La bombolla de les aplis mòbils es desinfla
L’Ajuntament de Barcelona té publicades al seu nom 48 aplicacions mòbils a l’App Store, per a dispositius Apple, i 47 a la Play Store, per a terminals amb sistema Android. En canvi, l’Ajuntament de Nova York ofereix només 18 títols. El de Boston, sis. San Francisco, tot i ser la gran ciutat de referència de Silicon Valley, té dues aplicacions mòbils pròpies. Chicago i Londres, cap. Pot ser que totes aquestes aglomeracions urbanes atenguin pitjor per mòbil els seus residents i visitants que la capital catalana? En absolut. El que passa és que no ho fan amb aplicacions privatives que cal descarregar i instal·lar al telèfon, sinó mitjançant serveis accessibles amb el navegador web de qualsevol aparell, ja sigui un smartphone, una tauleta, un ordinador, una videoconsola o un televisor connectat.
Les administracions públiques citades, com moltes altres, han anat descobrint que crear aplicacions mòbils específiques per a un sistema operatiu és molt més costós que adaptar els seus serveis digitals per tal que s’hi pugui interactuar igual que amb qualsevol altra pàgina web, fent servir una única aplicació, el navegador, que tots els dispositius porten incorporada de sèrie. Ben Terrett, l’anterior cap del servei digital del govern del Regne Unit, va declarar l’estiu passat que “les aplicacions són molt cares de produir i encara més de mantenir, perquè cal actualitzar-les cada vegada que hi ha algun canvi”. Per això el manual digital d’aquell govern prohibeix als organismes oficials destinar recursos a aplicacions mòbils sense justificar-les i sobretot si abans no han garantit l’accés web als serveis. I la millora s’ha notat a les arques públiques: el Tresor britànic calcula que el govern ha estalviat 4.700 milions d’euros en un període de quatre anys donant la prioritat a l’ús de pàgines web flexibles sobre les aplicacions específiques.
El consistori barceloní ha decidit optar també per aquesta via, i dimecres vinent presentarà al Mobile World Congress la seva nova estratègia per als canals mòbils. Segons Cristina Ribas, directora de comunicació digital de l’Ajuntament, el volum actual d’aplicacions municipals ha acabat dispersant els objectius, difuminant la imatge de marca i disparant els costos de creació i manteniment. Per això, el pla institucional de transformació digital preveu anar despublicant les aplicacions existents per a Android i iOS i substituir-les per aplicacions web que compleixin les mateixes funcions. La primera iniciativa de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) ha sigut el desenvolupament d’una aplicació web de la regidoria d’Empresa i Turisme que mostra punts d’interès de la ciutat i ja es pot consultar a l’adreça http://webapp.barcelona.cat/pics. Es tracta d’un cas representatiu, perquè fa ús de funcions com la geolocalització, que abans només podien oferir les aplicacions privatives però que ara també estan disponibles al navegador web. Passa el mateix amb els gràfics en 3D, la descàrrega de dades per accedir-hi sense connexió o l’accés a les càmeres del telèfon. D’altra banda, Barcelona es desvincularà del portal Apps4BCN, creat i gestionat des del 2012 per l’empresa Dotopen, i ha obert un directori propi -ja disponible a l’adreça http://barcelona.cat/apps- que recull exclusivament les aplicacions de titularitat municipal.
Igualment, el pla digital municipal vol donar prioritat al desenvolupament de programari lliure, afavorint la reutilització del codi i la compartició d’aquest amb tercers. També preveu altres àmbits que facin més eficient i sostenible l’accés a la informació: segons Ribas, es potenciarà l’ús de les dades obertes; es crearan mecanismes -les anomenades API- per accedir-hi des d’aplicacions i serveis de tercers; s’implantarà en totes les aplicacions web de l’Ajuntament el mecanisme Do Not Track, que evita el rastreig de l’usuari; s’introduirà un procediment perquè l’usuari pugui reclamar l’eliminació retroactiva de les seves dades; i es crearà un programa de recompenses als investigadors independents que trobin forats de seguretat en les aplicacions municipals.
Aquesta aposta de l’Ajuntament de Barcelona per les aplicacions web compatibles amb tots els dispositius sembla encara més decidida que la del govern de la Generalitat, que va incorporant progressivament la responsivitat en les webs corporatives dels seus departaments i organismes dependents, però que no ha manifestat que tingui intenció d’anar retirant les seves aplicacions mòbils privatives per a Android i iOS.
En qualsevol cas, la tendència a passar de les aplis mòbils a la web universal té sentit per diversos motius. És veritat que la quantitat de títols disponibles als grans catàlegs de descàrrega no para de créixer, però també que la gran majoria acaben sent invisibles. D’altra banda, els usuaris van concentrant la seva atenció: s’estima que més de tres quartes parts de les aplicacions que es descarreguen no es tornen a obrir més enllà del tercer dia. L’informe AppDate referit a l’any 2015 recollia que, de les 30 aplis que l’usuari espanyol té instal·lades de mitjana al seu smartphone, només en fa servir 14. I segons Sensor Tower, els usuaris d’iPhone als EUA van descarregar l’any passat una mitjana de 33 aplis, menys que les 35 del 2015. El temps de permanència es concentra en les xarxes socials, però Gartner estima que d’aquí a dos anys aquestes hauran sigut superades per les aplicacions de xat, on els bots permetran fer moltes operacions que actualment requereixen una aplicació separada. L’avenç dels assistents de veu, inclosos en els sistemes operatius, és un altre factor que afectarà l’ús de les aplicacions.
I sense anar tan lluny, les aplicacions web tenen un avantatge que podeu gaudir des d’ara mateix: no ocupen espai a la memòria del telèfon, un recurs que sempre acaba sent escàs. Per ser exactes, només ocupen els pocs bytes de cada icona d’accés directe en el menú de l’aparell. Un exemple pràctic: al meu Android hi tinc configurats accessos web a 63 mitjans de comunicació, 18 dels quals no ofereixen aplicació mòbil pròpia. Si instal·lés les dels altres 45 que sí que en tenen, ocuparien gairebé 400 megabytes que puc dedicar a altres aplicacions, selfies i vídeos de gatets.