Aquesta és la cultura de 'Sálvame'

Fa uns dies Sálvame recollia signatures per ser declarat Bé d’Interès Cultural i en pocs minuts la seva web es va col·lapsar de visites. Forma part de l'humor cínic i de l'esperit provocador del programa. Però només cal estar una mica atent a Sálvame per ser testimoni de la baixesa moral que fabriquen.

Dimarts l’equip del programa compareixia compungit i el seu director enviava disculpes en directe a una col·laboradora de Telecinco per una situació desafortunada de la tarda anterior. Ho aprofitava per fer un discurs de solidaritat absoluta amb les víctimes de la violència masclista. David Valldeperas admetia que es van equivocar amb la convidada, perquè ells la van portar “exclusivament” per parlar de com els seus germans convivien a Supervivientes. Però resulta que la dona –no el programa– va anar més lluny del compte. En la comèdia, repetien que ells estaven sempre al costat de les víctimes de violència masclista.

Però què va passar realment? A Sálvame dilluns havien convidat la filla gran de Chiquetete, de nom Rocío Cortés. Quan va arribar al plató la van presentar com “el azote de la Bollo” i asseguraven que la dona hi anava disposada a “cantarle las cuarenta a sus hermanos y a la Bollo”. Deien que, amb la seva versió, s’obriria “una guerra familiar con una única culpable”. El rètol anunciava que es parlaria de la relació entre Chiquetete i Raquel Bollo, la segona dona del seu pare i mare dels seus germans més petits. Cal especificar que Bollo va patir greus maltractaments durant anys per part de Chiquetete i la justícia li va donar la raó. Rocío Cortés es va estar al plató quaranta-cinc minuts defensant el seu pare i carregant contra Bollo. Sálvame mostrava fotos antigues del matrimoni mentre la convidada acusava la dona de mala mare i mala esposa i de no haver dedicat temps als fills, i explicava misèries familiars terribles.

Quan el programa ja s’acomiadava es van sentir uns crits de fons. Els col·laboradors, amb les càmeres al darrere, van córrer a veure què passava. Al mateix temps que l’audiència van descobrir, als passadissos de la cadena, una Raquel Bollo fora de si, desencaixada i rabiosa, maleint Telecinco. Els felicitava per haver aconseguit l’espectacle que sempre volen i els retreia que, tants anys després i amb tres sentències del jutge per maltractament, tornessin a acarnissar-se contra ella.

L’excusa de Valldeperas que l’havien portat per un altre motiu no era veritat. Van anunciar la convidada amb la missió de ser “el azote de la Bollo” i de crear una guerra familiar. Feina feta. I tres quarts d’hora després teníem l’escena tràgica d’una dona desesperada per haver de reviure el trauma matrimonial. L’escena s’ajustava al plaer de Sálvame per esbudellar persones, portar-les al límit, vexar-les, fer-les embogir davant les càmeres. Violència mediàtica una vegada més. Però quan la crueltat del programa es va viralitzar, aleshores el director va muntar el teatret de les disculpes i es va solidaritzar solemnement amb totes les víctimes de violència. Aquesta perversitat és la cultura de Sálvame per la qual tanta gent signa.