BBVA i Sabadell: una fusió, tres relats

Per als humils mortals, els xocs interestel·lars són balls còsmics que amb prou feines podem concebre des de la nostra petitesa. Una cosa semblant passa amb els moviments de grans empreses i corporacions: com més zeros al compte de resultats, més inaccessible per al ciutadà corrent la comprensió del fenomen. El BBVA intenta adquirir, per segona vegada, el Banc Sabadell. Els astrònoms financers no es posen gaire d’acord en quin nom donar a aquest fenomen. El País i La Vanguardia en parlen en termes de “fusió”. És un terme amable, que suggereix una unió entre iguals. També Cinco Días abona aquesta narrativa i fins i tot hi posa música de violins: “BBVA proposa matrimoni a Sabadell per segona vegada”. En canvi, Expansión és bastant més brutal (“BBVA vol comprar Sabadell”) i fa caure la bena dels ulls: no era amor, sinó sexe. 

En general, hi ha benedicció de la premsa a l’operació. Només l’Abc s’hi posa de cul i fa un subtítol inquietant: “Fonts de l’entitat catalana creuen que no és el moment ni necessiten escoltar la proposta de l’absorció”. A banda de parlar d’absorció, un terme ben cru que indica més fagocitosi que simbiosi, s’insinua una negativa del Sabadell a l’operació. És realment així? El titular d’El Mundo és “BBVA i Sabadell reactiven la fusió per crear el tercer banc més gran d’Europa” i suggereix, per contra, una iniciativa conjunta, equilibrada i voluntària. I, mentrestant, Cinco Días diu que ni l'una cosa ni la contrària: “La firma catalana no es pronuncia sobre la proposta de fusió”. Tres diaris, tres versions. A veure si el fet que les principals entitats financeres tenen interessos en els grans mitjans de comunicació espanyols hi té alguna cosa a veure, en tota aquesta multiplicitat de relats. Misteris de l'Univers.