Android i iOS, com gat i gos

Cap a finals del segle passat, Palm tenia en plantilla un empleat dedicat a comptar la quantitat de clics que calia fer en les aplicacions dels seus ordinadors de butxaca per portar a terme qualsevol operació: si eren més de tres, els programadors l’havien de redissenyar. Palm, pionera dels smartphones, les pantalles tàctils i les botigues d’aplicacions mòbils, va desaparèixer del mapa arrossegada pels conflictes interns i per l’impuls de l’iPhone, però els seus objectius d’eficiència segueixen vigents. En l’ús dels dispositius actuals, sobretot els telèfons mòbils, una interfície d’usuari ben pensada fa molt més per la productivitat i la comoditat que un processador més ràpid.

Per moltes voltes que hi vulguin donar, al final els cinc grans sistemes operatius de smartphone (Android, BlackBerry, Firefox OS, iOS i Windows Phone) estan convergint cap a formes d’utilització molt semblants, fins al punt que aviat ja no tindran sentit els sarcasmes dels partidaris de l’un quan els fabricants de l’altre adopten alguna funció que ells tenen des de fa temps. Les presentacions de les noves versions d'Apple i Google han estat força reveladores en aquest aspecte.

Posem per cas l’accés a les aplis. L’iPhone va popularitzar fa set anys el model de pantalla inicial amb una graella d’icones i no l’ha abandonat. Google el va adoptar a Android, però el va fer personalitzable amb els widgets, petites finestres actives que algunes aplicacions generen i actualitzen perquè l’usuari tingui a la vista les seves dades -previsió del temps, titulars de les notícies, l’últim tuit, la pròxima cita de l’agenda- sense haver-les d’obrir. A Windows Phone aquesta funció la fa la mateixa icona de l’aplicació, i la pantalla inicial mostra tanta informació que sovint no cal anar més enllà. L’antic procediment d’obrir una aplicació per fer-la servir està quedant obsolet. Deu ser per això que Apple ha promès incorporar els widgets a l’iOS 8.

En la mateixa línia d’accés a les aplicacions sense haver-les d’obrir va la comunicació entre elles, imprescindible en aquesta era de les xarxes socials. Si vols publicar a Facebook o a Twitter un enllaç o la foto que acabes de fer, a l’iPhone tens un botó per fer-ho directament des del navegador o la càmera; en canvi, si vols enviar l’enllaç a Buffer o la foto a Pinterest, has d’obrir l’aplicació i buscar-la des d’allà. A Android, BlackBerry i Windows Phone és molt més senzill: el menú de “Compartir” mostra en cada cas totes les aplicacions instal·lades al telèfon que et poden servir en cada moment. A partir de l’iOS 8, els desenvolupadors d’aplis podran oferir el mateix.

Des de l’any passat, per passar d’una aplicació a una altra en els mòbils d’Apple cal prémer dues vegades el botó del telèfon per fer aparèixer les vistes en miniatura de les que tenim obertes i fer amb el dit el gest de fullejar-les fins que trobem la que volem. Un sistema molt aplaudit, però no exactament inèdit: ja es feia així en els fugaços telèfons Palm amb sistema operatiu webOS i en les malaurades tauletes PlayBook de BlackBerry.

La cerca és probablement una de les operacions més habituals en qualsevol telèfon. La nova versió d’Android buscarà simultàniament a la web i en el contingut de les aplicacions del mòbil. El cercador Spotlight del nou iOS 8 farà una cosa semblant. En tots dos casos, un gran estalvi de temps. Però en els Windows Phone ja fa temps que, si busques una aplicació i no la tens instal·lada, des de la mateixa pantalla la pots buscar a la botiga de Microsoft fent només un clic. I els telèfons amb Firefox OS tenen un cercador integral que dispara consultes simultànies a la web, a la memòria del mòbil i al catàleg d’aplicacions gestionat per voluntaris. El sistema és una adaptació de l’apli Everything.me, que uns israelians van crear... per a Android!

Quan va sortir l’iPhone, tothom va quedar sorprès per la precisió del teclat en pantalla, però pocs usuaris han deixat activada la funció de text predictiu, que acostuma a fer més nosa que servei. La qualitat dels teclats que els fabricants incorporen en els mòbils Android també és molt variable, però al menys el sistema de Google permet instal·lar-hi aplicacions de tercers, com SwiftKey, que els milloren molt perquè detecten automàticament en quin idioma escrivim i van aprenent el nostre vocabulari. Els BlackBerry porten integrat el mateix sistema. Amb l’iOS 8, els dispositius d’Apple s’obriran també a teclats virtuals millors que l’incorporat.

Sundar Pichai, el vicepresident de Google responsable d’Android, presumia dimecres que als futurs Android es podran mantenir les dades i les aplicacions de feina separades de les d’ús particular. Els informàtics de grans empreses estaran contents: podran deixar que els empleats accedeixin a la informació corporativa amb el seu telèfon personal, amb la seguretat que no infectaran la xarxa i que si marxen a la competència o els acomiaden podran esborrar a distància qualsevol informació que no hagi de sortir de l’empresa. Però no és cap novetat: això s’ha pogut fer des de sempre amb els mòbils BlackBerry i Windows Phone. Apple, en canvi, encara no ha promès gran cosa en aquest aspecte i per això els iPhones acostumen a compartir butxaca amb un mòbil d’empresa.

Els àmbits de convergència funcional entre sistemes operatius mòbils no s’acaben aquí. Podríem parlar també de pantalles de notificacions actives, de menús d’accés ràpid configurables, de control amb la veu -aviat es podrà despertar el Siri d’Apple parlant-li, igual que el Google Now d’Android- i fins i tot de la tendència cap a dissenys visuals en què els colors plans i les icones més senzilles -Microsoft va obrir camí amb la interfície Modern UI- van acompanyades d’efectes de profunditat: el Parallax d’Apple, la Dynamic Perspective d’Amazon i el Material Design del nou Android són tres noms diferents per a una mateixa funció.

Per aquest camí, les acusacions de còpia entre sistemes aviat seran història i els uns es diferenciaran dels altres per la qualitat de les dades i dels serveis associats. Ja ho va sentenciar Pablo Picasso: “Els bons artistes copien; els genis, roben”. Una frase que, per cert, Steve Jobs citava sovint.