Les aplicacions mòbils, nova arma en la guerra digital entre els EUA i la Xina
El govern de Pequín lidera el rànquing de títols censurats a l'App Store d'Apple, amb 14.305 títols, seguit a moltíssima distància per Rússia (5.050)
BarcelonaEn un escenari mundial marcat per tensions polítiques i comercials, l'ús i la regulació de les plataformes digitals ha esdevingut un camp de batalla clau. Un cop consumada l’amenaça dels EUA a la continuïtat de TikTok, la Xina ha reaccionat restringint la disponibilitat dels serveis occidentals de xat dins del seu territori. Mentrestant, Europa fica cullerada en el conflicte, centrant-se també en TikTok i el seu caràcter addictiu.
Tal com estava previst, el Congrés dels Estats Units ha fet un pas decisiu en la seva lluita contra TikTok, la xarxa social de vídeos breus amb seu a Singapur però propietat de l’empresa xinesa ByteDance. La proposta de llei endegada formalment a la Cambra de Representants ha superat també el tràmit del pas pel Senat i ha sigut ratificada pel president Joe Biden. Estranyament encaixada dins d’un paquet de mesures d’intervenció en els conflictes d’Ucraïna i Palestina, la llei en qüestió dona a TikTok un termini de nou mesos per vendre l'aplicació a algun comprador sense vincles amb la Xina o bé afrontar la prohibició d’operar als EUA, on té 170 milions d’usuaris.
Aquest moviment legislatiu s’arrossegava des de l’any 2020, quan l’aleshores president Donald Trump va voler reblar amb TikTok el clau del veto a l’equipament dels fabricants xinesos Huawei i ZTE. Es tracta d’abordar la preocupació sobre la seguretat nacional i la privadesa dels usuaris: es tem que el govern xinès pugui accedir a les dades dels usuaris de TikTok i posar en risc la seguretat dels EUA. Aquest suposat risc per a la seguretat és ben real en la possibilitat de manipulació social: el suport bipartidista a la llei indica que cap dels dos grans partits es considera immune als efectes de TikTok, sobretot en aquest any electoral. Curiosament, la proposta de llei original establia un termini de sis mesos per a la venda de TikTok, a temps per a les eleccions presidencials del novembre, però el definitiu de nou mesos s’acaba quan els electors ja hauran triat entre Biden i Trump.
Val a dir, esclar, que els principals beneficiaris comercials de qualsevol restricció de TikTok són els seus rivals digitals: Meta Platforms i Google, tots dos d’abast global però amb una afiliació ianqui de pedra picada: retenen els usuaris molts menys minuts cada dia del que els reté TikTok, i això afecta directament la facturació en publicitat. Sense TikTok, els usuaris probablement es traslladaran a Instagram Reels o a YouTube Shorts, tal com va passar a l’Índia quan el país va prohibir TikTok.
Brussel·les i la salut mental dels usuaris de TikTok Lite
TikTok sempre ha sigut considerada territori dels internautes més joves. Per ampliar l’abast generacional, la plataforma havia posat en marxa a Espanya i França TikTok Lite, una variant de l’aplicació que prometia remunerar els usuaris pel temps que dediquessin a mirar-hi vídeos. Els micropagaments, de l’ordre d’un euro diari, es podrien destinar a recompensar els creadors o bescanviar per vals de compra a Amazon o PayPal.
Tanmateix, Brussel·les ha frenat l’experiment. Acollint-se a la Directiva de Serveis Digitals, la Comissió Europea havia amenaçat TikTok de blocar el funcionament de Lite al continent si l’empresa no documentava prou bé les conseqüències socials de l’aplicació, en virtut de la Directiva de Serveis Digitals, en especial l'impacte negatiu en la salut mental dels usuaris més joves. El comissari Thierry Breton ha declarat que el sistema proposat era "tan tòxic i addictiu com els cigarrets light". Davant d’això, TikTok ha optat per suspendre durant dos mesos la funció de pagament per visionats als seus usuaris, i estableix així un precedent de cara a eventuals desplegaments en altres mercats.
La Xina expulsa les aplis estrangeres de missatgeria
El conflicte entre els EUA i la Xina per la via interposada de les plataformes i les aplicacions digitals s’ha fet evident quan el govern de Pequín ha ordenat retirar de les botigues d’aplicacions per a mòbils les vinculades a serveis de xat estrangers, com són les de WhatsApp i Threads –propietat de Meta Platforms–, Telegram i Signal. Abans ja ho havia fet amb la coreana Line.
La mesura de l’Administració Xinesa del Ciberespai s'emmarca en els esforços per mantenir el control sobre la informació que circula dins i fora del país, especialment en temes delicats com la política i els drets humans. Les autoritats xineses consideren aquestes aplicacions una amenaça per al seu control i per a l'estabilitat social, i estan actuant de manera decidida per minimitzar-ne la influència, donant preferència a les plataformes locals que pot controlar, com WeChat i Tencent QQ.
El govern xinès és líder destacat en aquesta pràctica: segons la web AppleCensorship, el país encapçala el rànquing mundial en quantitat d’aplicacions prohibides a la botiga App Store d’Apple: 14.305 títols, seguit a moltíssima distància per Rússia (5.050 aplicacions prohibides), els Emirats Àrabs (4.018) i Ucraïna (3.898).
Val a dir que la prohibició xinesa no afecta només Apple, però el fabricant dels iPhones n'és una de les principals víctimes, perquè la Xina és un dels seus mercats principals, però les vendes dels seus telèfons allà han començat a caure davant de l’impuls de les marques locals, encapçalades per una renascuda Huawei. També Meta Platforms es veurà perjudicada, perquè no podrà explotar publicitàriament els usuaris xinesos, si bé podrà mantenir una part del negoci al país mitjançant la venda a empreses xineses d’anuncis en les seves plataformes a la resta del món.
Aquesta trama complexa fa encara més visible la guerra comercial i de credibilitat entre els EUA i la Xina, amb les plataformes digitals i els seus usuaris enmig d'una batalla global pel control i la influència. En tot cas, qui en surt una mica reforçada és la Xina, que no ha amagat mai la seva voluntat de controlar la informació que els seus ciutadans reben per via digital, mentre que la mesura adoptada per les autoritats dels EUA contra TikTok va exactament en la mateixa línia, per molt que els nord-americans presumeixin de llibertat d’expressió. La hipocresia és a l’ordre del dia.