Boris Johnson posa la BBC en el punt de mira, tot i les denúncies de parcialitat a favor dels conservadors

LondresLa BBC està en el punt de mira de Downing Street. Dies després de l'aclaparadora victòria electoral del conservador Boris Johnson en les eleccions generals britàniques de la setmana passada, les aigües tornen a baixar tèrboles i la més important font de finançament de la cadena pública ha sigut qüestionada per un premier amb poder total com a mínim els pròxims cinc anys.

Durant la campanya, Johnson va amenaçar amb despenalitzar el fet de negar-se a pagar la llicència televisiva –totes les llars, fins i tot les dels pensionistes, l'han de satisfer–, després que en un acte electoral posés en dubte el manteniment del que va considerar un "impost general" injustificable, perquè la resta de mitjans de comunicació han trobat altres formes de sostenir-se econòmicament. Així, el que es considera un dels orgulls del Regne Unit, marca de país, una forma de soft power que exporta ideologia i ven prestigi –o el venia–, només té assegurat el manteniment del finançament a través de l'esmentada llicència fins al 2022. Entre aquest any i el 2027, quan s'ha de renovar l'anomenada Carta de la BBC, que en regula l'estatus i el funcionament, el govern i l'ens hauran de negociar el preu de la llicència i, fins i tot, si eventualment s'aboleix. Amb tot, per això caldria l'autorització del Parlament. La despenalització de rebutjar pagar la llicència costaria a la BBC uns 200 milions de lliures, segons fonts de la cadena.

L'ens, considerat tradicionalment el vaixell insígnia de la premsa independent i rigorosa, ha acabat la campanya electoral rebent foc dels dos grans partits de Westminster, que l'han acusat de partidisme. Amb molta més raó per part dels laboristes que no pas dels conservadors, però. Tot i així, dissabte passat el partit guanyador de les eleccions va boicotejar la presència de membres del govern a l'informatiu de més audiència de la ràdio pública, el programa Today.

En concret, els tories es queixen de dos fets importants durant la campanya que, malgrat tot, no han minvat en absolut la majoria de Johnson a les urnes. D'una banda, han protestat pel desplegament informatiu que va rebre la notícia que un nen de quatre anys, presumptament malalt de pneumònia, s'hagués d'estar cinc hores esperant un llit a urgències en un hospital de Leeds mentre jeia a terra, amb un improvisat matalàs fet amb abrics i coixins. Que Johnson no volgués mirar la imatge del noi que un reporter de televisió li ensenyava en un mòbil va posar de manifest la falta d'empatia respecte als més desfavorits d'un premier que pertany a la classe més privilegiada del Regne Unit.

Però, d'acord amb els conservadors, el programa Today "va exagerar" la importància de la negativa de Johnson a mirar la imatge. L'altre gran motiu de protesta és el demolidor desafiament que el periodista de tradició i filiació conservadora, exeditor de The Times i excap de Johnson a The Spectator, Andrew Neil, va llançar contra l'aleshores candidat a primer ministre a sotmetre's a una de les seves tradicionals entrevistes electorals, que són un símbol de la BBC. Els tories i especialment Johnson, que sempre que pot defuig l'escrutini públic, ho van considerar un atac excessiu.

Tot i així, l'edició de vídeos favorables a Johnson ha sigut denunciada àmpliament durant la campanya. I el cas és que, malgrat el que argumentin els conservadors, qui veritablement més ha rebut durant la campanya, i abans també (pràcticament des que va arribar al lideratge del Partit Laborista el 2015), ha sigut Jeremy Corbyn, el gran derrotat de les eleccions. Un tema clau per combatre Corbyn ha sigut el presumpte antisemitisme del partit i sobretot del líder, sustentat fonamentalment en un passat en defensa de la causa palestina. I, durant anys, amb referències directes o indirectes, Corbyn no només ha sigut per a la BBC, o a través de la BBC, l'amic dels "terroristes palestins", sinó també "l'amic dels terroristes de l'IRA", una referència que va haver d'entomar en el segon debat electoral cara a cara amb Johnson a través d'una de les figures clau de la cadena, el periodista de simpaties tories Nick Robinson.

Altres noms igualment destacats dels informatius de la cadena, tant de la ràdio com de la televisió, com Justin Webb i Laura Kuenssberg, s'han mostrat sovint contraris al laborisme. Els exemples més clars han sigut algunes piulades i comentaris de Kuenssberg. En un cas, afirmant, només basant-se en fonts conservadores, que un ajudant del ministre de Sanitat havia sigut agredit per militants laboristes quan sortia de l'hospital de Leeds on el ministre Matt Hanckock havia fet una visita després que hagués esclatat l'escàndol del nen que esperava un llit a terra. Les imatges que es van poder veure a les xarxes socials demostraven que no havia sigut així. L'altre cas més evident és el comentari de la cap de política de la BBC sobre el vot per correu, en què indicava que no afavoria gens els laboristes i que va fer un dia abans de la jornada electoral, en què està del tot prohibit referir-s'hi.

Periòdicament la BBC s'enfronta a un debat sobre el seu futur. No és el primer cop que el govern vol posar l'ens contra les cordes. Ho va intentar el 2015 John Whittingdale, ministre de Cultura de David Cameron. El Brexit i la crisi posterior, amb el relleu de Cameron per Teresa May, ho va impedir.

Aquest dilluns Johnson ha ratificat l'actual ministra, Nicky Morgan. Els veritables plans en relació amb la cadena pública no se sabran fins a la pròxima remodelació del govern, que tindrà lloc al mes de febrer, quan el Regne Unit hagi sortit definitivament de la Unió Europea.