La boira de les narratives i la pregunta clau a Gaza

És ben bé allò del dit i la lluna. Els diaris d'estat expliquen les noves tensions entre Espanya i Israel. El País considera que Netanyahu és qui està tocant allò que no sona: “Israel agreuja la crisi diplomàtica al convocar la seva ambaixadora a Espanya”. En canvi, per a El Mundo el verb és el mateix, però el subjecte canvia, i tant si canvia: “Sánchez agreuja la crisi amb Israel amb noves acusacions”. La guerra –de narratives– afecta també els subtítols i altres elements. Mentre el diari de Prisa mira de posar-hi la mercromina dient que el líder socialista només ha expressat “dubtes” sobre si s’està vulnerant el dret internacional, a l’altra banda es diu que “atia la ira de Tel-Aviv” i l’Abc escriu que es tracta de “crítiques insistents”.

O sigui, els diaris favorables al govern diuen que tots tranquils, i els que li van a la contra clamen que és un irresponsable. I, mentrestant, lectors a una banda i l'altra no obtenen la informació clau, que no és recollir l’acusació de l’un o la indignació de l’altre, en el teatret del politiqueig i els seus apuntadors mediàtics. Això és l’escuma de la cervesa. La malta, el glop amarg, implica determinar d’una punyetera vegada si les accions militars israelianes estan sent desproporcionades i castiguen la població civil més enllà del que es considera inevitable en una guerra. (Sense perjudici que la utilització d’escuts humans per part de Hamàs sigui execrable.) Entenent la dificultat de perfilar amb precisió aquest fet, un excés d’atenció a les escenificacions acaba instal·lant una trista sensació de miopia. En aquesta guerra en què els periodistes estan sent especialment massacrats, estaria bé que els mitjans de l’establishment actuessin de manera més concertada i sortissin del refugi del politiqueig que només obliga a buscar adjectius escandalitzats.