Atrapats en les sèries i els rols de gènere

Barcelona¿Es pot fugir dels estereotips de gènere quan es miren sèries? Tot i que els últims anys s’han fet esforços per produir sèries que els trenquin, els joves se segueixen sentint atrets per ficcions televisives i personatges que continuen explotant els rols tradicionals, segons indica un article publicat recentment a la revista 'Masculinities and Social Change'. Les autores de l’estudi -Maddalena Fedele, de la Universitat Ramon Lull, Maria-Jose Masanet i Rafael Ventura, de la UPF- indiquen que, tot i que racionalment els espectadors rebutgen els models heteronormatius i patriarcals, les ficcions que trien coincideixen amb aquests patrons.

A l’estudi hi van participar gairebé mig miler d’estudiants universitaris de primer curs d’Espanya, Colòmbia i Veneçuela que van escollir com algunes de les seves sèries preferides 'The Big Bang theory', 'Friends', 'Joc de trons' i 'Els Simpson'. El resultat de les enquestes va mostrarque hi ha una bretxa entre l’esfera cognitiva i l’emocional: és a dir, tot i que en un pla teòric fugen dels estereotips, quan es tracta de televisió hi sucumbeixen. “¿De què serveix que jo sàpiga que això és un estereotip si al final no em molesta i, fins i tot, m’agrada?”, es pregunta Fedele.

De l’amor romàntic al ‘ludens’

“Els éssers humans som perfectament capaços de veure una sèrie, detectar elements que no ens agraden i reapropiar-nos-els per disfrutar de la sèrie”, assegura la periodista i escriptora Irati Jimenez, una de les autores dels llibres 'SCI-FEM' i 'Vírgenes catódicas, putas recalcitrantes' (editorial Txalaparta). Ella parla del concepte de “la ruptura de cristalls”, que es produeix quan es revisen les ficcions de referència de la infància amb una mirada crítica. “Llavors hi ha sèries i pel·lícules que no pots continuar veient, i d’altres que assumeixes malgrat tots els seus problemes”, explica, posant com a exemple que ella segueix veient i gaudint de 'Luz de Luna', tot i “les evidents toxicitats” de la relació entre Bruce Willis i Cybill Shepherd.

Precisament és en la representació televisiva de les relacions amoroses on es poden detectar un bon grapat d’estereotips de gènere. Fedele i Masanet asseguren que, tot i que el mite de l’amor romàntic segueix estant molt present, han detectat una nova variant: l’amor 'ludens', que relega l’ideal del compromís per la immediatesa de l’aquí i l’ara, incentivant el plaer per damunt de tot. Masanet assenyala la sèrie de Netflix 'Élite' -protagonitzada per adolescents adultitzats- com una de les que més bé representen aquest concepte. Una de les parelles que la protagonitzen, la Carla (Ester Expósito) i el Polo (Álvaro Rico), per alimentar la seva relació s’introdueixen en la pràctica del voyeurisme. “A les sèries hi ha un intent d’explicar com es construeix la intimitat, però després continuem com a les pel·lícules de Hollywood, sense veure què passa després de l’«I van viure feliços»”, explica Fedele.

Meritxell Esquirol, professora de sociologia de la comunicació i de comunicació i informació audiovisual de la UOC, considera que quan s’intenta fugir del patró de l’amor romàntic es passa al relat de la hipersexualització. “S’estableixen relacions de lideratge entre iguals, però hi ha un component ultrasexual que considera que per liderar i manar has d’estar superempoderat sexualment”, explica Esquirol, que coincideix amb Masanet en assenyalar 'Élite' com un bon exemple d’aquesta tendència en què la sexualitat que predomina està molt marcada per l’hedonisme, l’individualisme i un gaudi estètic.

Més personatges masculins

Quan es tracta de fer una llista dels seus personatges preferits, la majoria dels enquestats (un 78,4%) per l’article de Masanet i Fedele escollien en primera opció un personatge masculí que, a més, encarna estereotips heteropatriarcals (mostrats en el complement). “Moltes vegades les narratives de les mateixes sèries estan centrades en protagonistes masculins -explica Fedele-. És un cercle viciós: què influencia què? Les sèries s’alimenten de la societat, però d’altra banda les sèries també contribueixen a generar nous models”. “Mentre les noies estan més obertes a escollir tant un personatge femení com masculí, una mica per model aspiracional i d’atracció, els homes trien molt més els masculins”, explica Masanet sobre el biaix de gènere de la tria, i posa com a exemple el fet que pocs homes dirien que són seguidors de 'Girls', una sèrie que tracta temes quotidians però està protagonitzada per noies.

Per a Esquirol, el fet que els personatges masculins acabin destacant per sobre dels femenins quan es trien els preferits és, en part, perquè tradicionalment s’ha assumit que “l’heteropatriarcat és el que mola” i costa trobar nous referents. “Estem parlant d’indústria i s’alimenta d’aquesta visió estereotipada i empaquetada dels rols de gènere per vendre, perquè és un concepte fàcil i directe que tenim supernaturalizat en el nostre imaginari”, diu Esquirol, que assegura que malgrat tot hi ha intents per subvertir aquestes narracions i mostrar dones en rols diferents. En aquesta línia, assenyala com una bona aproximació 'Derry Girls' (Netflix), una comèdia gamberra sobre un grup d’adolescents a la Irlanda del Nord dels anys 90. Segons la seva opinió, a la sèrie hi ha una crítica implícita quan mostra com les noies són víctimes dels condicionaments morals amb els quals les han educat. També assenyala 'Grace & Frankie', que, tot i tenir dues protagonistes blanques i molt burgeses, subverteix els cànons mostrant l’etapa de la vellesa “des d’una ironia, un cinisme i autoparòdies molt ben fetes”.

L’oasi de la ciència-ficció

Malgrat les dificultats per trobar referents femenins, Irati Jiménez assegura que ella és optimista. “Crec que hi ha un nou interès en les dones com a protagonistes i un cansament del que se’ns havia ofert abans”, explica. En aquest sentit, la periodista assenyala l’oasi en què s’ha convertit la ciència-ficció. “La comèdia tendeix a ser conservadora, mentre que la ciència-ficció imagina futuribles en els quals pots alterar molt les regles de la realitat”, diu, mentre assenyala com un exemple molt positiu 'Supergirl', “perquè no només la protagonista és una noia, sinó que, a més, vol redefinir la manera com és una superheroïna”.

De fet, una de les sèries més populars dels últims anys pertany al gènere fantàstic: Joc de trons. La ficció ha estat celebrada per tenir el que se sol anomenar personatges femenins forts, un concepte que Jiménez prefereix no utilitzar perquè els personatges de dones “no han de ser forts, han de ser personatges ben fets, humanament interessants”. De la sèrie, Jiménez en destaca la Sansa, “un dels personatges que menys valorem però que és el que s’acosta més a la supervivència i resistència antipatriarcal tal com és en la realitat”. Jiménez assenyala que és un personatge que sobreviu a una violència brutal -matrimonis forçats, violació- i que podria representar “milions de dones al món que són obligades a casar-se brutalment o que reben una educació social que les posa en trampes mortals”. “Al principi la sèrie ens mostrava un món terriblement patriarcal i amb un terror sexual que afectava només les dones, però ha evolucionat fins a mostrar una aliança entre dones i homes torturats per l’heteropatriarcat”, afegeix.

La incomprensió que pateix la Sansa o l’odi que va rebre la Skyler White de 'Breaking bad' mostren que, sovint, l’audiència encara tracta els personatges femenins com a personatges de segona.

Els personatges de televisió que escullen els joves

Homer Simpson ('Els Simpson')

Casat amb la Marge, tenen una relació típicament patriarcal marcada per la despreocupació i egoisme d’ell. Ella sempre li perdona els seus errors.

Walter White ('Breaking bad')

Un antiheroi que s’empodera a través de la violència i la fabricació de metamfetamines, un negoci il·legal en el qual entra perquè la seva família tingui recursos econòmics quan ell mori.

Barney Stinson ('Cómo conocí a vuestra madre')

Seductor compulsiu, la sèrie l’intenta redimir a través del seu enamorament cap a la Robin, tot i que la seva història no surt bé.

Tyrion Lannister ('Joc de trons')

Menyspreat pel seu pare per la seva condició física, utilitza la seva intel·ligència i enginy per sobreviure en un món extremadament violent i implacable amb els febles.

Sheldon Cooper ('The big bang theory')

Menysprea tot el que és emocional. La seva relació amb l’Amy es gestiona per un acord, però cau en el clixé de l’amor que redimeix.

Damon Salvatore ('Diaris de vampirs')

El personatge, un vampir, representa l’estereotip del noi dolent que només és sensible quan és amb la seva estimada. Ella, literalment, el salva, convertint-lo en humà.