Ara les pensions ja no importen tant

2 min
1
Regala aquest article

Pedro Sánchez és un gran guionista i el drama de petit format d’aquesta última setmana s’ha resolt seguint les pautes de qualsevol manual cinematogràfic del ram. Al final, el perro té molt de guilla i no deixa de resoldre el mateix problema que va crear posant les mesures populistes (transport, pensions…) en un paquet més gran perquè l’hi votessin en bloc. Mediàticament el que és interessant és veure com la triple dreta va posar el crit al cel quan Junts va desmarcar-se'n i ara que –unes altres guineus– aconsegueixen fer passar Sánchez per l’adreçador, aquests mateixos diaris segueixen fent el barrufet rondinaire. “Sánchez recula davant de Junts”, escriu l’Abc en portada. Ja no els interessa la factura del transport en els treballadors ni els pensionistes: tornem a la vella narrativa del xantatge català. “Sánchez entrega a Junts que el Congrés debati el seu futur”, diu El Mundo, en un titular francament retorçat i abstrús, però que compleix amb el requisit de tenir verb de connotació negativa i no escriure una bona notícia a favor del líder del PSOE. La Razón també titula suant de les mesures que fa tan poc els dolien: “Junts dona a Sánchez fins al març per «omplir el cistell» de noves cessions”. 

Pedro Sánchez en una imatge d'arxiu.

A l’altra banda de l’espectre editorial és divertit constatar com els diaris tendeixen a vendre la idea de l’acord entre Junts i el PSOE, de manera que es ven com a una operació amb dos protagonistes. Menys a les portades d’El País i El Periódico, els dos diaris més propers ideològicament als socialistes, on és Pedro Sánchez qui s’endú el mèrit i se li concedeix ser el subjecte (és a dir, el protagonista) de la notícia. Un dia més, es constata que el relat passa per davant de tot i mentre els jubilats estaven pendents de la pensió, la política (i els mitjans) construïen narratives una mica hiperbòliques. 

stats