Audiollibres, literatura per escoltar

Si la pròxima vegada que viatgeu en metro o tren de rodalies s’asseu al davant vostre una dona amb els auriculars endollats al mòbil, no doneu per suposat que està escoltant Mònica Terribas, Jordi Basté o l’últim èxit de Rosalía a Spotify. És possible que el que la tingui abstreta sigui la novel·la Los pilares de la tierra de Ken Follett narrada per l’actor Jordi Boixaderas o algun altre títol literari en forma d’audiollibre. Aquest format, que abans es distribuïa en cintes de casset o en CDs, ha guanyat en popularitat gràcies a la digitalització, i ara és el que creix més de tota la indústria editorial: als Estats Units va facturar l’any passat més de 2.500 milions de dòlars, un 22,6% més que el 2016. Aquí el mercat encara és incipient i el sector no facilita xifres absolutes, però presumeix d’un increment interanual del 50% en la quantitat de títols disponibles en espanyol.

Els audiollibres són la versió parlada dels llibres impresos. A part dels avantatges evidents que ofereixen a les persones cegues, els lectors amb visió normal també valoren positivament la possibilitat de fer altres coses mentre els escolten. Per això conduir i les feines domèstiques figuren entre les activitats més habituals que es duen a terme mentre s’escolta un audiollibre, a més de fer-ho quan ens fiquem al llit per dormir. La indústria editorial considera el format una manera de recuperar lectors: un estudi recent assegura que la meitat dels consumidors d’audiollibres no havien comprat cap exemplar en paper durant l’any anterior.

L’oferta de les audiollibreries

En sentit estricte, els audiollibres són enregistraments sonors del text de les obres originals, llegides per un o més locutors professionals -en molts casos, actors de doblatge- triats després d’un càsting en què sovint intervé l’autor: Albert Espinosa participa en la selecció dels narradors dels seus llibres. També hi ha obres narrades pel mateix escriptor, com les de Javier Sierra. Una part dels títols disponibles són produïts per editorials grans, com Random House i Planeta, per vendre’ls als mateixos canals digitals que els llibres electrònics. La durada mitjana d’un audiollibre són sis hores i mitja.

Altres produccions són assumides directament per audiollibreries especialitzades. La més activa és Storytel, la filial amb seu a Barcelona d’un grup suec que porta servits més de 27 milions d’audicions de llibres a 721.000 subscriptors de 15 països. El catàleg actual de Storytel conté 2.800 títols en espanyol, 300 en català i 30.000 en anglès que s’ofereixen en un règim de subscripció que permet escoltar tants audiollibres com es vulgui per una quota mensual nominal de 12,99 euros que, amb l’oferta vigent a la seva web, baixa als 9,99 euros mensuals. Aquesta modalitat permet equiparar Storytel a altres serveis d’entreteniment en streaming, com Netflix i Spotify, i la diferencia de la resta d’audiollibreries , que venen els audiollibres a tant la peça amb preus semblants als de les edicions digitals corresponents. És el que fan Audible.com -que és propietat d’Amazon i que encara no ha arribat aquí però ven audiollibres en espanyol a la seva web en anglès- i la canadenca Kobo, filial de la nipona Rakuten.

També hi ha audiollibres dels grups editorials citats al catàleg de Google Play Books (133 títols en català) i al d’iTunes per a dispositius Apple. S’hi troben obres de tots els gèneres, des de l’autoajuda fins als llibres d’empresa i els infantils, però el consum principal correspon a les obres de ficció. Els sis títols més escoltats durant el 2018 a Storytel han sigut Convencer y persuadir es fácil (Marcos Álvarez Orozco), El silencio de la ciudad blanca (Eva García Sáenz), La ansiedad no es un mosquito que pasa y me pica (María Teresa Llobet), La bruja (Camilla Lackberg), La desaparición de Stephanie Mailer (Joël Dicker) i Media vida (Care Santos).

Val a dir que una proporció considerable dels audiollibres en espanyol disponibles als catàlegs internacionals són narrats en la variant llatinoamericana. Alguns consumidors consideren que això és un inconvenient, però a la pràctica no ho és.

Els audiollibres s’escolten amb l’aplicació per a mòbil o tauleta específica de cada llibreria. La majoria disposen d’una funció de descàrrega, com les de Spotify i Netflix, per poder escoltar l’audiollibre quan no es té connexió. L’aplicació de Storytel, a més, permet accedir a 20.000 llibres electrònics inclosos en la subscripció mensual.

Finalment, a més de les audiollibreries comercials citades, existeixen repositoris d'audiollibres gratuits com LibriVox (en anglès) i Litterature Audio (en francès), narrats per voluntaris, però els seus catàlegs es limiten a les obres que ja es troben al domini públic, i això exclou els títols més recents.

Lectura mecànica

Als audiollibres narrats per humans cal afegir-hi un altre fons de literatura que es pot escoltar: molts llibres electrònics (e-books) tenen activada, als dispositius que ho permeten, la funció de narració verbal, que en aquest cas porta a terme una veu sintètica.

Naturalment el resultat no és comparable amb el d’un locutor professional, però les millores recents en la qualitat de la síntesi de veu proporcionen una qualitat força acceptable. Fins ara calia connectar uns auriculars al dispositiu de lectura, amb cable o bé per Bluetooth, com en alguns models d’Amazon Kindle. Però és probable que l’arribada dels altaveus intel·ligents a moltes llars faci canviar els hàbits de lectura -o, per ser precisos, d’audició-: amb ordres de veu pots demanar a l’Alexa que et llegeixi els llibres del teu Kindle i a Google Assistant que ho faci amb els que hagis comprat a Google Play.