8 coses que m'agraden d'Android (i 8 que no)

CardedeuUn cop explicats, en setmanes anteriors, els punts forts i febles dels BlackBerry i dels iPhone, arriba l'hora d'explicar els aspectes positius i negatius d'Android, el sistema operatiu mòbil més popular del món. Com en els casos anteriors, des del punt de vista d'un usuari de consum, i per tant sense coneixements tècnics específics. Un aclariment -sospito- especialment important en aquesta ocasió.

Android m'agrada perquè...

1. Està vinculat als serveis de Google. Quan estrenes un dispositiu Android, el primer que et demana és la contrasenya de la xarxa WiFi, i tot seguit, les teves credencials de Google. El correu electrònic i els contactes se sincronitzen amb els de Gmail; l'agenda, amb Google Calendar; l'aplicació de mapes és Google Maps; la xarxa social incorporada, Google+; i el servei de xat, Google Talk. Qui ja és usuari dels serveis de Google a l'ordinador es troba com a casa amb un telèfon Android. I la funció Google Now de les versions més recents mostra una capacitat d'anticipació a les activitats de l'usuari que gairebé espanta.

2. És obert. Els fabricants d'aparells i els creadors d'aplicacions poden retocar la major part del codi del sistema operatiu -derivat de Linux- per adaptar-lo a les seves necessitats, fins al punt que hi ha aparells que funcionen amb Android però no es nota. El sistema no restringeix les possibilitats de comunicació del dispositiu amb les aplicacions i amb altres dispositius. Els programadors poden accedir a totes les funcions i posar-les a l'abast de l'usuari: els teclats virtuals d'Android acostumen a ser una porqueria, però amb aplicacions com SwiftKey es poden canviar per altres molt millors; per copiar un fitxer només cal connectar el telèfon a l'ordinador amb un cable USB, per Bluetooth o WiFi.

3. Té aplicacions per parar un tren. Superats els primers anys d'obsessió amb l'iPhone, els desenvolupadors d'aplicacions i de contingut digital s'han afanyat finalment a convertir els seus productes a Android, que els ofereix un mercat molt més ampli. La botiga Android Market (ara Play Store) va obrir més tard que l'App Store d'Apple, però ha crescut més ràpidament i ara conté més de 700.000 títols, entre els quals s'hi troba gairebé de tot.

4. Es multibotiga. A més, la Play Store és la principal font d'aplicacions, però no l'única. També hi ha botigues alternatives, la més popular de les quals és la d'Amazon. De fet, hi ha serveis com Slide me per crear catàlegs d'aplicacions propis. Els desenvolupadors poden fins i tot distribuir les seves creacions directament des de les seves pàgines web, ja que el sistema operatiu permet instal·lar -sense haver de fer intervencions estranyes del tipus 'jailbreak'- les que han estat descarregades amb el navegador web.

5. És multimarca. Els únics dispositius amb sistema iOS que existeixen són els d'Apple. Els únics amb BlackBerry, els de RIM. En canvi, hi ha literalment centenars de fabricants de smartphones i tauletes amb sistema Android, amb una varietat enorme de dissenys, prestacions, acabats i nivells de preu. Al voltant de la meitat dels Android que es venen són fets per Samsung, però el segon fabricant ja en ven menys del 10%. Hi ha on triar.

6. És multidispositiu. La gran majoria dels dispositius Android són 'smartphones' i, en molta menor mesura, tauletes, però el sistema operatiu també impulsa ordinadors portàtils, lectors de llibres electrònics, càmeres fotogràfiques, rellotges, electrodomèstics, sistemes de domòtica, vehicles, ulleres intel·ligents, consoles de videojocs i televisors. Fins i tot en el seu terreny original, els mòbils, hi ha models amb teclat físic i admet altres variants interessants, com els tauletòfons Galaxy Note, que es fan servir amb un bolígraf tàctil.

7. És personalitzable. Alguns fabricants com Sony, HTC i Samsung emmascaren l'Android bàsic amb una capa d'interfície d'usuari que el deixa irreconeixible. En les versions més recents, els mateixos usuaris poden fugir de l'habitual graella d'icones d'aplicació personalitzant les pantalles inicials amb 'widgets' unes finestres que algunes aplicacions ofereixen per presentar informació sense haver d'obrir-les. A més, gràcies al caràcter obert, moltes funcions básiques del telèfon es poden canviar per altres de tercers: fonYou o Skype es poden configurar com a marcador telefònic per omissió, substituïnt el que ve incorporat.

8. És el més social. El sistema operatiu ofereix un marc flexible per intercanviar informació entre aplicacions, de manera que el menú de 'Compartir' de qualsevol aplicació ofereix totes les altres que estiguin instal·lades al dispositiu i que permetin publicar o enviar directament contingut en plataformes externes. Tot un festival on hi ha Twitter i Facebook, però també Dropbox, Evernote, Buffer, Tumblr, WordPress, Flickr i moltes altres. Quina diferència amb el trist menú equivalent d'un iPhone.

En canvi, amb l'ús d'Android es pot comprovar que les virtuts anteriors van acompanyades d'una sèrie de defectes igualment importants. Android no m'acaba d'agradar perquè...

1. Està vinculat als serveis de Google. Tant si t'agrada com si no. Un telèfon o una tauleta amb Android perden gran part de la seva funcionalitat si l'usuari no hi introdueix les seves credencials de Google, encara que habitualment faci servir les aplicacions d'altres empreses, com Yahoo, Microsoft o Apple. El dispositiu porta preinstal·lades les aplicacions de Google i no es poden desinstal·lar. Els 'smartphones' Android de qualsevol marca són per a Google el vehicle més potent de captació d'usuaris.

2. Es una còpia de l'iPhone. Millorada en molts aspectes, això sí. Però qualsevol que vagi seguir el naixement d'Android sap que es va crear com una plataforma a l'estil "jo també" per atreure els consumidors que volien un iPhone i no se'l podien permetre. Fins i tot la interfície bàsica de pantalla d'inici amb graella d'icones és clavada a la d'iOS (bé, no del tot: Apple obliga al fet que totes les icones tinguin la mateixa mida, i les d'Android són molt heterogènies). I no ho dic només jo: també ho troben els tribunals de diversos països del món, un dels quals va multar Samsung amb 1.000 milions de dòlars per 'inspirar-se' massa en l'iPhone.

3. És obert. Els fabricants de dispositius poden modificar el codi original del sistema operatiu i els creadors d'aplicacions poden accedir a totes les funcions de l'aparell. Això permet fer moltes coses que no son possibles amb un BlackBerry ni amb un iPhone, però també és la causa de que, per exemple, no tots els mòbils Android incloguin l'idioma català malgrat que Google sí que el proporciona, i també d'alguns dels defectes que cito a continuació.

4. És insegur. La proporció d'aplicacions gratuïtes és molt més alta a Android que a iOS. Però ningú no regala res, i la majoria es financen amb la publicitat que s'insereix a les pantalles. En molts casos, aquesta publicitat només és una excusa per rastrejar l'usuari. I també hi ha aplicacions que diuen fer una cosa, però a més en fan d'altres, com robar informació del terminal. Els especialistes en seguretat diuen que més del 90% dels programes maliciosos per a mòbils són per Android. I a diferència d'Apple, que revisa prèviament les aplicacions abans de publicar-les a l'App Store, Google només ho fa a posteriori, i no sempre. No voldria espantar-lo, però si té vosté un Android, jo desconfiaria de qualsevol aplicació abans de descarregar-la.

5. És fragmentat. Google va traient periòdicament noves versions del sistema operatiu, però cada fabricant de telèfons és lliure d'adoptar-les o no. Tampoc hi ha obligació de distribuïr les versions actualitzades als aparells venuts prèviament i que ja es troben en mans dels consumidors. Les empreses tendeixen a deixar abandonats models que millorarien molt amb una actualització. I com que les operadores també hi intervenen, es dóna el cas que dos telèfons idèntics de dues companyies diferents no arriben a rebre la mateixa versió. I per als desenvolupadors és un malson programar aplicacions que funcionin correctament en tantes versions diferents.

6. És incoherent. No hi ha un manual d'estil per al disseny de dispositius i aplicacions Android. Cada fabricant i cada desenvolupador aborda pel seu compte les característiques de l'aparell i les accions de l'aplicació, de manera que una mateixa operació es fa de manera diferent en cada cas. Fins i tot canvia l'ordre dels tres botons del telèfon (inici, retrocés i menú): mentre escric això tinc al davant quatre telèfons amb Android i veig tres distribucions diferents dels citats botons.

7. La missatgeria no està integrada. Cert, hi ha aplicacions per a tots els serveis de comunicació haguts i per haver. Però cadascuna va per la seva banda. Sense anar gaire lluny, Google mateix inclou quatre aplicacions de missatgeria: els SMS, Google Talk, Google+ i Google Voice.

8. Té poques aplicacions per a tauletes. Sí, més de 700.000 títols disponibles al catàleg Play Store, més tots els que només es troben en botigues de tercers. Però n'hi ha poquíssims que hagin estat creats específicament tenint en compte les pantalles més grans de les tauletes. De fet, només les versions més recents d'Android inclouen la posició apaisada de la pantalla del 'smartphone'. La majoria de les aplicacions Android tenen una única versió comuna a 'smartphone' i tauleta, que no canvia d'aspecte segons l'aparell on s'instal·la; senzillament mostra més coses a la pantalla, però no les distribueix. En canvi, més d'un terç de les aplicacions disponibles per a iOS són específiques per l'iPad.

La setmana que ve, últim capítol d'aquesta sèrie: el que m'agrada de Windows Phone. I també el que no, és clar.

(Il·lustració: C-Section Comics. La imatge sencera és aquí