Andreu Buenafuente: "Em ve més de gust fer humor de realitat que d'actualitat"

Després d'un pas fugaç pel prime time d'Antena 3, i d'un període de replegament i reflexió sobre la televisió, Andreu Buenafuente torna al mitjà amb En el aire . S'emetrà de dilluns a dijous a La Sexta, a partir de mitjanit, i tindrà una estructura més coral que els seus xous precedents. Ja abans d'estrenar-se, Telecinco ha reaccionat i li ha col·locat Jordi González com a competidor. En aquesta conversa telefònica, Buenafuente desgrana com serà el seu nou programa.

Has dit que En el aire suposa un cert retorn a La cosa nostra de TV3. En quin sentit?

És un programa diari i fet en directe. Només això trobo que ja hi emparenta molt. I el to també hi enllaça: vull que hi hagi l'actitud una mica més transgressora que inevitablement es té quan treballes en directe, perquè jugues molt amb les emocions del que perceps en aquell moment. I també recupero la idea de programa molt coral, després d'una etapa més sòbria, en què érem sobretot el Berto i jo.

A part del Berto també comptes amb Jorge Ponce, Belén Cuesta, Bob Pop, Alex O'Dogherty... Què has primat a l'hora de buscar nous col·laboradors?

Uf, bona pregunta... [Pausa.] És el talent. Al final és el talent. Però el problema és que no saps mai com s'expressa aquest talent; no és una fórmula. M'he passat mesos parlant i treballant amb molta gent, fins que estava marejat i tot. Al final és també una intuïció: veus un to humorístic que t'agrada, o una polivalència, o que no tenen vergonya i estan oberts a provar coses, o que tenen una sensibilitat similar a la teva...

Un altre canvi és que no hi haurà banda, però segur que incorporaràs la música en directe d'alguna manera.

I tant, hi haurà música en directe. M'agrada molt la música i hi he apostat sempre. Sempre posaré música, i de tot tipus. I també tindrem una secció de l'Alex O'Dogherty, que ens farà una cançó setmanal en què també participarem el Berto i jo.

Tindreu un tuitaire resident. ¿Les xarxes socials són essencials per aconseguir aquesta familiaritat entre equip i audiència?

Més que això: avui en dia són d'un ús tan quotidià que no pots plantejar-te un programa d'esquena a això. I, com dius, si el programa apel·la a una comunitat, a la família, als nostres, doncs la complicitat que et dóna una xarxa social pot ser molt profitosa. Ara bé, les xarxes les has de valorar sempre en la mesura justa.

¿Treballes amb un tipus d'espectador prototípic al cap?

És difícil... Jo sóc molt dolent amb això dels estudis del perfil de l'audiència. L'altre dia, caminant per Barcelona, em va aturar una dona que literalment tenia 94 anys. Suposo que això surt del perfil típic, no? El meu espectador típic és el que viu en zones metropolitanes i té entre 20 i 45 anys, però jo treballo pensant que tothom pot, en qualsevol moment, connectar amb tu. Al final busco la persona que té una estona per a tu a la nit. I sí, tinc present el públic a l'hora de treballar, i tant. És una manera de ser. Ensenyem el nostre món, creem complicitats i tenim el nostre equip, però volem fer la quadratura del cercle i, amb això de propi, arribar a com més gent millor.

Són uns temps crispats: ¿apostaràs per un humor amb rerefons polític o justament buscaràs la desintoxicació de tot això a partir d'un humor més blanc, lligat a l'humor per l'humor i el surrealisme?

Buscaré la barreja. Una mica de cada varietat, com passa amb el vi, no? Com a ciutadà, estic molt interessat per la política, però al mateix temps em noto intoxicat. I, pel que fa a l'humor polític, detecto que s'està convertint en una cosa agra. Entenc que t'hi has d'interessar, que no ho pots ignorar, però em ve més de gust fer humor de realitat que d'actualitat, amb perdó per si m'ha quedat massa poètic. Però és que, al final, la gent envia senyals dient "Tio, fes-me riure", perquè a mitjanit ja tothom sap quines han estat les notícies del dia.

Has pensat molt en veu alta sobre la televisió i se't veia preocupat pel mitjà. T'hi has reconciliat?

Hi tinc una relació d'amor-odi. La critico, però perquè en sóc un enamorat. Sóc un nen de la televisió. I hi ha coses que m'agraden molt. També m'he queixat, els últims temps, de com la crisi ha suposat una patacada a la indústria. I he aprofitat per reivindicar la qualitat artística, els bons guions... No intento canviar res ni assenyalo ningú: tothom té clar qui està fent bona televisió i qui en fa de dolenta. En tot cas, estic molt més calmat! [Riu.]

Quins són els teus referents de la comèdia actual, d'aquí i d'allà?

Sincerament, crec que un dels millors és el Berto i ho demostra omplint teatres allà on va. També m'agraden sèries com Little Britain i segueixo el Polònia . M'agrada fer troballes i descobrir còmics. Sóc de detallets o de cine independent, més que no de l'humor de traç gruixut que es veu en algunes pel·lícules comercials americanes.