Antena 3 va dedicar zero minuts a la campanya de la CUP i del PDECat tot i la llei electoral

BarcelonaL'efecte Illa es va fabricar, també, des de les televisions privades espanyoles. Ho evidencia un informe de pluralitat del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha analitzat el tractament dels diferents canals i ràdios pel que fa a la campanya del 14 de febrer. Tot i que la llei obliga a informar dels actes electorals mantenint una proporcionalitat entre el temps de cada partit i la representació que tenen a la cambra, tant Telecinco com Antena 3 i La Sexta van sobrerepresentar el PSC en els seus minutatges. De fet, a les tres cadenes –d'abast estatal– va ser el partit que va rebre més atenció, tot i que al Parlament es tractava de la quarta força.

El cas més clamorós és el d'Antena 3, on el partit d'Illa va rebre el 29,1% de la cobertura durant els quinze dies de campanya. Per contra, els actes de la CUP i el PDECat no van rebre ni un segon de temps televisiu a la cadena del grup Planeta, tot i que tenien representació al Parlament. De fet, Vox sí que va rebre l'atenció informativa del canal, amb un 4,1% del temps. Una altra dada d'Antena 3 que desafia la llei electoral és el 16,8% dedicat als actes del PP, un partit que només tenia quatre diputats i que va obtenir més cobertura que la suma d'ERC i Junts per Catalunya.

En el cas de Telecinco, una de les dades que crida més l'atenció és que dediqués el 5,6% del temps a informar dels actes de campanya de Vox –que només era grup significatiu–, mentre que només un 1,5% dels minuts es van centrar en la CUP. El PP, amb els mateixos quatre diputats que els cupaires, va acaparar el 16,8% del temps. I el PDECat, tot i que era considerat el partit que heretava els diputats del Junts del 2107, a efectes de cobertura no va rebre ni un sol segon d'informació durant les dues setmanes de campanya.

A La Sexta, el PSC va continuar sent el partit amb més atenció (23,2%), seguit de prop per Esquerra, que va merèixer un 22,3% dels minuts. I Junts, tercer a les enquestes, va tenir un 13,4% del minutatge als informatius de la cadena.

Públiques divergents

Mentrestant, les dues públiques aplicaven criteris diferents. La 1 es va acollir fonamentalment als blocs electorals que marca la llei. Ciutadans va ser el partit amb més reserva d'espai (un 24,8%) i els percentatges van baixant per ordre fins a arribar al 3,5% de la CUP i el PP. Els dos grups significatius, Junts i Vox, es quedaven amb l'1,8% i el 2,22%, respectivament. En canvi, TV3 va optar per una fórmula que igualava molt més tots els partits amb representació: el que va obtenir més minuts va ser ERC, amb un 13,1%, mentre que el PP va ser qui en va obtenir menys, amb un 11,7%. En tot cas, només hi ha 1,4 punts de diferència entre el primer i l'últim. En el cas de grups significatius, Junts va comptar amb el 10,6% i Vox amb l'1,9%.

Més enllà de les dades anteriors, que corresponen totes al seguiment estricte de la campanya electoral i els seus actes, el CAC ha analitzat també aquelles informacions que podien tenir relació amb les eleccions, sense ser actes de partits. Per exemple, quan s'informava de la seguretat sanitària durant el procés o de notícies polítiques que afectaven els partits concurrents, com ara les declaracions de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas.

Segons l'estudi, les públiques van repartir de manera semblant el temps entre actes de campanya i informacions relacionades. En canvi, les privades van optar molt més per les notícies laterals, fins al punt que Antena 3 va dedicar el 87,4% dels seus minuts d'informatius a les notícies genèriques sobre el 14 de febrer i només el 12,6% al seguiment de la campanya.

L'anàlisi del CAC detalla també les entrevistes fetes a representants de les candidatures. TV3, per exemple, va entrevistar tres persones de cada formació i grup significatiu. En el cas de La 1, partits com Ciutadans, el PSC, els comuns, el PP i Vox van disposar d'una segona entrevista a algú relacionat amb les eleccions. En canvi, els partits independentistes es van haver de confirmar amb una sola aparició. Més singular encara és la dada de Telecinco: només es van fer dues entrevistes relacionades amb les eleccions, i totes dues van ser a membres del PP.

L'estudi es va aprovar amb un vot particular del conseller Daniel Sirera, a proposta del PP, perquè està en desacord amb la política del CAC dels últimes anys, en què també fa estudis ocasionals de televisions espanyoles, tot i que l'organisme català no hi té potestat. Les conclusions de l'estudi, de fet, es passaran a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que és qui podria actuar contra les desviacions detectades. Però, en general, aquest organisme s'ha inhibit davant reclamacions semblants. L'estudi va rebre també un vot particular concurrent de la consellera Carme Figueras, membre a proposta del PSC.