8 curiositats del primer Apple Macintosh, ara que fa 30 anys

El 24 de gener de 1984, a l'escenari del Flint Center de Cupertino (Califòrnia), Steve Jobs treia d'una bossa [veure vídeo] el Macintosh, el primer ordinador personal de consum amb interfície gràfica d'usuari i un ratolí per controlar-lo. Dissabte que ve, 30 anys i un dia després, hi ha convocat al mateix auditori un acte commemoratiu on hi ha prevista la participació de molts membres de l'equip de disseny del Macintosh. Nosaltres ens avancem amb un recull de curiositats sobre aquell ordinador, que ha marcat la pauta de la informàtica personal des d'aleshores.

1. La carcassa. El primer Macintosh, com la majoria dels models que l'han seguit en la gamma Apple, ja contenia en un únic equip tots els components electrònics de l'ordinador –pantalla, processador, memòria, emmagatzematge– amb l'única excepció del teclat i el ratolí. La carcassa, de plàstic beix (per ser exactes, color Pantone 453), portava a la part de dalt una nansa per facilitar el seu transport i fer evident que es tractava d'un equip més lleuger que els altres ordinadors personals del mercat. A l'interior hi havia gravades –mitjançant el motlle d'injecció– les signatures de tots els membres de l'equip que el van crear. Steve Jobs va declarar més tard que "els artistes han de signar les seves obres".

2. El preu. El Macintosh va sortir a la venda el 26 de gener, dos dies després de l'acte de presentació. Costava 2.495 dòlars: els seus competidors principals eren l'IBM PC XT (5.000 dòlars) i el Commodore 64 (600 dòlars). Segons Andy Hertzfeld, l'objectiu inicial de l'empresa era que el Macintosh costés 500 dòlars, menys de la meitat que l'Apple II (1.200 dòlars) i la cinquena part del preu que va acabar tenint. En realitat el podrien haver venut per 1.995 dòlars, però John Sculley va insistir a inflar el preu fins als 2.495 i dedicar la diferència a màrqueting i publicitat.

3. El disquet. El Macintosh només portava una unitat d'emmagatzematge, per a disquets de 3,5 polzades d'una sola cara amb 400 kilobytes (KB) de capacitat, més que els disquets flexibles de 5,25 polzades de l'IBM PC XT, de 320 KB. En aquest espai hi cabien el sistema operatiu, les aplicacions i les dades, però els usuaris que acumulaven més dades acabaven comprant una segona unitat de disquets externa, que costava 495 dòlars. A diferència d'altres equips, els disquets no s'extreien accionant cap botó o palanca, sinó arrossegant-ne la icona fins a una paperera virtual.

4. El nom. Considerant que el nom d'Apple vol dir 'poma' en anglès, no és estrany que Jef Raskin, el primer dissenyador del nou ordinador, volgués batejar-lo com la seva varietat favorita de poma, la McIntosh. No va poder ser, perquè el nom ja el feia servir l'empresa McIntosh Labs, fabricant americà d'equips d'alta fidelitat de gamma alta fundat l'any 1949 i que, per cert segueix existint. Apple va haver d'afegir-hi la lletra 'a' i escriure la 'i' en minúscula. Des de sempre els ordinadors Macintosh s'havien conegut popularment com a Mac, però amb l'iMac de l'any 1998 es va adoptar aquesta denominació abreujada en el nom formal dels productes.

5. La pantalla. El primer Macintosh portava un monitor de tub de raigs catòdics de 9 polzades (23 centímetres) de diagonal, capaç de mostrar dos colors (blanc i negre) amb 512x342 píxels de resolució. La densitat de píxels resultant, 72 píxels per polzada, es va convertir en l'estàndard dels sistemes d'autoedició. Quina diferència amb les 21,5 polzades de la pantalla plana de l'actual model bàsic d'iMac, que té 1.920x1.080 píxels i ofereix milions de colors.

6. El software. Amb el Macintosh va néixer també el sistema operatiu del mateix nom. El System 1 portava inclosa l'aplicació d'escriptori virtual Finder, que aplicava la metàfora de les carpetes, la paperera i els documents en finestres creada per Xerox al centre de recerca de Palo Alto. Amb l'ordinador es proporcionaven també el processador de textos MacWrite i el programa de dibuix MacPaint.

7. Els xips. El processador del Macintosh original era un Motorola 68000, de 16/32 bits, que treballava a una velocitat de 7,8336 MHz. L'equip portava 128 kilobytes de memòria RAM dinàmica (DRAM). Nou mesos més tard, Apple va treure al mercat un model nou de Macintosh amb 512 KB de memòria, que costava 300 dòlars més. Per diferenciar-lo d'aquest, el model original ha passat a ser conegut com a Macintosh 128K.

8. L'anunci de TV. El 22 de gener, dos dies abans de la presentació del Macintosh, es va emetre durant la tercera part de la retransmissió del partit de la Super Bowl a la cadena CBS un anunci d'un minut de durada titulat '1984' [veure vídeo]. Creat per l'agència de publicitat Chiat/Day i dirigit per Ridley Scott ('Alien', 'Blade Runner'), s'hi veia una noia llençant un mall contra la pantalla des d'on un líder adoctrinava una sala plena de ciutadans adotzenats. Es tractava d'evocar la novel·la homònima de George Orwell, insinuant que els altres fabricants d'informàtica eren com el 'Gran Germà'. Està considerat un dels anuncis més memorables de la història de la publicitat a la televisió.