Begoña Gómez: palanca o maledicció?

Pedro Sánchez torna a demostrar habilitat comunicativa i mira un cop més de convertir una debilitat aparent –la citació judicial de la seva dona– en un actiu que incorpora al relat. Begoña Gómez, màrtir. Begoña Gómez, imatge de tot el que està malament a la dreta espanyola, començant pel control de la casta judicial. La foto de la parella guarneix la pràctica totalitat de les primeres pàgines, sent la d’El Periódico una de les excepcions, la qual cosa torna a suggerir un cert distanciament de la capçalera respecte del seu posicionament editorial tradicional. En tot cas, El País s’afanya a fixar en portada la narrativa: “El PSOE confia en convertir la imputació de Gómez en una palanca electoral”. I, esclar, a l’altra punta del quiosc, La Razón diu exactament el contrari: “El PP dispara les expectatives per l’«efecte Begoña Gómez»”. El primer diari expressa un desig. El segon, una projecció sense sustentacle (a l’espera que caigui l’enquesta ad hoc pertinent). Cap dels dos narra una notícia ni descriu uns fets observables. O l’Abc: “Sánchez converteix un míting en un acte d’exaltació de la seva dona”. Tot plegat eclipsa una campanya que, se suposa, hauria de versar sobre polítiques, energia, gestió migratòria o defensa. Heus aquí la prova del fracàs del projecte europeu: cadascú a la seva i tonto l’últim. Només cal començar a comptar els líders polítics que parlen d’anar a Brussel·les a defensar els interessos dels espanyols, quan el Parlament Europeu es tracta d’una cambra ideològica, no pas territorial.

Àlbum de titulars

“Mbappé per fi és blanc”. Titular desafortunat del diari Abc, que va corregir, després de fer-se així a l’espatlla per espolsar-se les molles de racisme que li havien quedat.