Aturar el declivi de Disney+, el principal repte de Bob Iger en el seu retorn
Els mals resultats en l’‘streaming’ han dut la companyia a rescatar el seu històric president
BarcelonaEl consell directiu de Disney ha fet un dràstic gir de timó traient de la jubilació Bob Iger. En els seus anteriors quinze anys al capdavant de la companyia –entre el 2006 i el 2019– va ser l’artífex de la gran expansió moderna del grup, amb les fusions i adquisicions de Pixar, Marvel, Lucasfilm i 21st Century Fox. Però ara no tindrà un retorn fàcil ni plàcid. Els accionistes ja li han encarregat que redreci la divisió de l’streaming, arran d’uns resultats en l’últim trimestre que van provocar la defenestració del seu predecessor, Bob Chapek, després de tan sols dos anys de gestió.
Encara que la seva tornada va ser rebuda amb una ovació, Iger va llançar un missatge a la plantilla gens cofoista. Durant la reunió de dilluns passat amb el personal, va reconèixer que “hi ha molt per fer”, emfatitzant-ho amb un “i ràpidament”. També els accionistes tenen motius per a l’esperança. Els títols de Disney han caigut un 40% al llarg d’aquest 2022, fins a assolir el seu mínim de cotització en dues dècades. Però l’anunci del seu retorn va ser un revulsiu immediat: les accions es van revaloritzar un 10% a l’inici del dia, per acabar amb un 6% al tancament de la sessió. Passats uns dies, l’eufòria inicial s’ha rebaixat i el valor actual està al voltant d’una pujada del 3%.
El focus principal està posat en la divisió de streaming. En els últims resultats trimestrals, la companyia va presentar un forat de 1.500 milions de dòlars en aquest apartat: eren 800 milions més que el trimestre passat i més del doble que en el mateix trimestre del 2021. Per pal·liar-ho, el conglomerat ha decidit apujar el preu de la subscripció a Disney+. El pla superior ha passat de 8,99 euros als 11,99 euros al mes, tot i que els clients –de moment, dels Estats Units–, poden retenir el preu original si accepten veure anuncis. Segons els analistes, amb aquestes mesures es poden generar uns 800 milions de dòlars en ingressos publicitaris. Les previsions de la companyia impliquen reduir les pèrdues durant el 2023 i aconseguir ser rendible el 2024.
No és l’únic foc que crema al gegant de l’entreteniment. El nou CEO ja està treballant per estabilitzar la situació amb el personal creatiu. L’esclat de la pandèmia va afectar els calendaris dels rodatges i les estrenes. En alguns casos es va optar per un model híbrid, és a dir, fer debutar les pel·lícules simultàniament al cine i a la plataforma (amb un cost addicional o sense). En d’altres, es va estrenar directament a Disney+. Pixar va ser el més afectat pel segon model i això va motivar que els treballadors expressessin la seva decepció i enuig pel que consideren un menyspreu al prestigiós estudi d’animació, tal com recollia Insider en un reportatge.
L’endemà d’Iger
Un altre dels encàrrecs de la Junta a Iger és trobar el seu successor... un cop més. Quan va escollir Chapek, va ser una decisió discutida, ja que no era un nom que generés un consens absolut. L’executiu va rebutjar, a més, dos candidats que partien com a favorits. Un parell d’anys després, els rumors sobre possibles substituts han tornat. Els tres noms que més destaquen són: Dana Walden, l’actual presidenta d’entreteniment de Disney; Kevin Feige, president i productor de Marvel, i Peter Rice, el predecessor de Walden abans que Chapek l’acomiadés.
El següent front obert Disney és el dels parcs temàtics. Chapek, durant el seu mandat, va mantenir un enfrontament amb Ron DeSantis, governador de Florida. L’origen de la disputa era el projecte de llei parental rights in education, anomenada pels crítics com la llei del no diguis gai, que prohibeix tractar temes d’orientació sexual i d’identitat de gènere a les classes de Florida. Després que els treballadors de Disney critiquessin la postura equidistant de Chapek, la companyia es va pronunciar fermament en contra de la llei, un cop aprovada. La revenja de DeSantis no es va fer esperar i va retirar un seguit d’ajuts fiscals de què gaudeix el parc que l’empresa té a Orlando.
Iger també s’ha manifestat contrari a la nova legislació i va mostrar el seu suport als treballadors LGBTIQ+ de Disney, tot i admetre que l’apartat polític pot suposar tot un desafiament. “No farem a tothom feliç sempre, ni tan sols ho intentarem”, va dir.
A la divisió de parcs també hi ha debat sobre si rectificar la política d’augment de preus instaurada per Chapek, una mesura gens popular i que genera dubtes sobre si pot tenir un impacte sever en el nombre de famílies que passen les vacances als parcs temàtics de Disney. L’objectiu d’Iger és aconseguir que el públic torni a centrar-se en les parts positives i màgiques de Disney i poder mantenir les altes xifres d’assistència als parcs. Per complir les expectatives dels fans, la companyia va insinuar una possible política de descomptes, una eina que ja els va funcionar anteriorment per fomentar la demanda.
