Els 30 anys del '30 minuts' en 10 reportatges emblemàtics

BarcelonaEl 19 d'octubre del 1984 s'emetia per primera vegada el '30 minuts', que aquest diumenge compleix 30 anys ininterromputs a la graella de TV3. Al llarg d'aquest temps, el programa ha emès 1.574 reportatges –el de l'aniversari serà el 1.575–, dels quals 979 han estat de producció pròpia i els 595 restants, aliens. Segons informa la cadena, 194 reportatges produïts pels equips del '30 minuts' –un de cada cinc– s'han venut a cadenes estrangeres: fins a 104 canals de televisió dels cinc continents han emès, com a mínim, un reportatge elaborat inicialment per a aquest programa.

D'entre tots aquests reportatges, n'hi ha molts que, per algun motiu, són especialment recordats o han tingut una transcendència destacada. A continuació en recordem, per ordre cronològic, deu dels més emblemàtics.

'KKK: entrevista sense caputxa' (19 d'octubre de 1984)

Fins al 1988, el '30 minuts' no va adoptar el format actual, amb un únic reportatge per setmana. Durant els primers anys en podia incloure fins a tres en cada edició, com va passar, sense anar més lluny, el primer dia. En aquella ocasió es van oferir tres treballs de producció pròpia: 'Pedralbes: una porta a la CEE', sobre les relacions diplomàtiques entre Espanya i França i dirigit per Rosa Marqueta; 'Cavalls d'Espinavell: de la muntanya a la fira', de Francesc Escribano; i 'KKK: entrevista sense caputxa', que signava Carles Bosch.

Aquest últim va ser el reportatge central d'aquella primera edició del '30 minuts', i va demostrar ja l'ambició del programa, que no volia limitar-se a parlar de Catalunya i d'Espanya, sinó que buscava una perspectiva global. En aquest treball, Bosch feia un retrat de l'organització xenòfoba Ku Klux Klan, i entrevistava, a cara descoberta, el màxim responsable d'aquesta societat, Jerry Thompson.

'El raval: l'últim esglaó' (3 de gener de 1988)

Avui en dia, el Raval de Barcelona és un barri perfectament homologable, però encara no fa ni 30 anys era considerat una zona conflictiva i perillosa. Un equip del '30 minuts', encapçalat per Jaume Vilalta, ho va comprovar 'in situ' durant el rodatge del reportatge 'El raval: l'últim esglaó', que feia un retrat del barri i mostrava l'hegemonia que hi havien aconseguit els delinqüents i traficants de drogues. En alguns moments, els reporters van arribar a ser agredits pels veïns, però la seva tasca els va valdre un Premi Ondas Internacional, el primer gran reconeixement que obtenia el '30 minuts'.

'Sarajevo: l'enemic invisible' (6 de setembre de 1992)

La Guerra de Bòsnia, igual les altres guerres que van marcar la descomposició de Iugoslàvia, va ser un tema recurrent del '30 minuts' durant la primera meitat dels anys 90. Entre els nombrosos reportatges que es van fer sobre aquest conflicte destaca 'Sarajevo: l'enemic invisible', que retratava, des de dins, la vida quotidiana a la capital de Bòsnia i Hercegovina durant llarguíssim el setge a què va estar sotmesa la ciutat. Carles Bosch i Ferran Prat comandaven l'equip que va aconseguir entrar a la ciutat dins d'un comboi humanitari de l'ONU i amb l'ajuda de dos atletes que, poques setmanes abans, havien participat als Jocs Olímpics de Barcelona.

El reportatge –que va rebre una menció especial al Festival Internacional de Montecarlo– mostrava, per exemple, com el simple fet de caminar per un carrer aparentment tranquil s'havia convertit en una activitat d'alt risc a causa de la presència de franctiradors ocults en diversos edificis de la ciutat. Alguns dels protagonistes d'aquest treball apareixen, 22 anys després, al reportatge 'Èxodes', amb què '30 minuts' commemora aquest diumenge el seu trentè aniversari.

'Balseros, aventura sense final' (18 de setembre de 1994)

Carles Bosch i Josep Maria Domènech van dirigir 'Balseros, aventura sense final', un reportatge que es va convertir també en tota una aventura per als seus autors, ja que va ser la llavor d'un documental de dues hores, estrenat l'any 2002 i que va ser nominat a l'Oscar al millor documental. El programa es fixava en el cas dels cubans que intenten fugir de l'illa a bord d'embarcacions precàries amb rumb als Estats Units, i seguia diverses persones durant els preparatius del viatge i, en algun cas, també després d'haver fracassat en l'intent.

'Les sales de la mort' (24 de setembre de 1995 i 14 de gener de 1996)

El Channel 4 britànic va estrenar el 1995 'The dying rooms', un reportatge que posteriorment es va emetre a molts canals de tot el món, entre els quals a TV3, que el va programar dins del '30 minuts' amb el títol 'Les sales de la mort'. El treball mostrava amb tota la cruesa com, arran de la implantació de la política del fill únic a la Xina, molts pares enviaven els seus segons fills –i sobretot filles– a uns orfenats en què les criatures eren tancades en habitacions on, simplement, se les deixava morir. L'impacte del reportatge va fer que, mesos després, se'n rodés una segona part, 'Return to the dying rooms' ('Retorn a les sales de la mort'), que TV3 també va emetre.

Es considera que el reportatge, guanyador de la Nimfa de Plata al festival de Montecarlo, va contribuir en bona mesura a l'increment de les adopcions internacionals, especialment de nenes xineses, a Catalunya i a altres zones del món a partir de finals dels anys 90.

['Les sales de la mort' no és una producció pròpia de TV3, i per tant el reportatge no forma part de l'arxiu del '30 minuts'. Tot i així, es pot veure a YouTube, en anglès dividit en quatre parts (primera, segona, tercera, quarta). I 'Retorn a les sales de la mort' es pot trobar a Vimeo, també en anglès.]

'Tor, la muntanya maleïda' (20 d'abril de 1997)

Carles Porta, Josep Maria Domènech i Pol Izquierdo són els autors de 'Tor, la muntanya maleïda', un dels reportatges més vistos –tant en directe com posteriorment a través de la web– de la història del '30 minuts'. El treball investiga la truculenta història recent del poble de Tor, al Pallars Sobirà, que amb tot just una vintena d'habitants ha estat l'escenari, en pocs anys, de l'assassinat de tres veïns com a conseqüència de la batalla judicial per la propietat de la muntanya. Davant l'èxit del reportatge, Porta va continuar la investigació al llibre 'Tor: tretze cases i tres morts'.

'Procés a Pinochet' (15 de març de 1998)

El segon Ondas Internacional per al '30 minuts' va arribar de la mà de 'Procés a Pinochet', un reportatge de Santiago Torres i Ramon Vallès que, arran de l'obertura d'un procés penal a Espanya contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet, investigava alguns casos d'assassinat comesos a l'empara del seu règim. Entre aquests hi ha el del capellà català Joan Alsina, el responsable de la mort del qual demanava perdó davant de la càmera.

'Els nens perduts del franquisme' (20 i 27 de gener de 2002)

Montse Armengou i Ricard Belis van destapar a 'Els nens perduts del franquisme' [aquí la segona part] una de les cares més fosques del règim franquista: el robatori de nadons fills de republicans per donar-los a altres famílies. El treball, guanyador del premi nacional de Periodisme de la Generalitat, oferia testimonis colpidors de mares que explicaven com els havien pres de les mans els seus fills acabats de néixer i no els havien tornat a veure, i de joves que havien descobert que no eren fills de qui ells creien i buscaven qui eren els seus pares biològics. Des de llavors, el cas ha saltat en diverses ocasions a la primera línia de l'actualitat, ha estat investigat judicialment i ha estat objecte de programes i sèries de televisió.

Per la seva banda, Belis i Armengou han seguit investigant, per al '30 minuts' i el 'Sense ficció', altres cares ocultes del franquisme, com ara el Valle de los Caídos o el robatori de nens per motius econòmics.

'Ramon Perera: l'home que va salvar Barcelona' (18 de juliol de 2006)

Novament la parella formada per Montse Armengou i Ricard Belis van mirar al passat per descobrir la figura de Ramon Perera, 'L'home que va salvar Barcelona'. Perera, membre de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, va ser el responsable de la construcció dels refugis antiaeris de la capital catalana durant la Guerra Civil i va treballar per aconseguir fer-los més resistents i per protegir al màxim la població civil durant els bombardejos dels avions de Hitler i Mussolini. El reportatge va guanyar la medalla de bronze del festival de Nova York.

'400 km' (15 de setembre de 2013)

El procés sobiranista català ha estat protagonista, recentment, de diversos reportatges del '30 minuts', entre els quals destaca el que es va emetre quatre dies després de la Diada del 2013, '400 km', que explicava com s'havia gestat la Via Catalana que va creuar el país per reclamar el dret a decidir. Amb 905.000 espectadors, va ser el reportatge més vist des de feia vuit anys –i, per tant, des que l'aparició de nous canals temàtics havia iniciat el procés de fragmentació de l'audiència–, una posició que encara manté. En el rànquing global ocupa el cinquè lloc: per davant hi té 'Tocar fons', del 2005, amb 919.000 seguidors; 'Al marge de la ciutat', del 2002, amb 920.000; 'Operació Omega, cas tancat', del 2002, amb 920.000; i 'El 23-F des de dins', del 2001, que amb 924.000 espectadors és el reportatge més vist de la història del '30 minuts'.