Els 20 anys de RAC1 en 20 píndoles

Barcelona87.7

A l’àrea de Barcelona (entre d'altres) RAC1 emet pel 87.7 de la FM i és, per tant, la primera emissora del dial. Fa 20 anys, però, alguns aparells de ràdio eren incapaços de sintonitzar-la, perquè el seu àmbit de freqüències començava al 88.0.

En català

Quan va néixer, RAC1 es presentava com la primera ràdio privada que emetria únicament en català, tot i que durant la República ja ho havia fet Ràdio Associació de Catalunya. Precisament, l’entitat hereva d’aquesta emissora (i propietària de la freqüència de RAC105) es va aliar amb el Grupo Godó per posar en marxa RAC1, que pren el seu nom de les inicials d’aquella emissora històrica.

Xavier Bosch

"El setembre del 2000 va néixer el Cafè Baviera, el programa culer de la mitjanit. El seu lema era “Primer el Barça. Després, també”. Cada dilluns, l’Ernest Lluch i el Lluís Foix debatien sobre la jornada futbolística de la vigília. La nit del 20 de novembre van parlar, llarg, dels 25 anys de la mort de Franco. Després del programa, en Foix va acompanyar a casa el seu amic. L’Ernest, doncs, no va entrar pel pàrquing. ETA va haver d’esperar a l’endemà per assassinar-lo. A mig programa, vam haver de donar la notícia. El xoc ens va paralitzar".

Un casset

Joan Maria Pou no havia narrat mai un partit de futbol abans de fer-ho a RAC1. La prova la va fer gravant en un casset, des de casa, la narració d’un Ourense-Barça de la Copa del Rei disputat tres mesos abans del naixement de l’emissora.

Cristina Puig

"La unitat mòbil cridava l’atenció, perquè tenia forma d’ou i no s’assemblava gens a les clàssiques de Catalunya Ràdio. Jo, a L’hora del pati, m’encarregava de la mòbil. Amb el tècnic estàvem aturats en un semàfor i sento que un senyor es posa a cridar. Entra al darrere i comença: «Ja està bé, quina vergonya, mai havíeu trigat tant, em donaré de baixa! Mai el RACC havia anat tan malament». Li vam explicar que érem una emissora nova i vam riure tots plegats. Donar-se a conèixer va costar molt. I els que fèiem la mòbil vam fer un esforç doble".

Ona Catalana, la rival

Quan va néixer, RAC1 es presentava com la primera ràdio privada que emetria 100% en català. Però mig any després es posava en marxa Ona Catalana, una altra ràdio privada en català que havia de ser la seva gran rival i que tenia Josep Cuní com a mascaró de proa. En tots dos casos, es va tractar de concessions del govern Pujol, mitjançant concurs públic, en una maniobra que va ser interpretada com l’intent de tenir ràdios privades afins, en cas que perdés les eleccions d’aquell any i el PSC accedís al control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ona Catalana, però, no va arribar a enlairar-se mai i va ser clausurada el 2007.

Entreteniment i esports

L’emissora es va posar en marxa amb una aposta clara per l’entreteniment i els esports i, de fet, la seva primera graella no incloïa cap programa informatiu, més enllà dels butlletins horaris. Fins al 2006 no es va estrenar el primer informatiu al migdia (de 15 minuts) i l’any següent es va crear el de la nit.

Toni Soler

"La primera temporada Minoria absoluta s'emetia el cap de setmana, la ràdio tot just engegava. Vam donar zero oients durant tot un any d'EGM. Per sort el programa va créixer al mateix ritme que RAC1 i quan ens van dir de substituir en Manel Fuentes al migdia el programa ja estava més fort, fèiem imitacions, etcètera. A partir d'aleshores tot va ser gaudir i riure".

Fitxatges mediàtics

L’estiu del 2004, Jordi Basté va deixar Catalunya Ràdio després de 22 anys per desavinences amb l’aleshores directora, Montserrat Minobis. RAC1 li va oferir ser cap d’esports i dirigir el nou programa esportiu nocturn, i ell ho va acceptar. Un any més tard, Toni Clapés faria el mateix camí. Tots dos han reconegut que els va sobtar l’abismal diferència de recursos entre l’emissora pública i la privada.

Albert Om

"Guardo com un tresor quatre quaderns dels primers anys de RAC1. Tots els convidats que venien a L'hora del pati (2000-2004) hi escrivien una dedicatòria, després de l'entrevista. Hi ha notes i dibuixos de moltes persones que ja no hi són, com Teresa Pàmies, Vázquez Montalbán, Cesc, Forges, Carrillo, Pepe Rubianes o Carme Chacón. Però la més especial és una de Pasqual Maragall, el 13 de desembre del 2000: “A RAC1, la més desinhibida”. Portàvem només mig any i Maragall –un visionari– ja va veure quina seria la clau de l'èxit de RAC1, abans fins i tot que RAC1 tingués èxit".

Quatre directors

Eugeni Sallent, que era el gerent de Catalunya Ràdio, va ser el primer director de RAC1. Hi va ser del 1999 al 2012, quan va fitxar com a director de TV3. El va succeir Eduard Pujol, que va ocupar el càrrec cinc anys, fins que va fer el salt a la política, de la mà de JxCat, formació de la qual és diputat. El novembre del 2017 va arribar el torn de Ramon Rovira, procedent del Banc Sabadell i, a partir del febrer del 2019 i fins l’actualitat, el de Jaume Peral, exdirector de TV3.

Eugeni Sallent

"Recordo una visita de Zapatero, quan encara era candidat. Es va voler fer una foto agafant una samarreta del Barça que hi havia a la redacció d’esports, però un assessor no va deixar ni que la toqués. De l’àmbit comercial també hi ha anècdotes. El primer anunciant va ser Don Piso. I la primera sortida comercial ens va tocar fer-la a una gran superfície de Sant Feliu de Llobregat. No hi va anar, literalment, ningú".

La més escoltada

El 22 d’abril del 2009 l’EGM va situar RAC1 com a emissora líder a Catalunya, per primera vegada, amb 469.000 oients. Des de llavors, no ha baixat mai de la primera posició i la seva audiència va arribar a un màxim històric de 971.000 persones l’abril del 2018.

Superherois profètics?

Un dels himnes oficiosos de la redacció és la cançó Superherois. Va ser un regal de Guille Milkyway, el cantant de La Casa Azul, a l’emissora, pel desè aniversari. A la lletra, hi diu: "Amics, això no ha fet res més que començar / és hora de fer el nostre salt endavant". El fet que també cantava que "és l’hora de la gran revolta" va fer que El món a RAC1, anys després, ironitzés sobre si en realitat anava del Procés.

Normalització

El fet que els oients de RAC1 no hagin comportat un descens en els de Catalunya Ràdio (de fet, la pública té ara més oients que mai) fa que l’emissora hagi fet una contribució neta al nombre de consumidors de ràdio en català. Gràcies a l’èxit de RAC1, la ràdio és el mitjà que presenta un percentatge més gran de consum en català, per sobre de la premsa, la televisió o el cinema.

Jordi Basté

"Incendis de l’Empordà del 2012. Últim programa de la temporada i l’endemà tenim boda del Jordi Ramos, un dels productors d’El món a RAC1, a Camprodon. Diumenge a la tarda em truca l’Eduard Pujol i em diu que els focs són bestials. Jo li dic: «No començo vacances. Busqueu-me una ràdio des d’on fer el programa». I, així, marxem en un cotxe, Toni Muñoz, Xavier Pérez i jo. Dormim als afores: el Toni i jo en un llit de matrimoni i el Xavi a la banyera. L’endemà fem el programa des de Ràdio Vilafant. I el Ramos, acabat de casar, es presenta en bermudes, amb el mòbil i el portàtil, per donar un cop de mà. Crec que l’anècdota il·lustra la bogeria d’aquesta emissora".

De cap per avall

El 13 de febrer del 2014, RAC1 va celebrar el Dia Mundial de la Ràdio intercanviant els presentadors dels seus programes. L’èxit de la iniciativa va fer que no només s’hagi repetit cada any des de llavors, sinó que la resta de grans emissores catalanes i espanyoles hagin començat a commemorar aquest dia amb altres fórmules imaginatives.

Mileuristes

Malgrat els èxits d’audiència i els beneficis econòmics que genera l’emissora, els treballadors de base de RAC1 (a diferència dels presentadors estrella) tenen sous baixos. L’any 2013 ho van denunciar a Twitter amb l’etiqueta #totssom1000euristes (inspirada en l’eslògan de l’emissora, "Tots som 1") i fa poques setmanes ho van recordar quan es va anunciar un ERTO del 10% a causa de la crisi del coronavirus.

Poques dones

De les 19 hores de programació en directe, només tres i mitja estan presentades per dones (i els caps de setmana, només una). És un desequilibri que fa temps que s’arrossega i que les professionals de l’emissora van denunciar el passat 8-M a Twitter. A El món a RAC1, només hi ha un 27% de tertulianes, segons #OnSónLesDones.

Òscar Dalmau

"Recordo un cop, a la tercera temporada, que vam tenir problemes amb les impressores de la casa. A l'hora d'imprimir el guió de La competència, va petar el sistema informàtic i ens vam quedar sense text. Vam haver d'improvisar durant una hora sencera! I el més collonut de tot és que hi va haver un munt d'oients que ens van felicitar per haver fet un dels programes més graciosos que recordaven. Llavors ens vam plantejar seriosament prescindir de tots els guionistes i repartir-nos els seus sous entre l'Òscar Andreu i jo. Hauria estat bé. A hores d'ara jo viuria en una mansió amb dos codis postals diferents".