Aquesta setmana han condemnat a sis mesos de presó Huw Edwards, el presentador estrella dels informatius de la BBC. És un rostre extremadament familiar per a tots els britànics. Va ser l’encarregat d’anunciar la mort de la reina Elisabet II, va assumir les retransmissions del seu funeral i ha conduït els especials més importants de la cadena. Durant tot l’any passat, la BBC va haver d’explicar les notícies que vinculaven Edwards a la compra i producció d’imatges pornogràfiques, a l’assetjament i l’abús sexual de menors. Tot plegat, amb la complexitat afegida que el protagonista era un company seu i algú en qui l’audiència havia confiat. Amb la sentència d’aquest dilluns els informatius han resumit tota la història de Huw Edwards amb detall i han posat en evidència els errors de la pròpia direcció de la BBC a l’hora d’afrontar el cas.
El reportatge, de 18 minuts de durada, tenia un títol contundent: Huw Edwards, caigut en desgràcia. Començava recordant fins a quin punt era un personatge estimat i respectat, “però tot es va ensorrar davant de les càmeres”. El periodista Adam Boulton, company de la BBC, col·laborava en el reportatge firmant com a “examic” d’Edwards i aclarint que la persona que ells coneixien era algú molt diferent de la que havia emergit en tot aquest procés. Es repassava la trajectòria professional d’Edwards des del 1984, any en què es va vincular a la televisió pública fins que, a partir del 2023, “va ser el periodista el que es va convertir en protagonista”.
El reportatge volia ser estricte amb la cronologia dels fets. El relat era intencionadament precís per no deixar esquerdes. S’ha de tenir en compte que en un primer moment no es va fer públic el nom del presentador implicat i, automàticament, tots els professionals de la cadena van quedar injustament sota sospita durant uns dies.
Es deixava clar que la cadena va fallar, incloent-hi una entrevista molt incisiva a un dels responsables de la gestió de la BBC per demanar explicacions de les negligències comeses.
L’emissió no oblidava la part social i emocional de la història per tal de prioritzar les víctimes. Es definia Huw Edwards com a predador i abusador. I recordaven com el periodista va fer servir el seu poder i el seu prestigi professional per persuadir i manipular menors. Tancaven el reportatge recordant que darrere de cada fotografia, de cada imatge, hi ha un nen explotat sexualment. Un rètol, al final, convidava altres possibles víctimes a contactar amb la BBC.
El reportatge no resol el greu conflicte que la televisió pública té entre mans, sobretot en l'àmbit econòmic. Va continuar pagant a Edwards fins a 200.000 lliures després de ser detingut. És un cop per al prestigi de la cadena. I més tenint en compte que no és el primer cas de pederàstia d’un presentador de la BBC. Però, malgrat tot, els companys de la cadena han intentat assumir, amb tota la professionalitat que era possible i amb la màxima transparència, l’escàndol de grans dimensions que els ha esclatat a sobre.
