Anuncis que defineixen la nostra època

La celebració del 4 de juliol de Mark Zuckerberg
2 min

La marca Nocilla ha llençat una campanya a les xarxes socials per promocionar la seva famosa crema de cacau i avellanes a la generació Z. Ja no es tracta de vendre el berenar per fer entrepans a la canalla més petita sinó de temptar els adults més joves. En una època en què les noves paternitats estan més pendents que mai de la qualitat de la nutrició infantil i hi ha una lluita aferrissada contra el sucre, les empreses de productes processats han de posar el focus en sectors amb costums alimentaris més laxos i sense control patern. Amb l’eslògan "Díselo con Nocilla", l’anunci mostra a un avi posant-se un Satisfyer al front per prendre’s la temperatura, ignorant la vertadera funció del giny. La neta mira l’espectador amb cara de circumstàncies i l’anunci diu: “Cuando le digas a tu abuelo que eso no es un termómetro, díselo con Nocilla”. La crema d’avellana com a bàlsam per l’ensurt.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L’espot ha escandalitzat els sectors més conservadors pel fet que es fa referència a un aparell per al plaer sexual per promocionar un producte associat a les etapes infantils. Alterar les mentalitats més ràncies és ja el sistema més eficaç per viralitzar un anunci. Però, escàndol al marge, l’espot delata també el relat edatista que converteix la gent gran en ignorants, en persones disfuncionals que han quedat descavalcats de l’època que els ha tocat viure com si no els correspongués. L’obsessió per singularitzar les generacions més joves va sovint acompanyada d’un cert menyspreu a les generacions que els precedeixen. Volent ser moderns, provocadors i disruptius, s’acaba caient en el tòpic de l’any de la picor.

L’altre anunci és el que RTVE ha llençat a xarxes per promocionar el partit Espanya-Alemanya d’Eurocopa. A la piscina d’un hotel hi apareix un turista alemany cremat pel sol i vermell com una gamba, amb la samarreta de tirants marcada a la pell. “Ya sufren el rojo. Ahora van a sufrir la Roja”, sentencia l’espot. Una fatxenderia esportiva que s’ajusta a l’esperit competitiu i té sentit de l’humor, però recorre un altre cop al clixé suat, la prepotència que ridiculitza a l’estranger i estimula l’orgull d’espècie autòctona.

Per últim, el magnat de Meta Mark Zuckerberg va llançar, per celebrar el 4 de juliol, un vídeo fet amb IA on se’l veu a ell fent surf amb esmòquing, bevent cervesa i onejant la bandera dels Estats Units mentre, de fons, se sent el "Born in the USA" d’Springsteen. Més enllà d’oblidar l’esperit crític i antipatriòtic del tema musical, l’espectacle que ha escollit el magnat per exhibir-se no pot ser més prepotent i d’una masculinitat primària que fa pena. El vídeo, més que reivindicar la festivitat nacional, delata l’essència i la immaduresa del personatge. Si aquest és un dels individus que avui determina l’evolució del món, és obvi que anem pel pedregar.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats