Els avions, pendents de la 5G
Un conflicte entre organismes oficials dels EUA provoca dubtes sobre possibles interferències entre les ones de la nova telefonia mòbil i els instruments de navegació aèria
Aquesta setmana, diverses companyies aèries de tot el món han suspès vols als EUA per evitar que la telefonia 5G interfereixi amb un dels instruments de navegació dels seus avions. Segons les autoritats d'aviació nord-americanes, les antenes de nova generació instal·lades a prop dels aeroports del país poden interferir amb alguns models dels radioaltímetres amb què els pilots s’ajuden per aterrar en condicions de poca visibilitat. Significativament, en cap altre lloc del món es pateix per aquest suposat problema.
La mítica incompatibilitat entre la telefonia mòbil i els viatges en avió, que ens ha acostumat a apagar el telèfon tan aviat embarquem sense saber ben bé per quin motiu, ha registrat aquesta setmana un nou capítol, que no té a veure amb els aparells que portem a la butxaca sinó amb les antenes terrestres que ens donen cobertura. AT&T i Verizon, dues de les tres grans operadores mòbils dels EUA, van activar dimecres passat una nova modalitat dels seus respectius serveis de 5G i, com a conseqüència, diverses aerolínies nacionals i internacionals com Emirates, Air India i Japan Airlines han suspès per prudència alguns vols cap a aeroports dels EUA, ja que no volen exposar-se al fet que les emissions de les antenes de mòbil 5G interfereixin amb un dels instruments de vol dels seus avions. En particular, els del model Boeing 777, tot i que n’hi ha d’altres de suposadament afectats.
Conseqüències "catastròfiques" que no han tingut lloc
L’instrument en qüestió és el radioaltímetre que es fa servir per a les aproximacions a pista quan hi ha poca visibilitat, i que treballa en una banda de freqüències veïna de la que les dues operadores citades han triat per oferir servei de 5G amb més cobertura de la que permeten les freqüències altes de què han disposat fins ara. Aquesta banda de freqüències entre els 3.500 i els 4.000 MHz –que és nova als EUA però coincideix aproximadament amb la que utilitzem fins ara a Europa– es troba just per sota dels 4.000 a 4.200 MHz en què treballen els radioaltímetres d’aviació. Tot i que les concessions administratives d’espectre radioelèctric estableixen una franja de protecció prou àmplia entre els dos blocs, l’associació de companyies aèries de passatgers i de càrrega assegurava fa pocs dies que si les noves antenes de 5G es posaven en marxa, les conseqüències podien ser "catastròfiques", i reclamaven al govern Biden que no hi hagi cap d’aquestes antenes activa en diversos quilòmetres a la rodona dels aeroports.
Per la seva banda, les dues telefòniques implicades consideren que la separació de freqüències entre els dos serveis és suficient, i recorden que ja porten mesos endarrerint la posada en marxa de les noves antenes. La data prevista inicialment era el 5 de desembre de 2021. Van acceptar ajornar-la un mes, fins al 5 de gener, i dos dies abans van ampliar l’ajornament dues setmanes més, fins al dimecres 19, que és quan finalment van activar les antenes. Des d’aleshores no s’ha produït la "catàstrofe" pronosticada, tot i que també es podria argumentar que això ha sigut gràcies al fet que les companyies aèries han assignat a les rutes que fan cap a gairebé 50 aeroports dels EUA uns models d’avió que no estiguin afectats pel suposat problema.
En tot cas, a hores d'ara, l’Agència Federal d’Aviació (FAA) ha declarat com a segurs gairebé el 80% dels avions que serveixen les rutes cap als EUA. La resta d’aeronaus potser s’hauran de modificar, i les companyies aèries reclamen que les telefòniques es facin càrrec del cost d'aquestes modificacions. Les companyies, però, diuen que ja han assumit prou perjudici amb els ajornaments i amenacen amb reclamar a la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, en les sigles en anglès) indemnitzacions milionàries per cada dia que no se’ls permet utilitzar unes freqüències que van pagar a preus astronòmics (uns 80.000 milions de dòlars entre les dues) en la subhasta d’espectre radioelèctric.
En realitat, ni la FAA ni els fabricants d’avions han registrat cap cas d’interferència en més de dos anys de conflicte. A més, els mateixos models d’avió estan aterrant amb tota normalitat en aeroports d’Europa, la Xina, Corea del Sud i el Japó on hi ha cobertura 5G amb freqüències gairebé idèntiques. De fet, la franja de separació entre les emissions de les antenes 5G i la banda de funcionament dels radioaltímetres en algunes regions del Japó és encara més estreta que als EUA. També crida l’atenció que l’aviació militar dels EUA no hagi expressat reticències a l'hora d'aterrar en zones amb cobertura de 5G, si bé és possible que el seu generós pressupost els hagi permès adaptar discretament els avions afectats... si és que en tenien.
El conflicte entre aerolínies i telefòniques es pot desencallar de diverses maneres. D’entrada, les telecos ja han acceptat rebaixar fins a l’estiu la potència d’emissió de les antenes pròximes als aeroports. També es posa l’exemple de França, on les antenes potencialment conflictives s’inclinen físicament perquè apuntin cap de manera que els avions disposen de més marge abans de detectar el senyal.
En el rerefons de tot plegat hi ha, per una banda, la urgència que AT&T i Verizon tenen per activar els nous serveis 5G, ja que el seu rival T-Mobile els porta mesos d’avantatge gràcies al fet que ofereix 5G en les freqüències, força més baixes, que va obtenir amb la compra de l’operadora Sprint. A més, no accepten de cap manera l’opció de renunciar a donar servei 5G als aeroports perquè per aquestes instal·lacions no només hi passen abonats que podrien canviar de companyia si no veuen encendre’s l’indicador de 5G al seu iPhone, sinó que hi ha un mercat potencial d’aplicacions industrials i de gestió (robòtica, logística) especialment lucratiu.
I finalment tenim el conflicte entre dos organismes federals: la FCC, responsable de concedir les freqüències a les telefòniques, i la FAA, a qui les telecos acusen d’haver passat dos anys ignorant el possible problema que ha esclatat ara.
Mentrestant, ara que els deliris dels negacionistes que vinculaven la propagació del covid amb les radiacions de la telefonia 5G havien perdut força, i que els viatges internacionals començaven a recuperar-se, a més d’un passatger se li haurà posat la por al cos, sembla que sense cap fonament. A partir d’ara, quan parlem del mode avió de la telefonia mòbil haurem d’aclarir a què ens referim.
