Black mirror ha tornat a Netflix amb la setena temporada per recordar-nos el món on vivim i l’abisme que sovint suposa el futur. Com que els capítols són independents, el grau de satisfacció és irregular i depèn molt de la sensibilitat individual per connectar més amb unes històries que amb unes altres. El que manté intacta és la capacitat per analitzar la condició humana davant del progrés digital. Hi ha capítols que estan plens de desesperança o fins i tot angoixa, i algun altre, en canvi, ens transporta a possibilitats insòlites que serveixen per aprofundir en el terreny de les emocions.
És el cas d’Eulogy, el cinquè episodi, on el protagonista, el Philip, un home solitari interpretat per l’actor Paul Giamatti, rep una trucada molt intrigant d’una empresa que organitza funerals. Li comuniquen el decés d’una persona que va conèixer fa dècades. Però el ritual no serà tradicional. És un funeral immersiu que es construeix a partir de tots els records de la gent que va conèixer el difunt.
El capítol, per una banda, ens demostra com l’actitud sol·lícita i predisposada de la intel·ligència artificial ens pot fer participar en processos absolutament desconeguts sense valorar-ne els riscos. L’encant, l’actitud assertiva i la facilitat de recursos d’aquestes veus del món virtual a l’hora d’interactuar amb humans ens encaminen a interfícies insòlites moguts per la curiositat i una obediència a vegades temerària. Aquesta vegada la proposta de Black mirror resulta realment temptadora: ofereix la possibilitat d’entrar dins les fotografies antigues que acumulem a casa i reviure aquells moments segons el que arxivem en la nostra memòria. L’episodi recrea molt bé aquest imaginari, sense perdre un finíssim sentit de l’humor. El Philip tornarà a moments molt intensos de la seva joventut i experimentarà una altra vegada escenes i situacions. Però el que no té en compte és que aquest món digital no és mai innocent. El que guardem a la nostra memòria són només punts de vista de la nostra pròpia història, però Eulogy disposa de més versions i altres mirades. Té més informació de la que nosaltres mateixos coneixíem o hem fixat al nostre cervell.
Revisitar el passat té el risc de descobrir noves maneres d’interpretar-lo i d’entendre la nostra vida. Pot ser dolorós, però pot donar també la possibilitat de reparar danys emocionals que hem arrossegat al llarg del temps. Eulogy serà molt més que un funeral immersiu.
Com sempre, Black mirror ofereix aquesta lectura del futur i, a la vegada, la possibilitat de reflectir-nos en aquest mirall que són les pantalles per tornar al passat. Alguns episodis donen l’oportunitat, no de mirar més enllà, sinó de mirar dins nostre. Veus la història del Philip i, a la vegada, et fa reflexionar sobre la lectura que pots haver construït de la teva vida i preguntar-te per tot allò que no vas observar o no vas tenir en compte.
