El veto del PNB a Andrés Gil complica la renovació exprés de RTVE

BarcelonaLa renovació del consell d'administració de Radiotelevisió Espanyola es torna a encallar. El PSOE i Podem havien pactat a última hora de dijous proposar el periodista Andrés Gil, actual cap de política del digital 'Eldiario.es', com a nou president de la corporació pública estatal, però el PNB ja ha dit que no dona suport a la seva candidatura, cosa que dificultarà molt que pugui ser escollit.

El decret llei aprovat divendres passat pel consell de ministres amb l'objectiu d'accelerar la renovació de la cúpula de l'ens públic estableix que, en primera votació, els candidats han de rebre el suport de dos terços de la cambra i, en cas que no l'obtinguin, poden sotmetre's a una segona votació en què és suficient la majoria absoluta, amb la condició que comptin amb l'aval, com a mínim, de quatre grups parlamentaris.

Però el 'no' del PNB deixa sense majoria absoluta el bloc que va donar suport a Pedro Sánchez en la moció de censura que li va permetre accedir a la presidència del govern espanyol, i de fet altres formacions, com ERC i el PDECat, encara no han garantit el seu vot favorable. Els republicans, per exemple, s'han mostrat reticents al nomenament de Gil, tot i que encara no han pres cap decisió definitiva. Però fins i tot en el cas que els dos partits catalans (i també EH Bildu) li donessin suport, el periodista encara necessitaria el vot d'alguna de les formacions que no van votar a favor de la moció de censura (n'hi hauria prou amb l'única diputada de Coalició Canària).

Amb qui segur que no podrà comptar el candidat a president és amb Ciutadans, que ja ha deixat clar que no "legitimarà" cap nomenament que no es faci per concurs públic, ni amb el PP, que considera que el seu nomenament suposaria "regalar la televisió pública a Podem".

Andrés Gil, nascut a Madrid el 1973, va treballar a 'El País' i va ser fundador i subdirector del diari gratuït 'ADN', abans d'incorporar-se a 'Eldiario.es'. A més a més, és col·laborador de 'La ventana' de la Cadena SER.

Un procediment complex

Les dificultats, però, no es concentraran només en l'elecció del president. El decret llei fixa un termini màxim de 15 dies per escollir els deu membres que han de formar el nou consell d'administració de RTVE, sis dels quals els ha de triar el Congrés i els altres quatre el Senat. Aquest termini s'acaba diumenge de la setmana que ve, i abans cadascuna de les cambres ha d'haver tingut temps de celebrar una primera votació en què els candidats necessitaran l'aprovació de dos terços dels seus membres i una segona, 48 hores després, que només requereix la majoria absoluta, però avalada com a mínim per quatre grups. Un cop nomenats els deu consellers, el Congrés tindrà deu dies més per triar, entre ells, el nou president, que ha de ser escollit pel mateix procediment.

El decret també preveu que si el Senat és incapaç d'escollir els quatre consellers que li corresponen dins del termini fixat, la responsabilitat passarà al Congrés. Aquesta mesura està pensada per evitar el bloqueig del PP a la cambra alta, on té la majoria absoluta. Qualsevol candidat proposat pels altres grups podria ser tombat pels populars, i els que proposin el PP tampoc podrien ser elegits si no hi ha com a mínim tres grups més que els donin suport. A la pràctica, això implica que qualsevol candidat necessita el vot de 176 diputats del Congrés per ser nomenat conseller i, de moment, el primer nom que s'ha posat formalment sobre la taula no ho ha aconseguit.

Mentrestant, però, els terminis corren, i dijous la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ja va convocar per a la tarda de dilluns un ple en el qual es farà el primer intent d'escollir els sis consellers que li correspon escollir a la cambra baixa. Els noms dels candidats s'han de registrar, com a molt tard, el mateix dilluns a les 12 del migdia, quatre hores abans de l'inici de la sessió plenària. La segona votació es faria dimecres.

Pel que fa al Senat, el ple està convocat per dimarts, i la segona votació tindria lloc dijous. En aquest cas s'ha previst que dilluns els candidats se sotmetin a l'examen previ de la comissió de nomenaments de la cambra, un tràmit que els lletrats del Congrés han acceptat que s'obviés en el cas de la cambra baixa a causa de la urgència del procediment.

En qualsevol cas, el consell d'administració que sorgeixi d'aquest procediment d'urgència regulat pel decret llei aprovat la setmana passada serà només interí, ja que mentrestant s'ha d'activar el concurs públic que preveu la llei per escollir el futur consell i el nou president. El mateix decret estableix que, un cop completat el concurs i triada la nova cúpula, el consell escollit ara es dissoldrà.