Baròmetres curiosos contra la llei d’amnistia
Diumenge, els informatius es feien ressò de l’acte del PP a la Puerta de Alcalá en el context de la campanya per a les eleccions europees. La concentració, però, apel·lava a una mobilització contra la llei d’amnistia. Era la cinquena manifestació que organitzava el partit de Feijóo amb aquest pretext. A TV3, amb imatges de l’acte distribuïdes pel mateix PP segons anunciaven en pantalla, mostraven les intervencions dels líders del partit. Al vespre, al Telenotícies Cap de Setmana s’afirmava que “ha estat la protesta que menys gent ha reunit de les cinc que han convocat”. Ara bé, en els diferents informatius a Espanya, hi havia altres maneres d’explicar-ho i amb nous matisos.
Al Telediario de La 1 donaven les xifres estimades d’assistència: 20.000 persones segons la Delegació del Govern i 80.000 segons l'organització del PP. La presentadora destacava, per cert, que en l’acte de campanya no havia pres la paraula la candidata a les europees, Dolors Montserrat. Una dada singular que no necessitava cap interpretació complementària.
A Informativos Telecinco utilitzaven unes imatges complementàries des d’un punt de vista aeri per demostrar el munt de gent congregada. I, sobre la panoràmica, asseguraven: “La campaña de las elecciones ha cobrado una mayor dimensión con este mitin del PP”. Una frase que desprenia cert esperit triomfant. Explicaven que la Puerta de Alcalá estava “repleta de banderas españolas y europeas” i que el PP “mete la quinta marcha contra la amnistía”.
A LaSexta Noticias s’ajustaven a les valoracions del mateix partit per descriure l’assistència: “Dicen que ha sido una de las movilizaciones más multitudinarias” i en l’edició del vespre oferien la discrepància en les dades d’assistència.
El cas més significatiu, però, és el d’Antena3 Noticias. El veterà Matías Prats feia servir la fórmula de les anteriors mobilitzacions: “El acto del PP contra la ley de amnistía que ha reunido a miles de personas hoy en Madrid”. Quan Mónica Carrillo donava les xifres d’assistència divergents, hi afegia un caire interpretatiu: “De nuevo, guerra de cifras para valorar la afluencia de la manifestación del PP”, gairebé com si es tractés d’una batalla conspirativa i no d'una tradició informativa davant de qualsevol congregació. Una redactora aportava dades de les quatre anteriors manifestacions i s’ajustava a la descripció visual de l’escena per explicar l’assistència: “Feijóo ha llenado la Puerta de Alcalá”. Després del vídeo, però, incorporaven un nou baròmetre per celebrar l’assistència a la Puerta de Alcalá: “Esta manifestación en la Puerta de Alcalá supera con creces el apoyo que recibió Pedro Sánchez hace semanas en Ferraz”.
Al final es tracta de construir una idea en funció de la conveniència. Cadascú troba el millor baròmetre per calcular l’èxit o el fracàs d’una concentració política.
