‘Back to life’, apologia de les segones oportunitats
Filmin estrena la dramèdia que ha agafat el relleu de ‘Fleabag’ a la BBC
Barcelona¿És possible recuperar la teva vida quan has passat els últims 18 anys a la presó? L’última vegada que Miri Matteson va ser a casa dels seus pares era tot just una adolescent, però quan hi torna ho fa amb gairebé 40 anys i el pes de la desconfiança dels seus veïns. Aquest és el punt de partida de Back to life, la sèrie britànica que avui estrena Filmin i que agafa com a excusa una experiència traumàtica -un crim i el posterior empresonament- per mirar amb humor les febleses de l’ésser humà. La sèrie va assumir el repte d’ocupar el buit que havia deixat la celebrada Fleabag a la graella de la BBC i va sortir-se’n amb nota: el Guardian en parla com “una joia foscament còmica”.
Darrere i davant de la càmera hi ha la còmica Daisy Haggard (vista a Episodes ), que segueix l’estela d’altres creadores i actrius, com Lena Dunham, que han trobat en la dramèdia el vehicle per mostrar la seva visió del món. Back to life parla de “redempció, amor, família, amistat i identitat, i de descobrir que cap de nosaltres és igual que fa vint anys”, explica Haggard, que, a més de ser la protagonista, va escriure la sèrie en col·laboració amb la també còmica Laura Solon.
Una dona optimista
En el seu retorn a Hythe (Kent), un poble de costa que imbueix a la sèrie una atmosfera que recorda Broadchurch, la Miri es retrobarà amb antics amics que li van girar l’esquena, com la Mandy (Christine Bottomley) o el seu exnòvio Dom (Jamie Michie), però també coneixerà gent nova que sembla disposada a donar-li una segona oportunitat. El relat de la nova vida de l’optimista Miri es combina amb el misteri sobre quin va ser el crim que la va portar a la presó. Un estrafolari investigador apareixerà al poble amb la intenció de descobrir la veritat del cas.
La creadora reconeix que la sèrie va néixer de la seva fascinació per la manera com la societat “jutja les dones que han comès un crim o han fet alguna cosa dolenta, en comparació amb com ho fa amb els homes”. La Miri s’enfrontarà als insults i l’assetjament dels seus veïns sense defallir en l’intent de tornar a tenir una vida normal.
Per preparar la sèrie, la creadora es va entrevistar amb ex-presos que li van poder explicar les dificultats de la seva reinserció. El que la va impactar més van ser els petits detalls. “Les gestions per sol·licitar un metge de capçalera, les dificultats per contractar una assegurança de la llar quan qui hi viu és un exconvicte... També em va cridar molt l’atenció que a tots els venia molt de gust menjar coses fresques i cruixents, com l’api. Moltes d’aquestes coses van acabar arribant al guió”, explica.
Més enllà de la història de la Miri, Haggard volia parlar d’altres temes, com el sexe a la tercera edat o el desig de les dones, dues qüestions que explora a través dels pares de la protagonista, la Caroline (Geraldine James) i l’Oscar (Richard Durden). “Volíem que la principal relació sexual fos la dels pares, i no les de la Miri [...]. Ens semblava adequat explorar la vida sexual d’ells i que fos una relació complexa en què la dona és qui té el desig més voraç”, assenyala la creadora.
Sèries a mig camí entre les llàgrimes i el riure
‘Fleabag’ (Amazon)
Phoebe Waller-Bridge ha aconseguit ser en una de les creadores més desitjades gràcies a aquesta comèdia sobre una londinenca que carrega una culpa que pertorba la seva vida. La segona entrega de Fleabag ha sigut una de les millors estrenes del 2019 i opta a quatre Emmys.
‘After life’ (Netflix)
Amb el seu humor sarcàstic, Ricky Gervais reflexiona sobre el dol i la vida. L’actor i creador interpreta un periodista d’un petit diari local que, després de la mort de la seva dona, practica una política d’honestedat brutal amb tothom que l’envolta. Només mostra amabilitat amb el seu gos.
‘Russian doll’ (Netflix)
Natasha Lyonne portava anys sent actriu secundària quan Amy Poehler la va empènyer a crear el seu propi projecte. A partir d’algunes de les seves experiències personals, va crear Russian doll, una dramèdia sobre una dissenyadora de videojocs que mor i ressuscita de manera constant.