Els atacs miops a Jordi Évole
El Festival de Cinema de Sant Sebastià estrenarà un documental de Jordi Évole centrat en la figura de l’etarra Josu Ternera. Unes cinc-centes personalitats, liderades pel campió olímpic de signatura de manifestos, Fernando canell d’or Savater, van emetre un comunicat on demanaven la retirada del film perquè consideren que blanqueja el terrorisme. Combinant de manera formidable la defensa de la llibertat d’expressió amb l'honestedat intel·lectual, els firmants llançaven l’acusació sense ni tan sols haver vist el film. Res de nou sota el sol: Julio Medem i Borja Cobeaga ja van patir, en anys anteriors, similars ires miops en el marc del mateix certamen. El cor de mitjans afins s’ha abonat a la polèmica. Aquest diumenge mateix, El Mundo destacava en portada una entrevista a l’escorta d’una víctima d’ETA de l’any 1976. Ternera ha assumit ara, davant d’Évole, la seva implicació en aquells fets, pels quals no va ser processat en el seu moment (i el judici va considerar-se sobresegut arran de l’amnistia de l’any següent).
Ja som al cap de carrer, doncs. Tot aquest soroll no té tant a veure amb Ternera o Évole, o amb un afer de fa 47 anys, sinó que només busca rebentar les negociacions sobre una possible amnistia per al Procés. Fins i tot Ayuso hi ha intervingut, dient-li a Évole que no cal veure el documental per criticar-lo (!) perquè, segons afirma, molts també critiquen la Constitució sense haver-se-la llegit bé (!!). Quina Trumpeta estrident. De tot plegat, l’únic que em sobta és aquesta tírria contra Évole per part de la vella guàrdia del 78. Els reportatges i entrevistes del periodista no solen ser pas destructius amb el règim de la Transició: més aviat es percep l’ànim de denunciar-ne certes crostes concretes, justament per reformar-lo i mantenir-lo. La seva casa ha estat la televisió del Grupo Planeta i això hauria de donar a Savater&Friends alguna pista.