Boris Johnson, de professió periodista (1)
L'any 1988, un vailet que bregava com a becari al Times escrivia un article sobre el descobriment arqueològic del palau del rei Eduard II, del segle XIV. En un dels passatges, citava un estudiós d'Oxford segons el qual el monarca allà havia "gaudit d'un regnat dissolut, gràcies al seu catamita, Piers Gaveston". La relació del rei amb el seu amant adolescent ha estat motiu de rumors persistents, però difícilment podria haver tingut lloc al palau descrit, atès que el jove Gaveston va perdre el cap –literalment, per la via de la guillotina– dotze anys abans que es construís la nova residència del rei. L'expert d'Oxford, que era tiet del redactor, va protestar negant haver dit el que se li atribuïa i aquell xicot, mirant de nedar i salvar la roba, va escriure una segona cita de l'estudiós, que va ser desmentida de nou. I així es va acabar la carrera periodística al Times d'un tal Boris Johnson, a qui de totes maneres la vida no li va acabar d'anar malament del tot. Hi ha gent que sempre cau dempeus. O sobre un matalàs farcit de bitllets de 50 lliures.
Ara que Johnson haurà de buscar-se una nova ocupació, perquè també l'han despatxat de la seva última temptativa laboral, el diari Daily Mail s'apunta –segons The Guardian– com a possible destinació. Em sembla bé que li perdonin aquell pecat de joventut, perquè una relliscada la pot tenir tothom. Ara, igual que no ens passaria pel cap que un ex primer ministre pogués recol·locar-se en una empresa d'un sector regulat per un govern que ell mateix ha encapçalat, com ara una companyia energètica o un banc –ha, ha, s'ho imaginen?–, també el seu fitxatge pel Mail desperta algunes suspicàcies. Les tractarem a l'article de demà, juntament amb altres moments estel·lars del Boris Johnson periodista.
