsable del declivi dels diaris, però es fa difícil no pensar en una expiació.
Un fals cuiner i els seus autèntics dobles
El qüestionament sobre la veritat marca l’era present. Postveritat i fake news s’han incorporat al vocabulari comú. I es multipliquen els artistes que fan evident la capacitat dels mitjans per ser manipulats. Oobah Butler és un periodista del mitjà Vice que ja tenia l’honor d’haver enganyat el portal TripAdvisor perquè considerés el seu restaurant fals com el millor de la ciutat de Londres. Quan l’han reclamat per ser entrevistat en ràdios i televisions d’arreu del planeta, la seva última jugada ha sigut enviar-hi... dobles. A Noruega, un dels actors que va contractar va aconseguir ser entrevistat com si res, després de recollir un premi periodístic. Els organitzadors van penjar la peça a la seva web, per acabar sent la riota de la professió. També a Austràlia va ser entrevistat per un programa de gran audiència a l’illa sense necessitat d’agafar l’avió: hi va enviar el seu germà. Sobre la seva última broma, Butler explica: “És la conseqüència de fer tantes entrevistes per tot el món. Tots em feien exactament les mateixes preguntes. Però jo no soc famós: el que vaig fer s’ha convertit en famós, així que em va semblar interessant esborrar-me de tot aquest procés”. Evidentment, en prepara un documental.
Un detall amb importància
Pot semblar una fotesa, però no crec que ho sigui. La BBC i la resta de canals públics britànics han demanat a l’Ofcom (l’organisme que regula l’audiovisual britànic) que obligui les plataformes a mostrar-los com a primers canals en les guies digitals de televisió. Una llei del 2003 va fer obligatori que qualsevol llistat televisiu hagués de començar amb els canals de la BBC, més ITV, Channel 4 i Channel 5. Però les plataformes online llisten les seves ofertes segons la llei de l’algoritme i per això els canals reclamen que no se’ls enterri. Pot semblar una fotesa, insisteixo, però dubto que la BBC no es mogui havent fet els números. L’Ofcom, per cert, diu que s’ho mirarà, és a dir, que analitzarà com pot ampliar la llei del 2003 perquè abraci també els serveis en ‘streaming’.
2.000 milions per a cada fill de Murdoch
L’australià Rupert Murdoch està a punt de completar la venda de 21st Century Fox, per la marejadora xifra de 71.300 milions de dòlars. Als 87 anys, els beneficis d’aquesta operació s’han fet en clau successòria i, segons detalla el Financial Times, els seus sis fills seran els qui gaudiran en primera instància de la plusvàlua generada. En concret, s’espera que entrin 12.000 milions de dòlars en el fons d’inversió familiar que controla el 17% de la Fox. Els beneficiaris són els seus fills Prudence, James, Lachlan i Elisabet. Les seves dues filles amb Wendi Deng Murdoch -de qui es va divorciar fa cinc anys- també rebran la seva part, però no tenen dret de vot al fons. Això sí, caldrà restar de la suma una part substancial en impostos, ja que part del cobrament era en accions, però hi havia una part en metàl·lic i, per tant, subjecta a tribut fiscal.
L’entrada de diners es pot veure, doncs, com una oportunitat o un coixí si algun fill de Murdoch vol seguir invertint en mèdia.