L'antiimmigració no es combat amb silenci

Hi ha titulars que són com l’Omeprazol, és a dir, d’alliberament retardat. Dimarts vaig llegir aquest titular de portada al diari El País: “El 57% dels espanyols creu que hi ha «massa» immigrants”. Era una frase que, llegida a qualsevol altre diari de Madrid, tindria una intenció contrària. N’hi ha massa? Doncs mostrem-los la porta de sortida! O barrem-los la d’entrada! Però aquesta mateixa formulació, a El País, calia entendre-la a l’inrevés, com una denúncia. Al capdavall, als subtítols es mesurava el veritable abast dels prejudicis, ja que s’indicava que els enquestats creien que hi havia el doble d’immigrants dels que en realitat viuen a Espanya, que tres de cada quatre els associen a factors negatius com la inseguretat i que la majoria, quan se’ls demana quina és la seva experiència concreta amb immigrants, admeten que és positiva. En tot cas, el titular em va deixar inquiet i contrari a l’ideari teòric del rotatiu de Prisa.

Però el recobriment entèric de l’Omeprazol es va desfent i, al final, revela la seva veritable substància. Aquest dijous, el diari titulava: “Sánchez surt a l’ofensiva davant l’onada antiimmigració”. Vaja, que l’enquesta de dos dies enrere era una palanca amb la qual impulsar el pla del president espanyol. En tot cas, encara que hi hagi una motivació partidista en aquest joc de titulars, cal aplaudir que els mitjans que volen apel·lar al lector progressista entomin des de la complexitat el fenomen de la immigració. L’esquerra l’ha simplificat o amagat durant massa anys, negant-ne els efectes tensionadors, i això ha alimentat els que estan disposats a atiar l’odi per capitalitzar-lo políticament, ni que sigui amb dades mal contextualitzades o, directament, amb espúries mentides podrides. I contra això no hi ha protecció estomacal que valgui.