Batuda del CAC a les xarxes contra els vídeos antivacunes
Demana la retirada de 40 continguts sense base científica
BarcelonaNi l'hàbit fa el monjo ni la bata fa el metge. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat un informe en què denuncia una quarantena de vídeos a les xarxes socials per mantenir un discurs contrari a la vacunació contra el covid-19. En la majoria de casos, els vídeos són protagonitzats per persones que asseguren ser metges o personal sanitari, tot i que no queda clar. En concret, en el 70% dels vídeos apareixen persones que es presenten com a expertes en l’àmbit de la ciència o de la medicina per atorgar credibilitat al contingut, tot i que el que hi afirmen està radicalment discutit pel consens científic.
Tot i la seva aparença de ser continguts informatius, en el 70% dels casos hi ha una crida a l'acció inequívoca: es demana a l'espectador que no es vacuni. En el 30% restant no s'insta directament a rebutjar la vacunació, però el missatge d'evitar-les és implícit. L'informe compta amb l'aval del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.
L'argument principal contra la vacunació, als vídeos analitzats, és la suposada falta de seguretat. A banda d'arguments sense base científica que ja s'havien popularitzat abans del covid-19, la pandèmia ha afegit nous mantres. Un dels més repetits és el de la celeritat amb què s'ha desenvolupat la vacuna, la qual cosa els porta a afirmar que implica menys garanties. A això s'hi suma l'ombra que s'estén sobre la tecnologia anomenada d'ARN missatger, present en alguna de les vacunes, i que és presentada com a perillosa i capaç de produir alteracions genètiques (tot i el consens científic que això és impossible). Un dels continguts arriba a assegurar que els que se les posin poden esdevenir "éssers transgènics" i iguala això a "estèrils" i "manipulables". El 40% dels vídeos alerten de problemes de fertilitat o afectació neuronal.
"Si s'introdueix aquest tipus de vacunació", afirma un dels vídeos denunciats, "d'aquí a uns anys tota la població serà estèril i tota la població ens haurem de reproduir mitjançant el mètode probeta". En un altre s'assegura que "el preu d'inocular-se aquesta vacuna és que el 97% dels mascles quedaran estèrils i, a més, si són nens petits mai desenvoluparan característiques sexuals secundàries. Seran una cosa així com andrògins, sense desig sexual". A partir d'aquí, els vídeos enllacen amb teories conspiratòries segons les quals aquesta infertilitat estaria provocada expressament per aconseguir tenir una població submisa: "El dany neuronal afectarà part del teu còrtex frontal", diu un vídeo. "Podràs treballar per conduir un cotxe, però no pensar en profunditat. Esclaus perfectament o perfectes de la nova normalitat", conclou.
A banda de considerar-la perillosa, un 27,5% dels vídeos la qualifiquen d'innecessària. En general, correspon a continguts que trivialitzen la gravetat de la malaltia i minimitzen les taxes de letalitat. A més, en la meitat d'aquests vídeos en què es qüestiona la necessitat de vacunar-se es proposa com a alternativa l'anomenada medicina natural o la ingesta de vitamines. "El covid-19 no mata, és una mentida. És una gran mentida. Només ha mort gent amb patologies prèvies".
El CAC ha reportat aquests vídeos, detectats a Facebook, Twitter, Instagram, TikTok i YouTube. És la quarta vegada que, des de l'esclat de la pandèmia, l'organisme alerta de la desinformació mèdica a internet. YouTube és sensible a les denúncies de l'organisme i acostuma a retirar els continguts assenyalats, mentre que xarxes com Twitter, Facebook i TikTok són més reticents. De fet, dels vídeos d'aquesta tongada, només un correspon a YouTube, que ja aplica filtres editorials contra missatges que considera nocius. Altres actuacions del CAC relatives a vídeos online –en relació amb la promoció de l'anorèxia o d'incitació a l'odi– també s'han saldat amb la retirada dels continguts conflictius.
- 1. Tinc tota la informació? Els titulars poden aportar només una part de la informació, especialment a la xarxa, on busquen atraure visites. Cal llegir tota la notícia i fixar-se en els detalls.
- 2. Per on m'arriba? Vivim en un entorn de saturació informativa. Alguns continguts, difosos sobretot a les xarxes, no han estat tractats seguint el mètode periodístic de contrastar i verificar.
- 3. És creïble la font? No totes les fonts tenen la mateixa solvència. Les veus dels professionals de la medicina, la infermeria, les farmàcies, la recerca, els col·legis professionals i les autoritats sanitàries són fonts qualificades.
- 4. Ha estat manipulada? Les imatges tenen un gran poder però són fàcilment manipulables. Cal plantejar-se quina és la font d'una fotografia o vídeo i en quina data es va enregistrar.
- 5. És un cas únic? Hi pot haver casos d'esdeveniments adversos després de la vacunació i és possible que els mitjans se'n facin ressò. Però cal valorar-ne tant la incidència d'aquests casos sobre el total com la gravetat. I no elevar a categoria és que és anecdòtic.
- 6. Ho comparteixo? S'ha de valorar si la informació rebuda té prou credibilitat i si és útil compartir-la, ja que la propagació de rumors relatius a la vacunació posa en risc la salut pública.
