La retransmissió de la BBC de la coronació de Carles III va mantenir les mateixes característiques que els altres grans esdeveniments vinculats a la monarquia, ja siguin jubileus, casaments o funerals. Hi ha una recerca de la perfecció televisiva combinada amb la litúrgia de l’acte:
La realització acurada prioritza els plans equilibrats i visualment compensats. Hi ha obsessió per la simetria, especialment en els interiors. Durant tota la processó, les càmeres busquen l’harmonia del punt de vista, incloent estàtues o elements arquitectònics de referència dins la imatge.
Tot allò que espatlla l’harmonia és eliminat. El majestuós cavall de potes peludes que carregava les timbales avançava de gairell rebel·lant-se contra la desfilada. Quan es feia massa evident, realització canviava de pla.
Al llarg del matí es van produir detencions d’activistes i antimonàrquics. La BBC no va informar-ne en cap moment ni va reflectir les protestes durant la transmissió.
La periodista de la BBC Kirsty Young era d’una prudència exquisida. To suau i intervencions esporàdiques, respectant els silencis, especialment dins de Westminster, on la narració desapareix.
Cura extrema per exhibir les múltiples sensibilitats ètniques, religioses i culturals. Fins i tot la BBC subratllava després de l’actuació: “És la primera vegada que un cor de gòspel intervé en un acte de coronació”. Les acusacions de Harry i Megan sobre el racisme a Buckingham han estimulat aquest tipus d’accions i la cadena ho fa notar delicadament.
La realització accentua el caràcter religiós. Col·loca les càmeres elevades per potenciar aquesta mirada celestial. La televisió és qui fa present Déu com a garant de la institució i vigilant absolut de la litúrgia. En els moments de màxim valor religiós de la coronació, el pla és zenital.
Pedagogia dels protocols. L’acte de treure-li la roba al monarca, ungir-lo en la intimitat i en una situació de màxima austeritat de la indumentària per després investir-lo posant-li capes daurades esdevé un procés proper a la fantasia, al conte. El súmmum són les carrosses rococó que porten l’acte a la comèdia i la desfilada de Carnaval.
L’exigència en la qualitat del so, tant de l’ambient amb el soroll de cavalls, carruatges i ordres militars com de les múltiples actuacions musicals en directe, contribueix a l’emoció i l’elevació de l’espiritualitat.
Al final, un comentarista admetia les seves llàgrimes davant l’ovació dels soldats. Els avions sobrevolant el Palau rematen l’èpica. I la BBC conclou la retransmissió enmig de la ciutadania celebrant l’avinentesa. Del cel tornem a la terra. Retorna a la gent el seu protagonisme. Perquè aquesta és la clau per sostenir la institució.
