Barcelona abraça la il·lustradora Paula Bonet

BarcelonaLa il·lustradora que va instal·lar-se a Barcelona fa dos anys, “farta de viure a l’Euromed”, va rebre ahir la millor recompensa de la ciutat que ella va canviar per València. Paula Bonet, que ha publicat Qué hacer cuando en la pantalla apar ece The End (Lunwerg) fa només vint dies, va reunir més de 250 persones a La Casa del Llibre de rambla Catalunya, on va firmar exemplars de la seva obra quasi autobiogràfica durant més de dues hores.

Bonet, que s’emocionava mentre explicava tot el material íntim que ha inclòs en el llibre, confessava als allà presents -majoritàriament joves- que li seria molt difícil escriure un altre llibre, ja que aquí hi ha plasmat els finals de moltes històries que ha viscut en primera persona al llarg dels seus 32 anys de vida. Concretament, explica -amb text i dibuixos propis- 40 històries que s’han acabat, que ella ha vist acabar. “Haurien de passar molts anys per escriure’n un altre”, afirmava.

Amb 17.000 unitats venudes i una editorial fascinada -que li va deixar triar “fins al tipus de paper”-, Bonet ja ha fet una bona incursióa Espanya. Només a Madrid va estar tres hores firmant el llibre. A més, se li preveu un Sant Jordi mogut, en el qual ja està previst que estarà firmant “tot el dia”. I no és d’estranyar si es té en compte que el seu llibre és una peça diferent, molt agradable de llegir i de rellegir. Fins i tot, de tornar a mirar “amb la calma” i “amb una copa de vi”, com recomanaven ahir en la presentació.

La seva obra tanca “una història que va començar el 2005” i, si tot segueix igual, enceta un futur prometedor per a aquesta artista de Vila-real. “Amb Paula tot és molt gran”, expliquen a la seva editorial. I per ara tenen raó. Amb poc temps, la castellonenca ha creat, entre d’altres, l’escenografia de l’obra T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré o la primera portada del suplement d’oci i cultura Play, de l’ARA.

L’abraçada de Barcelona d’ahir es va acabar a la Fàbrica Moritz de Barcelona. La festa havia de ser privada, només per als amics de l’autora -i alhora protagonistes del llibre- i per als que l’han ajudat a fer-lo. Al final, ella va decidir que l’entrada fos lliure i el local es va omplir. Tal com ella explicava a l’ARA ahir: “Aquí es valora molt el que jo faig”, una evidència que ahir va tornar a quedar clara.