És un bon acord per a l'audiovisual?
Hi ha encara massa interrogants sobre la taula per poder dimensionar l'abast del pacte al voltant de l'audiovisual i les llengües dites cooficials. ¿Com es repartiran els diners entre el català, el basc i el gallec? ¿Quina dotació tindrà aquest fons per al doblatge? ¿Quin tipus d'obra acabaran finançant Netflix, HBO, Disney o Amazon? Però, malgrat els dubtes, sí que es poden començar a fer les primeres valoracions. Al meu entendre, hi ha dos fronts a considerar: la producció i el catàleg.
Comencem amb l'ampolla mig plena, és a dir, la producció. Hi haurien d'arribar uns 25 milions, entre els 15 que es calcula com a aportació de les plataformes –espanyoles i internacionals– i els 10,5 que aporta l'Estat des dels pressupostos. D'aquí, caldrà calcular quants són específicament per a produccions en català. Si es fes a terços serien 8,3 milions. Si es calcula sobre població, incloent-hi Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Galícia, el País Basc i Navarra, surten uns 18 milions d'euros. Una sèrie de pressupost mitjà a TV3 val uns 2,5 milions d'euros. I a Movistar+, on es nota un salt de factura en la producció, podem parlar tranquil·lament del triple.
La disjuntiva és, doncs, fer un repartiment ampli, que alleugi la situació de moltes productores, o bé concentrar els esforços en un parell de bons projectes –diria que no n'hi caben gaires més– i que puguin aspirar aleshores a jugar a la lliga global. Diria que el mercat s'orientarà cap a aquesta segona opció, i jo m'inclino a pensar que és la més bona, de cara a la presència del català a les plataformes.
Anem ara a l'ampolla mig buida: el catàleg. Aquí no hi ha hagut manera d'obligar les plataformes a incloure amb normalitat les obres ja doblades o subtitulades. Caldrà fiar-ho tot a les negociacions i a la bona voluntat. Diverses persones que participen en aquestes converses amb Netflix i companyia m'asseguren que la disposició és bona. Però el seu historial –no acceptant ni tan sols els doblatges que se'ls ofereix de franc– no fan tenir gaires esperances. En poques coses m'agradaria tant equivocar-me.
El problema és que, sense aquesta segona pota, la del catàleg, l'esforç en producció tindrà un impacte relativament petit pel que fa a la presència del català al conjunt de les plataformes. En cap cas podrem parlar de situació normalitzada i se seguirà estenent la idea que el castellà és la llengua hegemònica i la resta s'ha de conformar amb engrunes. El que s'ha aconseguit no és menor i certament ajuda els productors, però els espectadors catalanoparlants seguim a l'espera d'un tracte lingüístic just per part dels gegants globals.
