BarcelonaTenir fills, diuen, et canvia la vida, i Mira lo que has hecho (Movistar+), la sèrie coescrita i protagonitzada per Berto Romero (Cardona, 1974), en va deixar constància en la seva primera temporada. La comèdia torna avui amb una nova entrega de sis episodis en què la parella protagonista, el Berto i la Sandra (Eva Ugarte), rep la notícia que espera bessons quan encara combat contra el terratrèmol diari que és el seu primer fill, el Lucas, que ja té gairebé tres anys.
Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
El Berto i la Sandra s’enfronten a una nova paternitat. Què diferencia la primera temporada de la segona?
Jo el que no volia era fer una mena de catàleg de situacions potencialment simpàtiques del que significa tenir un bebè. Volia canviar el to però no trair la sèrie, continuem parlant de nens però ens centrem en la crisi de parella. És un tema que veig molt sovint: des de fa un parell d’anys veig un munt de separacions.
Se sol dir que tenir un fill canvia la relació de parella...
Tenir un fill la posa a prova, i això es notava en la primera temporada, però era una crisi d’adaptació. La primera temporada era la història d’una parella contra el món, però aquí ens vam plantejar què passaria si posàvem en perill la parella, que és el cor de la sèrie. És una decisió de guionista malparit. Crec que [aquesta temporada] pot ser fins i tot més universal: tenir fills no ho ha viscut tothom, però tenir mogudes amb la parella, sí.
En aquesta temporada afegiu una capa més de confusió entre realitat i ficció. ¿No tenies por que els espectadors identifiquessin la sèrie amb la teva vida?
No, a mi tant me fa. La gent em continua preguntant si soc nebot del Buenafuente. Jo utilitzo l’eina del meu personatge-persona per escriure històries, que algunes són meves i d’altres no.
Per tant, que els espectadors confonguin realitat i ficció no et molesta...
No hi dono cap importància, estic fent un paper. És el que he fet tota la vida. Soc un monologuista i és la meva feina: pujo a l’escenari i m’ho estic inventant tot, és la meva vida real amb coses que m’invento. Quan venia la meva família a veure’m al teatre, ho detectaven de seguida. Estic acostumat a fer això, és el que he fet sempre, però ara ho faig una mica més sofisticat. Al final, també és un dels temes principals de la sèrie: la confusió entre realitat i ficció.
El teu personatge vol que el considerin actor i no comediant. ¿Tu també vols reivindicar-te com a actor?
En realitat no hi ha cap necessitat de reivindicar res, però sí que em fa gràcia aquest tema i m’agrada utilitzar-lo com a broma recurrent. Tots els comediants quan es fan una mica grans volen que se’ls prenguin seriosament, és ridícul. No necessites que ningú et prengui seriosament, perquè no necessites l’aprovació de ningú. Ser un comediant és tan difícil o més que ser actor, i ho veiem quan rodem, perquè aixecar una part còmica és molt més difícil que una de dramàtica. La sèrie, a més, també és una reivindicació d’això, perquè és comèdia però alhora barreja drama: torna a ser un joc de miralls que a mi sempre m’ha agradat molt.
Utilitzant experiències reals per a la sèrie, ¿et vas marcar alguna línia vermella?
Puc parlar de qualsevol tema perquè no estic parlant de res íntim; tampoc ho fèiem a la primera temporada. L’única regla que tenim quan escrivim aquesta història és que toqui de peus a terra, que la vegis i t’ho creguis tot. No hi ha línies vermelles. A més, l’escric jo. Si alguna cosa no la vull explicar, no ho faig. La meva vida no és prou interessant com per fer-ne una sèrie; si ho fos, l’estaria vivint.
¿Es compleix el tòpic que és impossible rodar amb nens?
Ha sigut flipant! El Fabio [que fa de Lucas] és un nen de quatre anys, i amb els nens has de treballar d’una altra manera, tot és un joc. Es protegeix molt la seva intervenció i quan ell arriba al set ja està tot preparat. És veritat que nosaltres hem vist durant el rodatge com ell anava prenent consciència del que estava fent i era molt interessant. De sobte el nen entenia que estava fent un personatge.
‘Mira lo que has hecho’ fa créixer la família i la dramèdia
A la segona temporada de Mira lo que has hecho, la parella formada pel Berto i la Sandra viu dues gestacions en paral·lel: d’una banda, la dels seus bessons, i de l’altra, la sèrie que ell està preparant centrada en la seva experiència de la paternitat. El projecte professional roba hores a la vida del Berto i la seva dona es troba amb una panxa cada cop més descomunal i tot el pes de les responsabilitats familiars a l’esquena. La seva història d’amor quotidiana ara nota el tic-tac d’una bomba a punt d’esclatar.
“En aquesta temporada hi ha més comèdia i hi ha més emoció, hem posat més carn a la graella”, assegura Eva Ugarte, que confessa que durant el rodatge es va haver de recordar a ella mateixa que estava rodant una comèdia, ja que el seu personatge pateix molt. En aquesta nova entrega, que dirigeix Javier Ruiz Caldera ( 3 bodas de más ), la Sandra compartirà les penes i preocupacions del seu embaràs amb la Bego, interpretada per Núria Gago, que s’incorpora al repartiment de la sèrie. Ugarte, nominada al premi Feroz a la millor actriu de televisió pel seu paper, assegura que l’actitud un pèl asfixiant del seu personatge causarà tensions dins l’amistat.
La de Gago no és l’única nova cara del repartiment. Belén Cuesta també apareix a la sèrie interpretant una versió d’ella mateixa, l’actriu Belén Cuesta, que alhora fa el personatge de la Sandra a la sèrie que està preparant el Berto de ficció sobre la seva paternitat. Per si la fina línia entre realitat i ficció no fos suficient, Eva Ugarte assegura que quan van estrenar la primera temporada molta gent li deia que s’assemblava molt a Cuesta.