No, en aquest cas no es tracta d'una errata, que m'ha fet escriure malament el nom de The Guardian, sinó que The Grauniad era el malnom que la revista Private Eye va posar per referir-se al diari, ja que tenia fama d'arribar als quioscos ple d'errates i lletres trabucades. No és pas que els periodistes d'aquesta capçalera fossin més badocs que els altres: l'explicació rau en el fet que la redacció era a Manchester i els textos s'enviaven per rudimentàries vies telemàtiques, als anys seixanta, a les rotatives de Londres. En el procés, era fàcil que algunes lletres s'alteressin. I, esclar, també ho feien els nervis dels editors quan ho comprovaven amb els exemplars ja impresos.
![Pàgina web d'inici de l'arxiu històric de The Guardian](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El diari celebra aquests dies els 200 anys d'història i, si en una columna anterior ja vaig recollir alguns dels errors de judici més sonats, avui toca repassar les errates menudes. Com quan es deia que en una festa d'Oxford algú havia aconseguit fer un mortal de la catifa a la taula, "from a standing start" (començant dempeus), només que va aparèixer publicat "from a standing fart" (des d'un pet a peu dret). A més, una primera correcció va ser fallida, de manera que alguns exemplars parlaven de "from a standing tart" (des d'una prostituta dreta). Les columnes de rectificació solen ser sòbries, però sovint un pot sentir-hi, soterrat, el riure burleta de qui les ha redactades. Com quan en un article es deia que un militar últimament havia emmudit les seves opinions sobre la presència d'homosexuals a l'exèrcit i resulta que el pobre home havia mort tres mesos enrere (la qual cosa s'ha de dir que justificava plenament el seu silenci sobre l'afer).
En periodisme, els petits canvis poden ser molt poderosos i convertir una plaça pública en púbica, per citar un clàssic exemple del periodisme català.
