Durant les pauses publicitàries de TV3, enmig de la programació, hi pots descobrir una batalla sibil·lina però voraç: la de l’opa hostil del BBVA al Sabadell. El BBVA, en comptes de promocionar, com és habitual, un producte concret per als clients, ha llançat un anunci on exhibeix la seva noblesa fundacional. “Quin banc necessita el món?”, pregunta, només començar, un rètol blanc sobre fons negre. Amb un muntatge trepidant, com si fos un collage acolorit de retalls històrics, es ven com un banc pioner a Espanya, introductor de la targeta de crèdit. Fins i tot un banc feminista que ha tingut en compte els drets de la dona. També una entitat poderosa que ha afavorit la projecció de les empreses a l’estranger, i un banc que s’ha posat al capdavant de l’era digital. En el súmmum de les seves virtuts, fins i tot es publicita com un banc ecologista que ha promogut el finançament sostenible. Al final de l’espot torna a repetir la pregunta: “Quin banc necessita el món, ara?”, i a ritme d’un suggeridor free jazz, repeteixen el seu eslògan: “Avancem”. Tota una declaració de principis per vendre la determinació implacable de l’entitat, el seu caràcter expeditiu combinat amb els valors encomiables que se suposa que guien el banc.
Mentrestant, el Banc Sabadell es promociona en les mateixes franges horàries amb un anunci que apel·la a la resiliència. Manté el seu tradicional blanc i negre que el diferencia a nivell televisiu i li dona una pàtina d’elegància. Solitari, al centre de la imatge, un home practica una mena d’arts marcials, mig dansa mig lluita. La coreografia incorpora una llarga vara de fusta. Sembla una arma de defensa. El ballarí, però, combat amb algú invisible que s’amaga en la foscor dels extrems de la pantalla. L’acompanya una música suau de piano que contrasta amb el missatge èpic: “Vaig triar un somni, vaig triar el risc, vaig triar el patiment, la incertesa, l’estrès, les nits d’insomni...” i, a continuació, la veu masculina pronuncia la pregunta clau: “Per què hauria de renunciar ara al plaer de triar amb quins bancs vull treballar?”. Després, un altre home pensa enmig de la penombra d’un restaurant. I observa atentament quatre carpetes misterioses que semblen contenir la solució d’alguna cosa. “Poder triar és el teu poder”, diu al final la veu femenina que tanca l’anunci. L’espot sembla advertir dels riscos de la concentració bancària. Amb una èpica dramàtica, recorda els patiments passats. Apel·la a un llarg camí que no ha de ser en va i pel qual val la pena resistir.
Les entitats bancàries sempre han reflectit, a través dels seus anuncis, la tessitura econòmica de cada època. Han tret pit anunciant productes d’eficàcia gairebé màgica i fent grans promeses als clients. Després de la crisi econòmica van recórrer a periodistes i celebritats per recuperar la credibilitat. També feien curtmetratges que semblaven explicar històries que no tenien res a veure amb la gestió financera. Ara aquests dos anuncis semblen parlar del xoc entre les dues entitats. Segurament és la punta de l’iceberg, més estètica i elegant, d’una batalla oculta molt més agra.
