Els anuncis més mal col·locats del món

BarcelonaEl Guardian publicava fa uns dies una d’aquelles correccions que fan mal. Resulta que va elaborar un reportatge colpidor sobre una dona que descobria que el seu marit feia anys que s’excitava amb imatges d’abusos sexuals infantils. L’anunci que es podia veure al costat d’aquest article era d’una marca de rellotges de luxe i el seu reclam era “Mira porno”. Esclar, semblava un joc intencional de molt mal gust ordit pel fabricant. El lema “Mira porno”, a més, funcionava només per fer una broma i captar així l’atenció del lector. Una altra coincidència, encara més funesta, és la que va experimentar fa uns anys el rotatiu alemany Lüneburger Landeszeitung. Va publicar un reportatge sobre el camp de concentració d’Auschwitz i l’anunci que l’acompanyava era... d’una companyia de gas. També va ser un error humà per part del diari: no van veure que informació i publicitat dialogaven de manera terrible entre elles.

El cas és que, amb la publicitat que es distribueix automàticament a les edicions digitals dels mitjans, aquest tipus de coincidències són habituals. Com que els anuncis els envien a pàgines que tinguin relació amb el producte –per exemple, vols a notícies que parlin de viatges–, si es deixa l’algoritme al seu aire acaba posant també anuncis d’aerolínies a notícies sobre avions estimbats. Per evitar-ho, les empreses poden blocar determinades paraules al costat de les quals no volen que apareguin els seus anuncis. El problema és que aquesta llista de termes prohibits pot acabar sent discriminatòria. Pàgines que denuncien el racisme, per exemple, acaben tenint menys publicitat perquè moltes marques eviten termes relatius al color de la pell, per si de cas es tracta de pàgines amb llenguatge d’odi. Podem sumar, doncs, un efecte perjudicial més derivat de l’excessiva confiança en l’algoritme.