Ariadna Oltra i Òscar Dalmau: "Volem que es bati el rècord"

Ariadna Oltra i Òscar Dalmau abandonaran avui la seva tasca de presentadors d' Els matins i El gran dictat , respectivament, per fer-se càrrec de La Marató de TV3 . Des de les 10.00 del matí i fins més enllà de la 1.00 de la nit seran les cares visibles d'un programa que treballarà per recaptar diners per a la lluita contra el càncer.

¿Fa por això d'afrontar un programa de 15 hores?

Òscar Dalmau: Por no, perquè la por paralitza, i esperem no quedar-nos garratibats! Fa respecte, perquè és molta estona. Però l'Ariadna ja té experiència a fer programes llargs.

Ariadna Oltra: Però no de 15 hores! D'aquests no n'he fet mai cap. Jo tampoc no tinc por, però és un repte. No vull caure en els tòpics i repetir el que han dit tots els presentadors que han fet La Marató en les edicions anteriors, però és inevitable: és un gran repte.

Els que l'han presentat parlen d'un abans i un després de fer La Marató . Creieu que n'hi ha per tant?

Ò.D.: Passar-se 15 hores en directe presentant un programa de televisió és bèstia! Per tant, crec que alguna cosa ens farà canviar. De fet, estarem xerrant amb malalts, testimonis, metges que t'expliquen molt de prop com és el càncer. I si t'escoltes una persona que es despulla davant la càmera i t'explica com ha passat la malaltia, o com encara l'està passant, l'empatia és automàtica. Tot això algun clic t'ha de causar.

En el teu cas, et relacionem sobretot amb l'humor. ¿Hauràs de canviar de registre per a La Marató ?

Ò.D.: En el fons no deixa de ser un espectacle de televisió. Parles d'un tema molt seriós i de fet tots coneixem gent que ha passat pel càncer o que s'ha quedat pel camí. Però tot i així, jo crec que el to ha de ser amè, simpàtic. Molt d'humor no se'n pot fer, però el punt de vista de La Marató ha de ser d'optimisme.

I és possible mirar-s'ho en positiu?

Ò.D.: Sí. És una patacada molt forta quan et diuen que tens càncer, però te'n pots sortir. La comunitat mèdica està esperançada que el càncer, en 20 anys, deixarà de matar. I t'ho diuen amb una gran convicció.

A.O.: De fet, l'eix del que explicaran tots els metges que vindran és que s'està en una fase de medicina personalitzada pel que fa al càncer. Aquest és un pas molt important que s'ha pogut fer els últims anys perquè hi ha hagut una investigació que ens ha fet arribar fins aquí. Jo crec que com a país no ens podem permetre perdre aquest pas de la investigació sobre el càncer, perquè si es va a aquest ritme d'aquí 10, 15 o 20 anys, segons els que hi estan treballant, el càncer ja no serà la mateixa malaltia que ara coneixem.

Ò.D.: Per això la intenció és que La Marató no sigui un funeral. Està muntada com un xou televisiu amb actuacions, i es parlarà de manera didàctica sobre el càncer amb metges que estaran situats al mig d'un decorat i que amb l'ajut de maniquins ho explicaran gràficament perquè la gent ho entengui des de casa. I tot això necessita, si no humor, almenys un punt simpàtic.

Vosaltres ja sabeu com serà el programa. ¿Hi ha algun moment que destacaríeu especialment?

A.O.: Hi haurà moltes coses molt potents. Fins que no ho hàgim viscut no sabré dir "en aquell moment em va passar alguna cosa a dins". Però segur que ens passarà, tant a l'Òscar com a mi.

Ò.D.: De fet, ja ens ha passat veient vídeos que estan preparant els companys. I si ja et toquen els vídeos, imagina't tenir aquí testimonis, poder parlar amb ells i que t'expliquin de primera mà la seva experiència!

Us preocupa el marcador?

A.O.: Nosaltres volem que es torni a batre un rècord, però som conscients del moment que vivim. El càncer ens afecta a tots, i per tant estem tots més sensibilitzats perquè ho coneixem en primera o segona persona. Però si no es bat un rècord no haurà passat res. Això sí, jo demanaria que els que puguin aportin el que tinguin disponible en aquell moment, ja siguin 10 euros o 100.