Boris Johnson, de professió periodista (2)
Aquest diumenge els parlava del Boris Johnson becari, acomiadat del Times per haver-se inventat dues declaracions. No és la seva única aportació estel·lar al món del periodisme. Quan treballava com a corresponsal a Brussel·les per al Telegraph, li va trucar un amic seu d'Oxford, Darius Guppy, demanant informació sobre l'adreça d'un periodista del News of The World que havia escrit un reportatge crític amb la seva família amb l'objectiu de clavar-li una pallissa. Això era el 1990, i cinc anys després va emergir una cinta amb la conversa telefònica, on hi havia passatges deliciosos com: "Et garanteixo que no el feriré greument", "Però fins a quin punt...?", "No tindrà cap membre trencat, ni anirà a cures intensives, ni res d'això. Probablement acabarà amb un parell d'ulls de vellut i una costella fracturada o alguna cosa així", "Una costella fracturada?", "Res que no et passés jugant a rugbi, d'acord? Però el vull espantar". Johnson, quan va emergir l'àudio, va assegurar que només estava seguint-li el joc, però aparentment va acordar facilitar-li les coses: "D'acord, tinc aquest collons de número per a tu".
Johnson va seguir vinculat força temps amb el diari i, abans d'esdevenir primer ministre, hi mantenia una col·laboració setmanal, en forma de columna d'opinió excel·lentment retribuïda: 275.000 lliures anuals. Però és poc probable que la capçalera torni a acollir la saviesa de Johnson, a més de 5.000 lliures la píndola: el rotatiu va ser un dels que van criticar amb més duresa l'actitud del premier arran de l'escàndol del Partygate. Així doncs, el Mail sembla el mitjà més procliu a fitxar Johnson. Sobretot tenint en compte determinats detalls que han passat aquesta legislatura. Aquest dimarts acabo aquest tríptic johnsonià explicant-los. Si ningú no em trenca les costelles, esclar.
