Dissabte, en el Telenotícies Cap de Setmana, ens oferien una informació de dos minuts de durada que tenia la ciutat de Madrid com a protagonista. Ramon Pellicer anunciava: “A Madrid, les associacions veïnals es queixen de les tales d’arbres continuades permeses pel govern d’Almeida”. Xifrava la quantitat d’arbres talats i afegia que “el govern autonòmic aprovarà una modificació de llei perquè es pugui pagar pels arbres tallats en comptes de plantar-ne de nous com s’exigia fins ara”. La notícia, aleshores, ens transportava a peu de carrer, a Madrid. S’entrevistava alguns responsables d’aquestes associacions veïnals i es feien ressò de les seves protestes. Ens mostraven algunes zones en conflicte i parlaven de casos concrets de la ciutat, com el de la plaça Santa Ana. Els denunciants explicaven les negligències de les autoritats a l’hora de gestionar els arbres i els espais verds de la ciutat i les conseqüències que això tenia pels seus barris i la gent que hi viu. També es recordava les manifestacions que s’havien fet al passeig del Prado fa anys i que van comptar amb el suport de la baronessa Thyssen, Tita Cervera, que es va arribar a encadenar a un arbre durant les protestes.
De cop, el Telenotícies de TV3 ens posava al corrent dels conflictes de la política municipal de Madrid, sense que vingués a tomb, per una cosa que també passa a Catalunya. La notícia no es vinculava amb cap situació que també es repeteixi a Barcelona o qualsevol altra ciutat catalana. És possible que unes hipotètiques reivindicacions veïnals a Tortosa o Palafrugell per una mala gestió de la tala d’arbres anessin a parar al Telenotícies Comarques, però, en canvi, ara sembla que les protestes de les associacions de veïns de Madrid tenen un lloc al Telenotícies per davant de les que ens són pròpies, que també n’hi deuen haver.
És inevitable que els informatius de TV3 hagin de passar per Madrid perquè és on es remenen les cireres de l’actualitat que repercuteix en la política catalana. Però la política municipal madrilenya, les seves protestes veïnals i la gestió del seu arbrat queden una mica lluny de les prioritats informatives del Telenotícies. Es distancia dels valors fundacionals de la televisió pública catalana i dels seus criteris periodístics, que aspiraven a tenir una mirada del món pròpia, i no fer uns Telenotícies que fossin una sucursal del Telediario o de qualsevol dels informatius espanyols que tenen Madrid com a epicentre informatiu.
L’anècdota informativa potser és una bona excusa sobre la necessitat de recordar els criteris periodístics, cada vegada més difosos. L’evolució dels mitjans de comunicació ha obligat els informatius públics a emmirallar-se sovint en les inèrcies de les cadenes privades espanyoles per ser més competitius. Però potser s’oblida que la mirada d’un Telenotícies de la televisió catalana ha de mantenir unes singularitats per donar un sentit i un valor al servei públic. Que els arbres de Madrid no ens impedeixin veure el bosc.
