Un any per oblidar: 10 grans nyaps tecnològics del 2024

BarcelonaEl 2024 ha estat l’any de la intel·ligència artificial, tant en l’àmbit tecnològic com en l’econòmic i el social. Per això protagonitza alguns dels fracassos més sonats dels últims dotze mesos. Tot i això, la majoria tenen a veure amb la fragilitat de la infraestructura digital de què depèn la nostra vida. Des de fallades de seguretat fins a llançaments frustrats de productes, repassem els 10 incidents més destacats que han marcat l’any que ja s’acaba.

CrowdStrike paralitza vuit milions d'ordinadors Windows

Qui necessita virus quan tens un antivirus? CrowdStrike va aconseguir el que molts hackers somien: deixar fora de combat milions d'ordinadors amb un únic clic. El 19 de juliol, una actualització defectuosa del programari de seguretat Falcon Sensor de CrowdStrike va provocar que vuit milions d'ordinadors amb Windows deixessin de funcionar correctament, cosa que va afectar especialment grans empreses i institucions. L’aturada va durar més de 48 hores i va causar pèrdues estimades en centenars de milions d’euros, fet que posa de manifest la necessitat de millors protocols de proves abans de llançar actualitzacions crítiques.

El problema (encara més gran) que amaguen les avaries massives

Salt Typhoon entra per la porta del darrere

El grup xinès de hackers Salt Typhoon va aconseguir infiltrar-se en centenars d'organitzacions governamentals i empreses privades mitjançant una sofisticada campanya d’intrusió que explotava precisament les portes del darrere que les operadores de telefonia estan obligades per llei a posar a l’abast de les autoritats. La seva capacitat per romandre indetectables durant mesos va evidenciar les limitacions dels sistemes de seguretat actuals. L’impacte real d'aquest forat encara s'està avaluant, però els experts coincideixen que podria ser un dels atacs més significatius dels últims anys, amb implicacions per a la seguretat nacional de diversos estats occidentals.

Si obres la porta d'una xarxa a la policia, potser al darrere hi entra un lladre

La IA 'woke' de Google; quan la realitat no s’ajusta a l’algoritme

Google va provocar una intensa controvèrsia quan es va descobrir que el seu model d'IA per a la generació d'imatges estava programat per evitar certs escenaris històrics i demogràfics en nom de la correcció política, creant imatges de vikings negres, un papa de Roma dona i un exèrcit alemany de la Segona Guerra Mundial amb soldats de diverses races. L’empresa va desactivar immediatament la funció de generació d’imatges, però l’incident subratlla la complexa relació entre la tecnologia, l'ètica i la representació cultural.

L'explosió dels busques de Hezbollah

Un dels incidents més sorprenents i tràgics de l'any va ser la misteriosa explosió simultània de milers de dispositius de comunicació bàsics utilitzats per Hezbollah al Líban. Entre els busques i els intercomunicadors –adoptats per esquivar el rastreig de la telefonia mòbil– van causar més de 3.000 ferits i 32 morts, incloses dues criatures. Ningú no ha reivindicat l’acció, però de manera generalitzada s’atribueix als poderosos serveis d’espionatge israelians. L'incident mostra com la guerra moderna combina elements físics i digitals, i obre un nou capítol en la història dels conflictes tecnològics.

La Boeing Starliner deixa dos astronautes penjats a l’espai

La missió de prova de la càpsula espacial Starliner es va convertir en un nou fracàs per a Boeing. Problemes tècnics relacionats amb fuites d’heli i problemes dels impulsors han obligat els astronautes de la NASA Sunita Williams i Barry Wilmore a quedar-se a l’Estació Espacial Internacional –d’on havien de tornar a mitjans de juny– fins que l’any que ve els reculli una nau de SpaceX, l’empresa propietat d’Elon Musk rival de Boeing. Aquesta firma aeroespacial ja havia començat malament l’any, amb un 737 Max 9 perdent una porta en ple vol.

Dispositius d'IA portàtils: el futur arriba massa aviat

Els molt esperats llançaments del Rabbit R1 i el Humane Pin van decebre les expectatives generades. Aquests aparells prometien substituir els smartphones per la interacció mitjançant ordres de veu i gestos gràcies a la IA, però han resultat ser massa limitats en funcionalitat i poc pràctics en l'ús diari. Pagar centenars de dòlars per fer el mateix que el teu mòbil, però pitjor, no sembla una bona idea de negoci, per molt que posis "IA" al nom del producte.

La IA per portar posada encara no funciona

Apple es passa d’ambiciosa i es queda curta

Apple ha patit dos revessos significatius aquest any. Per una banda, les vendes del visor Vision Pro de realitat mixta no van complir les expectatives, amb xifres molt per sota de les previsions més conservadores. No es podia saber, veient el preu de l’aparell. Per altra banda, les funcions Apple Intelligence d’IA per als aparells de la marca han resultat ser menys impressionants del que s'esperava, ja que han mostrat limitacions significatives en comparació amb la competència. 

JuiceBox: com deixar penjats milers de conductors 

El tancament sobtat de JuiceBox als EUA va deixar milers de propietaris de cotxes elèctrics amb carregadors pràcticament inservibles: l’endoll continuava funcionant, però sense poder gestionar la càrrega amb cap aplicació. L'empresa, que prometia revolucionar la infraestructura de càrrega elèctrica, va declarar-se en fallida sense oferir solucions als clients. Posteriorment, l’elèctrica italiana Enel X els ha rescatat, però el cas evidencia el risc de dependre d’empreses incipients i serveis al núvol per a infraestructures crítiques.

El tret per la culata de les sancions comercials a la Xina

La política de restriccions tecnològiques imposada per les administracions Trump i Biden ha tingut un efecte contrari a l'esperat. En lloc de frenar el desenvolupament tecnològic xinès, n'ha accelerat els esforços d'autosuficiència. La Xina ha aconseguit desenvolupar alternatives pròpies en sectors crítics com els semiconductors i la intel·ligència artificial. Potser el gegant Huawei troba obstacles per vendre a Occident, però ha recuperat el lideratge del mercat xinès de mòbils, amb 1.400 milions de consumidors, es fabrica els seus propis xips per a 5G, i és la marca que ven més braçalets connectats al món segons IDC.

La misteriosa ruptura dels cables submarins al Bàltic

L'incident dels cables submarins de telecomunicacions al mar Bàltic ha esdevingut un dels episodis més preocupants de l'any en termes d'infraestructura digital crítica. Un vaixell pesquer xinès va arrossegar l’àncora pel fons marí i va provocar danys considerables en dos cables de fibra òptica submarins que connecten Alemanya, els països nòrdics i bàltics. Tot i que oficialment s’ha registrat com un accident marítim, la precisió i la natura selectiva dels danys han aixecat serioses preocupacions sobre possibles actes deliberats contra infraestructures estratègiques. L’incident posa de manifest la vulnerabilitat de les xarxes de comunicacions globals (el 90% de les dades del món circulen en algun moment per un cable submarí) i ha intensificat el debat sobre la necessitat de més protecció per a aquestes infraestructures crucials.