Aranzels, Netanyahu i hipocresia europea

Donald Trump aconsegueix ser portada en quasi tots els diaris amb la seva ridícula pissarreta amb la llista d’aranzels per països. Només li faltava enganxar-hi la figureta del frare baròmetre perquè anés assenyalant tot acompanyant la seva embarbussada explicació. El tema afecta directament l’economia i, per tant, diaris de banda i banda de l’espectre polític abandonen les seves diferències per criticar aquesta guerra comercial de resultat incert i lògica econòmica discutible. El més divertit és veure com Vox intenta navegar entre l’antipatia que generen a Europa míster Trump i el seu acòlit Elon Musk cada cop més convertit en Tiñoso, aquell ridícul acompanyant del dolent a Érase una vez el hombre. Els diaris de dreta suaran perquè necessiten els d’Abascal ben vius per ser crossa d’una alternativa de govern a Pedro Sánchez. I, en tot cas, aquesta germanor crítica contra els aranzels, ben raonable, conviu amb la hipocresia de no haver dit ni piu davant del proteccionisme dictat per la UE per frenar els cotxes elèctrics procedents de la Xina: fins a un 35,3% de gravamen, que se suma al 10% que s’aplicava anteriorment.

Aquest dijous es parla també de la visita de Netanyahu a Hongria, on el govern de Viktor Orbán no només no pensa detenir el primer ministre israelià sinó que directament sortirà del Tribunal Penal Internacional, que és qui ha dictat una ordre d’arrest contra Netanyahu, acusat de crims de guerra. De nou, l’escàndol ha estat gran i comprensible, però també s’hauria agraït una mica de la mateixa indignació quan es va permetre que Netanyahu sobrevolés l’espai aeri francès per viatjar als EUA, ja que els jutges tenien potestat per fer baixar l’aeronau. Si els mitjans aposten per construir consciència europea, cal ser més exigents i augmentar la crítica a les seves mancances i hipocresies.