Antoni Tortajada revela els secrets del Palau de la Generalitat
TV3 fa un recorregut físic i històric per la seu del poder polític català a ‘Històries de Palau’
BarcelonaEl desembre de l’any 1400 la Diputació del General, antecessora de la Generalitat de Catalunya, va comprar un edifici del Call de Barcelona per instal·lar-hi la seu. Han passat més de sis segles, però aquell immoble continua acollint avui la principal institució política catalana. El Palau de la Generalitat serà el protagonista de la nit de la Diada a TV3, que avui a les 22.40 estrena Històries de Palau, un documental dirigit per Antoni Tortajada que ressegueix els passadissos i la història de l’edifici de la plaça Sant Jaume.
El programa observa el Palau des de tres perspectives diferents, que es van entrellaçant al llarg dels 80 minuts que dura el muntatge. D’una banda, entra a l’edifici per descobrir com és el dia a dia dels seus treballadors; de l’altra, en reconstrueix la història, i finalment el posa en valor des del punt de vista arquitectònic. “El Palau és un edifici que ens és molt familiar, però mai ens hi havíem ficat des d’aquesta perspectiva”, diu Tortajada, en declaracions a l’ARA. “Té una història molt interessant, que ofereix moltes claus per pensar el present -afegeix-. Però, a més, com a edifici té molt valor: és l’edifici gòtic i renaixentista més important del país, i fins i tot a nivell europeu és remarcable. El documental també posa molt en valor la pedra”, destaca el periodista.
Per explicar la història del Palau -que és, en realitat, la història de la Generalitat i, per extensió, la de tot el país-, el treball ha escollit una sèrie d’episodis concrets que “reflecteixen l’evolució de la institució”. Així, després d’explicar els orígens de la Diputació del General, l’any 1359, el documental es fixa en la Guerra Civil Catalana (1462-1472), durant la qual es va produir el primer enfrontament entre aquesta institució i la monarquia, i en la Guerra dels Segadors (1640-1652), quan el president de la Generalitat, Pau Claris, va proclamar la República Catalana. El documental passa de llarg de la Guerra de Successió, perquè “ja s’ha explicat moltes vegades”, i simplement fa un “breu apunt” de quan el Palau es va convertir en la Reial Audiència, símbol del poder borbònic a Catalunya després del Decret de Nova Planta. A partir d’aquí, el documental s’atura a l’època en què l’edifici va acollir la Diputació de Barcelona (durant el segle XIX) i quan s’hi va instal·lar la Mancomunitat (1914-1925), per arribar a la Generalitat republicana i, finalment, a l’autonòmica.
Aquest recorregut històric ha comptat amb l’assessorament de l’historiador Borja de Riquer i té com a conductor el mateix Tortajada, que, com és habitual en les seves produccions, trepitja els espais de què parla i busca documents que li permetin sustentar la narració i contextualitzar-la.
En paral·lel a aquest relat, Històries de Palau també mostra com s’ha anat transformant l’edifici al llarg dels segles, des de l’adquisició de les primeres cases del carrer Sant Honorat fins a arribar a la seva configuració actual, passant per diverses ampliacions, la construcció de la façana renaixentista o la profunda renovació de què va ser objecte a principis del segle passat.
A la residència del president
L’altra faceta del documental és la que introdueix la càmera dins del Palau de la Generalitat per observar com funciona la institució. Un equip del programa va seguir durant algunes setmanes diverses persones que treballen a l’edifici, com el cap de protocol, el fotògraf oficial, el responsable de manteniment, els equips de neteja i de seguretat i els membres del gabinet de comunicació. En paraules de Tortajada, són “la gent que posa en marxa el Palau”. A alguns d’ells se’ls van fer petites entrevistes, però l’objectiu principal era “posar-se darrere seu i veure què passava”.
El focus, doncs, no es posa en els polítics, però el president de la Generalitat, Quim Torra, també hi té un paper destacat: “Mentre rodàvem, va aparèixer per casualitat i li va fer gràcia fer-nos de cicerone”, diu el periodista. Torra va guiar les càmeres per la Casa dels Canonges, la residència oficial del president -situada en un edifici annex al Palau-, i va mostrar espais que “no es veuen mai”, com el menjador privat.
Aquesta part del documental es va començar a rodar el dia de la presa de possessió de l’actual Govern, ja que fins llavors l’activitat al Palau era gairebé inexistent, a causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. “La sensació del Palau parat era molt impressionant, feia basarda”, diu Tortajada.